27 de novembre del 2010

punts i comes

 Arxiu Episcopal de Vic (foto: Salvi Estragués)


Conten que Salvador Espriu s’indignava especialment quan el corrector li esmenava la puntuació, i que en una ocasió va omplir tot el dors d’una pàgina amb aquella lletra tan menuda amb arguments per defensar una coma que el corrector li havia tret, i que l’últim argument era demolidor: «l’autor, senyor meu, és qui més en sap, del seu text.»

Xavier Fargas i Neus Nogué “Les puntuacions possibles” a Llengua i ús. Revista Tècnica de Normalització Lingüística, Barcelona (1998), núm. 11.


18 de novembre del 2010

Diàspores


Irène Némirovsky (1903-1942)

Els fugitius formaven grupets. L’atzar els havia empès l’un cap a l’altre a les portes de París i ara ja no es deixaven, tot i que ningú no sabia ni com es deia el seu acompanyant. Amb els Michaud hi havia una dona alta i prima que duia un pobre abric gastat i anava adornada amb joies falses. Marthe es preguntava vagament quin motiu podria fer que algú fugís amb dues grans perles artificials voltades de pols de diamant a les orelles, els dits plens de pedres verdes i vermelles, i una agulla de pit de quincalla brillant amb petits topazis.
Irène Némirovsky Suite francesa (trad. Anna Casassas)
 

Mercè Rodoreda (1908-1983)


Carta de Mercè Rodoreda a Anna Murià

Bordeus, 19 de desembre de 1945

La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut.   

                         Mercè Rodoreda Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, Eds. la Sal, 1985      

15 de novembre del 2010

Arxiu


Visita a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (13-11-2010). Fotos: Salvi Estragués


11 de novembre del 2010

derrotes

Tropes alemanyes desfilant pels Camps Elisis de París (juny de 1940)

-Si uns fets tan dolorosos com una derrota i un èxode no s’enalteixen amb una mica de noblesa, amb una certa grandor, no mereixen existir! [...]

Van metrallar el comboi. La mort planava pel cel i tot d’una es precipitava, es llançava des del firmament amb les ales desplegades i el bec d’acer apuntat cap a la llarga fila tremolosa d’insectes negres que reptaven per la carretera. Tothom es tirava a terra, les dones s’ajeien sobre els fills per protegir-los amb el cos. Quan el foc cessava, entre la multitud es veien solcs com espigues de blat ajagudes un dia de tempesta.

Irène Némirovsky Suite francesa (trad. Anna Casassas)
 

1 de novembre del 2010

Treballar de valent

Joan Solà (1940-2010)

Nosaltres, Joan, els que encara som aquí, traginant les nostres vides, els que ara tenim llàgrimes als ulls, algunes de tristesa, algunes de ràbia, algunes de tan enceses i picants que voldrien clamar venjança; nosaltres, Joan, la sola manera que tenim d'homenatjar-te és treballant de valent per mirar, si és que fos possible, de superar-te. 

Paraules de Joan Solà, nebot, el dia del funeral al paranimf de la Universitat de Barcelona