15 de desembre de 2017

polls

Pintura de Lita Cabellut (Serinyena, 1961)


He tornat a agafar polls.

Mircea Cartarescu Solenoide. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2017


11 de desembre de 2017

independència

Brussel·les, 7 de desembre de 2017

La mayoría de mis amigos, siguiendo a Alain Finkielkraut, tomaban partido por la independencia de los croatas en nombre del derecho a decidir por sí mismos. El argumento parecía irrefutable en aquella época: cuando uno quiere irse se va, no se retiene a un país por la fuerza en la cárcel de otro. 

Emmanuel Carrère  Limónov (2011). Trad. Jaime Zukaila. Barcelona: Anagrama, 2013, p. 244.


1 de desembre de 2017

Al Gemon

Josep Ramon (Gemon) Cunill (1961-2017)



Les llàgrimes són la sang de l'ànima

Sant Agustí d'Hipona


26 de novembre de 2017

la vida lenta

Foques a la costa nord de Yorkshire (Regne Unit). Foto: Alamy Stock


Quan li preguntaren per què li agradava tant viatjar en vaixells petroliers en comptes de pujar a bord dels vaixells comercials, Pla en tenia prou de dir, amb satisfacció: “Perquè són tan lents...!”. Així va popularitzar el seu mètode de recerca d’adjectius: la vida lenta, fumant amb plàcida vagància. 

Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017



21 de novembre de 2017

mandra

Els Reis Mags dormen junts quan l'àngel els desperta 
(Missal, Salzburg, 1478-89)


El pecat és consubstancial amb la feblesa i no deixa de ser una seqüela dels designis de Nostre Senyor, que va decidir fer-nos tan dèbils. Aleshores, esclar, no hem tingut altre remei que enganxar-nos a la dèria d'anar atrafegats, a guanyar-nos el pa amb la suor del nostre front, i el mandrejar s'ha convertit en una actitud censurada des de gairebé tots els angles: els valors morals, el sistema econòmic, la projecció social, l'èxit, l'altruisme... tots bandegen els embornals de la passió que ens brinda la "magnanimitat del despreniment".

Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017










16 de novembre de 2017

contemplar

Fotografia de Julia Fullerton-Batten (projecte Unadorned)


"No aspiro a contemplar, sinó a ser contemplatiu".

Pablo d'Ors


9 de novembre de 2017

le noir

Un heroïnòman en un carrer del Raval, Barcelona. (Foto: Sasha Asensio)


Ils traversent ainsi le noir illimité


Charles Baudelaire (del poema "Les aveugles"  Les flors del mal, 1857)


3 de novembre de 2017

llibertat!


I finalment un missatge a tot el poble de Catalunya, mai no defalliu. Ens hi juguem tant que ens ho juguem tot. Siguem dignes de tota la gent que ens ha precedit.

Oriol Junqueras "A treballar per guanyar la llibertat" Ara, 2.11.2017


31 d’octubre de 2017

paraula escrita

Rabih Alameddine

Hace ya mucho que me abandoné a una lujuria ciega por la palabra escrita. La literatura es mi caja de arena. En ella juego, construyo mis fuertes y castillos, me lo paso en grande. [...] La literatura me da vida, y la vida me mata.

Rabih Alameddine La mujer de papel [An Unnecessary Woman, 2012]. Trad. Gemma Rovira. Barcelona: Lumen, 2016, p. 15.


23 d’octubre de 2017

gos



Qui gosa riure per les valls florides?
Freneu, freneu els cavalls enardits!

Per graons de silenci van pujant crits de mare
i el daurat gos de l'alba vol sucre de llurs ossos.
Però ells romanen allà baix!

        Agustí Bartra L'arbre de foc (1946)



19 d’octubre de 2017

requisar

Al cap de 70 anys, personal del museu del camp 
de concentració d'Auschwitz ha trobat un anell
 i un collaret d'or amagats en un doble fons 
d'una tassa requisada als presoners jueus.



Escrit adreçat a Heinrich Himmler (1942)


Al Reichsführer de les SS

Les peces d'or dental dels presoners morts seran lliurades a l'Oficina de Sanitat com vostè ho ha ordenat. Es podran usar per a les operacions dentàries dels nostres homes. 

L'SS-Oberführer Blaschke ja disposa d'una quantitat de 50 quilos d'or, és a dir, dels efectius en metall noble necessaris per als cinc anys vinents.

Li demano que puguem dipositar d'ara endavant, en el Banc del Reich, l'or de peces dentals procedents de les baixes dels diversos camps de concentració, després de la seva autorització.

Heil Hitler!

Frank (Brigadeführer i General Major de les Waffen-SS)




9 d’octubre de 2017

contestador

Graham Bell a la inauguració 
de la línia de conferències 
entre Chicago i Nova York (1892)



La trampa del teléfono 

Éste es mi contestador automático.
Para herir, simplemente marque 1.
Para contar mentiras que me crea, marque 2.
Para las confesiones trasnochadas, marque 3.
Para interpretaciones literarias producto del alcohol, marque 6.
Para poemas, marque almohadilla.
Para cortar definitivamente la comunicación,
no marque nada, pero tampoco cuelgue,
titubee en el teléfono (a ser posible durante varios meses)
hasta que note que voy abandonando el aparato
a intervalos de tiempo cada vez más largos
No desespere. Aguante.
Espere a que sea yo la que se rinda.
Le evitará cualquier remordimiento. 
Gracias. 

Vanesa Pérez-Sauquillo Bajo la lluvia equivocada. Madrid: Hiperión, 2006



5 d’octubre de 2017

tallar

Soldats alemanys tallen la barba d'un jueu 
(Ucraïna, 1941)


Ah, als nostres músics els han tallat les mans,
als nostres cantaires els han barrat la boca amb ferro.
El violí de dolça veu jeu a terra com un
bressol immòbil que havia de bressolar el nadó
-i el van matar abans de venir al món.

Iannis Ritsos Missatgers (trad. Eusebi Ayensa)

28 de setembre de 2017

acotar el cap


El cor em bategava amb una violència desbocada. Estava fent allò que fins aleshores havia evitat amb una disciplina de ferro. Cap imprudència, cap pas en fals […] em deia a mi mateix, i menys encara davant del sergent de la Guàrdia Civil. Jo procurava que ningú advertís la fúria venjativa que creixia dintre meu i que m’empenyia a la revolta, però cada dia se’m feia més difícil callar i fer veure que no passava res. La ràbia s’havia apoderat tant de mi que allò no era viure, estava tot el dia desficiós, cada vegada em resultava més insuportable lluitar contra dos impulsos contraris, el de la cautela absoluta i unes ganes irreprimibles de fer front a aquella situació a pit descobert, d’home a home. Però hauria estat una insensatesa. Jo no era ningú, i el sergent tenia l’autoritat de l’uniforme i de la pistola. Davant dels seus abusos, només podies acotar el cap i mossegar-te la llengua fins a fer-te sang.

Ramon Solsona Allò que va passar a Cardós. Barcelona: Proa, 2016, pàg. 14-15

24 de setembre de 2017

anys de plom

El franquisme obliga a engalanar el Parlament 
de Catalunya amb banderes de creu gammada (1939). 
Font: Twitter @premsahistoria 


Eren anys de plom, d'òxid del pensament.
                                               Anys de terror, de por perdurable.


Antoni Clapés Arbre que s'allunyà  Barcelona: labreu Edicions, 2017



18 de setembre de 2017

urnes





“El meu país és tan petit que des d’un alcalde imputat per posar urnes, sempre es pot veure un alcalde imputat per posar urnes veí” 


Piulada de Jordi Calvís (@jordicalvis). Ara, 14 de setembre de 2017



14 de setembre de 2017

body





The body is the most important, most sacred way to express emotion.

                                                                                  Akram Khan (ballarí)

3 de setembre de 2017

ginebra


The Georgians must have been very short indeed, he said -something to do with the diet, no doubt, or the quantity of gin consumed by the wet nurses of aristocracy.

Guy Ware Reconciliation. Londres: Salt, 2017, pàg. 8



26 de juny de 2017

Lleida...


Lleida, 1968 (Foto: Ton Sirera)

A Lleida hi fa tanta calor que els gelats dimiteixen i se suïciden a les voreres. Aire d'abril de pell d'ovella grenyuda amb calefacció interior. Lleida tòrrida, fogosa, ardent.

Francesc Canosa "El búnquer leridano: del leridanismo al rosismo". Ara, 25.6.2017