27 de juny de 2018

forn


l’aire era exagerat i càlid, com si algú
hagués deixat el dia massa temps al forn.

Gonçalo M. Tavares Un viatge a l’Índia [Uma Viagem à Índia, 2010]. Trad. Pere Comellas Casanova. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2013, p. 37



21 de juny de 2018

tot guanyat


Jackson Pollock (1912-1956)


Deien que el dia que un home passaria corrent davant d’ell mateix, aquell dia l’home ho tindria tot guanyat o gairebé tot; que és molt. 

Mercè Rodoreda La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor, 1986, pàg. 15.



15 de juny de 2018

silenci

Interstellar, pel·lícula dirigida per Christopher Nolan (2014)

El silenci no existeix. Almenys, no per a nosaltres. Estrictament parlant, es tracta d'una cosa que no podem experimentar. El silenci pur només existeix a l'espai buit, un lloc del qual, per raons òbvies, no tenim cap experiència física directa. Només podem estar en el buit aïllats en escafandres que, inevitablement, introdueixen soroll. [...]

La ciència, per tant, ens diu que no hi ha manera de percebre el veritable silenci. Però la ciència no ho sap tot. El silenci, doncs, es pot entendre com una metàfora, un estat utòpic cap on ens podem dirigir sense arribar-hi mai del tot, una tela en blanc, un escenari, un teló de fons on succeeix tot el que està relacionat amb un mateix que no podríem descobrir de cap altra manera. Així és com s'interpreta, almenys, des de la pràctica la la meditació.

Toni Pou "A la recerca del silenci perdut". Ara Diumenge, 15 d'octubre de 2017).


11 de juny de 2018

empresa


Una empresa és una persona a qui tota la sang li puja al cap. Se'n diu persona jurídica. La seva vida dura molt més que les nostres.

Éric Vuillard L'ordre del dia [L'ordre du jour, 2017]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62, 2018, pàg. 12.


7 de juny de 2018

fum



Anys enrere, unes estadístiques publicades per un ens de recerca noruec que estudia diferents aspectes de la neteja del sutge, va posar de manifest que bona part d'aquests tipus d'incendis [de xemeneies] s'havia produït durant un cap de setmana concret de primavera, a pocs dies del termini per a la presentació de la declaració de la renda. Els usuaris afectats s'havien dedicat a endreçar paperassa i a cremar a l'estufa tot el que no els calia, i l'increment de calor sobtada feia que el sutge acumulat s'incendiés.

Lars Mytting El llibre de la fusta. Una vida als boscos [Het Ved, 2011]. Trad. Meritxell Salvany. Barcelona: Ara Llibres, 2017, pàg. 185.


4 de juny de 2018

penitència

William Sianis ("Billy Goat") i la seva mascota en un bar (Chicago, anys 40-50)

A l’Europa Occidental, entre els celtes i els teutons, i durant l’època medieval i els temps moderns, el consum individual d’alcohol probablement era més gran que avui. En les moltes ocasions en què bevem te, cafè o soda, els nostres avantpassats es refrescaven amb vi, cervesa, aiguamel i, en els darrers segles, amb ginebra, conyac i whisky. El consum regular d’aigua era una penitència imposada als delinqüents, o acceptada pels religiosos, igual que el vegetarianisme ocasional, com una mortificació molt severa. No beure una beguda alcohòlica era una excentricitat prou notable per provocar comentaris i per rebre un malnom més o menys desdenyós. Així van sortir noms com l’italià Bevilacqua, el francès Boileau i l’anglès Drinkwater.  

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, p. 401-402.



23 de maig de 2018

sants

Antonio Pollaiuolo Sant Jaume, sant Vicenç i sant Eustaqui (1466). 
Galeria Ufizzi, Florència.


Els sants, com els tractaments mèdics i els barrets de les dones, es posen de moda.

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, pàg. 34.



17 de maig de 2018

revolució

Ivan Bunin (1870-1953)

[sobre la Revolució Russa de 1917]:

«el demonio de la ira cainita, así como la arbitrariedad y la ferocidad más salvajes, se enseñorearon de Rusia en los mismos días en que se ensalzaba la instauración de los principios de igualdad, fraternidad y libertad.»



Ivan Bunin


13 de maig de 2018

mateu a tothom

Mestre de Boucicaut Expulsió dels càtars de Carcassona el 1209 (c. 1415)


[En el setge de Besiers contra els càtars (1209)]

Una crònica alemanya, posterior als fets, va atribuir al legat apostòlic, Arnau Amalric, la famosa frase que va donar als croats quan, en preguntar-li com distingirien els catòlics dels heretges, aquest va respondre: "Mateu a tothom, que Déu ja distingirà els seus."

Sergi Grau Torras La invenció dels càtars. Barcelona: Angle Editorial, 2016, pàg. 131.


8 de maig de 2018

classes mitges



Obra de Bansky

En aquel entonces las cosas eran más sencillas: había menos dinero, no existían aparatos electrónicos, la tiranía de la moda era ligera, no había novias. No había nada que nos distrajese de nuestro deber filial y humano, que consistía en estudiar, aprobar exámenes, utilizar nuestros títulos académicos para encontrar un empleo y después forjar un estilo de vida más completo, sin llegar a ser amenazador, que el de nuestros padres, que lo aprobarían mientras lo comparaban en privado con su propio pasado, que había sido más sencillo y por tanto superior. Nada de esto, por supuesto, se expresaba: el refinado darwinismo social de las clases medias británicas siempre estaba implícito.  

Julian Barnes El sentido de un final [The Sense of an Ending, 2011]. Trad. Jaime Zulaika. Barcelona: Anagrama, 2012, pàg. 17.



2 de maig de 2018

dements

Manicomi de Bedlam (Anglaterra) al segle XVII. 
Exposava els interns amb la voluntat d'atreure donatius. 


[Al segle XVIIAl dement se’l colpejava, se li negava el menjar i se l’encadenava a les masmorres més fastigoses. Si el visitava un ministre de la religió, li deia que tot era culpa seva i que Déu estava empipat amb ell. Per al públic en general, era una barreja entre un babuí i un xarlatà, amb algunes característiques del criminal confés. Els diumenges i els dies de festa, portaven els nens a veure els dements com qui els porta al zoo o al circ. I no hi havia normes per impedir que els burxessin. Al contrari, com que els animals eren el que eren, enemics de Déu, turmentar-los no era només permès, sinó que era una obligació. La persona sana tractada com un llunàtic i sotmesa a tota mena d’insults i acudits pràctics és un tema favorit dels dramaturgs i narradors dels segles XVI i XVII. 

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, p. 378-379.