La sega

Jueus ultraortodoxos seguen el blat que servirà per elaborar el pa àzim que mengen durant la Pasqua. Foto: Baz Ratner/Reuters

Pel juny, la falç al puny

Coixinera

La primavera de 1998, la iaia em va regalar dues coixineres per al meu pis nou. Són de cotó sense os i les va brodar ella mateixa el 1926 a Sant Julià de Vilatorta. Porten les inicials LR (Lourdes Rifà).

Ahir, la iaia Lourdes ens va deixar a 95 anys. Adéu iaia riallera, i gràcies!

El poder de la música

Josephine Mpongo de l’orquestra simfònica Kimbanguiste practica el cel·lo a Kinshasa (Congo).  Foto: Andrew McConnell Fotografia guanyadora del World Press Photo 2011 en la categoria d'Art i Entreteniment. Un projecte interessant que integra ritmes africans i música de J. S. Bach: Lambarena. Bach to Africa

Quatre barres

Narcís Comadira —en un article a "El Quadern" de El País— parla dels orígens dels quatre pals de la bandera catalana. Ho fa a partir de Llegendes històriques catalanes, llibre del medievalista Martí de Riquer. De teories les que vulgueu: la ja tan divulgada de la sang a l'escut de Guifré (impossible –segons Riquer– perquè els emblemes heràldics no es van utilitzar fins a la primera meitat del segle XII, i Guifré era del segle IX; també es parla que podrien tenir l'origen a Borgonya, importades per Ramon Berenguer IV, que ho hauria heretat de la seva mare, Dolça de Provença; i encara alguna altra teoria on també s'hi barreja història i llegenda. En tot cas, queda el consol de pensar que és «un dels escuts europeus més antics». Comadira acaba la digressió magistralment:

«Jo, la veritat, posats a fer volar coloms, m'estimo més creure en l'origen borgonyó i pensar que les quatre barres són quatre rierols de vi de Borgonya que regalimen, inestroncables, sobre la terra daurada del blat segat, al sac, i ben lligat.»

                         El País, 8 de juny de 2000

Pobres dones...

Una dona treballa en un camp de gira-sols (Índia). Foto: Rajesh Kumar Singh/AP

Segons un informe fet públic avui, Afganistan és el país on les dones viuen pitjor, Índia està entre els cinc primers.

Carnívors

Francisco de Goya Saturn devorant un fill, 1819-1823. 
Museu del Prado

Mentre alans, vàndals i sueus saquegen les Espanyes i el flagell de la pesta ataca amb no menys intensitat [...] la fam cruel s’estén fins al punt que la carn humana és devorada pel gènere humà a causa de la imperiosa necessitat. Fins i tot les mares s’alimenten amb els cossos dels fills morts o cuinats amb les seves pròpies mans. Les feres salvatges, acostumades a menjar els cadàvers dels que moren per l’espasa, la fam o la pesta, maten els homes més forts i, alimentades amb la seva carn, ho infesten tot per a perdició del gènere humà.

Hidaci (segle V), Crònica

La llista de Schindler

Una escena de La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993)

Ha mort Mietek Pemper (Cracòvia, 1920-Augsburg, Alemanya, 2011), la persona que va redactar la llista de Schindler. Aquest jueu polonès fou fet presoner el març de 1943 i va entrar al servei d’Amon Goth, comandant de treballs forçats de Plaszow, a Cracòvia. Allà es va relacionar amb l’empresari Oskar Schindler, a qui va proporcionar una llista de jueus internats en el camp i que Schindler va col·locar a treballar a les seves fàbriques. Això va salvar 1.200 jueus d’una mort segura.

Seria bell...

Uns nens afganesos miren altres nens com juguen sota la neu. 

Foto: Ahmad Massoud/AP

Seria bell de néixer molts de pics Seria bell de néixer molts de pics ja que podem morir tantes vegades i no és acceptable cap mort definitiva. Seria bell de néixer molts de pics com feliç brolla un brollador o, més silent, raja la font geliua. Seria bell de néixer molts de pics, com verb potent que no s’estronca mai, en epifanies sobtades i distintes. Seria bell de néixer molts de pics si l’ànim fos cada cop més net i descartàssim tanta avorrible mort i sobretot —i no és redundància—, tanta avorrida autòpsia que ho anega tot. Sí, seria bell de néixer molts de pics. Bartomeu Fiol Móra Tot jo és una exageració, Proa: 1999

Tribulacions

 

Els metges curen un noi ferit en una explosió d'una bomba a Peshawar, Pakistan 
(foto: Hasham Ahmed/AFP/Getty Images)

Las tribulaciones son tan grandes hoy, en este reino, que me admira que los pájaros tengan aún el valor de ir allí a anidar, viendo cómo van las gentes.

Fragment d'una carta d'Aznar Pardo de la Casta (cavaller valencià) al rei Alfons el Magnànim (26 de juny de 1418). Martín de Riquer i Borja de Riquer Reportajes de la Historia, vol. I, Barcelona: Acantilado, 2010, pàg. 461.