26 de juny de 2017

Lleida...


Lleida, 1968 (Foto: Ton Sirera)

A Lleida hi fa tanta calor que els gelats dimiteixen i se suïciden a les voreres. Aire d'abril de pell d'ovella grenyuda amb calefacció interior. Lleida tòrrida, fogosa, ardent.

Francesc Canosa "El búnquer leridano: del leridanismo al rosismo". Ara, 25.6.2017


22 de juny de 2017

mapes


Podem dir sense exagerar gaire que abans que comencéssim a viatjar, ja hi havia un mapa. Passa el mateix quan, originàriament, l’esbós boirós i impersonal d’un poema es desplaça per l’aire molt de temps abans que ningú no gosi fer-lo baixar a la terra i li acabi donant una forma entenedora per a la gent.

Zbigniew Herbert “La casa” dins de Funàmbul,  núm. 8 (estiu 2017)  pàg. 19.



19 de juny de 2017

anestèsia


L'ús de l'anestèsia en un moment tan transcendental com l'infantament (l'inici d'una vida) ha estat molt criticat per l'Església. El clero escocès va posar el crit al cel, quan es va fer aquest descobriment, tot recordant una frase del Gènesi: "I pariràs els teus fills amb dolor!". Diuen que, davant d'això, el doctor Simpson va contestar amb una altra frase del Gènesi: "I Déu va sumir Adam en un son profund, i, quan es va adormir, Déu li va treure una de les costelles..."

Llucia Ramis "Cloroform. Un conte per anar a dormir". El món d'ahir, núm. 2, pàg. 12.



11 de juny de 2017

globalització


—Demà et portaré a un dels pocs llocs autèntics que queden en aquesta ciutat. Ja ho veuràs, ho odiaràs. Barcelona s’ha farcit de bars ultra nets regentats i freqüentats per hipsters de fireta, on fan uns entrepans amb tantes llavors que per trobar la llonganissa necessites un matxet.

—És la puta globalització! Hi ha les mateixes botigues al centre de Lisboa que al centre de Praga, els mateixos bars a Barcelona que a París.

Marta Orriols Anatomia de les distàncies curtes. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016, p. 106

6 de juny de 2017

informació


Desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944)


Alfred Delp, un sacerdot catòlic víctima també del nazisme, va fer broma, en la millor tradició dels màrtirs cristians, quan era a punt de ser executat. Després de preguntar al capellà que l'acompanyava en els seus darrers moments per les últimes notícies del front, va afegir: "D'aquí a mitja hora tindré més informació que no pas tu."

Peter L. Berger "Per què els teòlegs són tan sorruts? El món d'ahir, núm. 2, pàg. 110.


31 de maig de 2017

naturalesa


Alfred de Vigny, tot i ser un dels grans poetes romàntics francesos, considerava la naturalesa una mena de decorat que durava massa estona i massa anys, damunt del qual l'home havia estat posat -com al Gènesi-, de manera passatgera, com un titella.

Jordi Llovet "Naturalesa" Ara, 27.5.2017


29 de maig de 2017

vernís

Alfonso Bialetti va inventar la cafetera Moka Express el 1933


Fer les coses perquè toca i fer-les perquè les fa tothom: casar-se, formar una família, divorciar-se o hipotecar-se, li ha semblat sempre immoral, però tal vegada arriba un moment en la vida d’un home que viure sense complicacions és massa simple. Tenir quaranta-dos anys i tanta incertesa ja no reconforta, sent la necessitat de problemes reals que l’aboquin a una base tangible que l’endreci i li acabi de donar la forma que es deu assolir quan ja en tens prou de maridatges de vins, de comiats de solters que ja no són tan joves, de viatges a destins impossibles i de banyar-ho tot amb un vernís d’intel·lectualitat estèril.

Marta Orriols Anatomia de les distàncies curtes. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016, p. 78


26 de maig de 2017

Grec 2017

Un fraret a les Illes Farne (Regne Unit). Foto: Sally Anderson


Presentació del Grec 2017 (25.5.2017)



24 de maig de 2017

sorra

Pregària a l'Índia per commemorar el naixement de Buda


Les meves idees i el meu treball, els estimo molt, però, en el fons, pensa que tot aquest món nostre no és sinó una petita eflorescència que ha crescut en un planeta insignificant. I nosaltres ens imaginem que al nostre món hi pot haver quelcom de gran, idees, obres! Tot això no són sinó grans de sorra.

Lev Tolstoi Anna Karènina (1877). Trad. Andreu Nin (1933). Barcelona: Aymà, 1967, pàg. 366.



20 de maig de 2017

bagassa, barjaula, meuca


De dia, en la solitud de les ombrívoles boscúries, joves i vells no rumiaven altra cosa. De nit, en el silenci de les cambres, plenes de tenebres, tots els homes es rebolcaven pel jaç, somiant amb aquella dona. Ni un instant, per repòs, se'ls en anava del pensament l'estranya imatge de la bagassa, amb aquells cabells rojos com l'aram, amb aquelles carnasses blanques com mató, amb aquella pell llantiosa com espurnada de boll daurat. Cosa de bruixes els semblava que ni el sol ni la serena haguessin colrat aquella cara, aquell coll i aquells braços, com se colren els de tothom.

Raimon Casellas Els sots feréstecs (1901)


14 de maig de 2017

morenes



El pare provincial pensa en el sopar d’avui vespre i en la desagradable coincidència que precisament avui se li han despertat les morenes, rebentant-li en sang que li ha tenyit els calçons blancs; i això, que ja és mala sort, després d’una temporada llarga de pau. Tot un drama. Sap que l’altra gent, quan algú té morenes, encara hi fa broma. Però ell ni tan sols es pot permetre aquest petit conhort. És una de les moltes espines que suposa la soledat immensa, punyent, dels religiosos.

Guillem Frontera Els carnissers (1968). Barcelona: Club editor, 2016, pàg. 51


9 de maig de 2017

sorpreses




Quadres d'Emil Nolde (1926-2014)

Quantes sorpreses que amagava la mar del Nord, que d'anada llepava la platja a grans llengots, gairebé endormiscada, mentre que de tornada llançava avalots de tinta blauverda contra les estaques. O les granges: a voltes humils i com encantades sota llarguíssimes cortines de pluja, perdudes sota el gris, però després, quan un blau lletós els queia damunt o quan brillaven els prats davant i darrere, es veien esplèndides i cofoies amb les xemeneies fumejants del migdia. 

Siegfried Lenz Lliçó d’alemany [Deutschstunde, 1968]. Trad. Joan Ferrarons. Barcelona: Club editor, 2016, pàg.  390.


5 de maig de 2017

migranya



La meva mare sentia un gran amor per mar, i quan el va deixar de sentir, quan ja no el podia sentir, després del que li havia passat, després d’aquell descobriment devastador, va començar a tenir migranyes; recordo com l’atacaven d’improvís, semblava que li tenallessin les temples, petit conill tendre i aterrit entre les dents d’una fagina.

Claudio Magris No és procedent [Non luogo a procedere, 2015]. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2016, pàg. 42.