30 d’octubre del 2011

Se'ns gira feina!

Tomba de Fiódor Dostoievski (1821-1881) al monestir d'Aleksandr Nevski a Sant Petersburg


Quan tenia 15 anys, l'escriptora Susan Sontag (1933-2004) escrivia al seu diari:

19/12/48

Hay tantos libros y obras de teatro y cuentos que tengo que leer... Estos son solo algunos:

Los monederos falsos -Gide
El inmoralista -Gide
Las aventuras de Lafcadio -Gide
Gorydon -Gide

Tar -Sherwood Anderson
The Island Within -Ludwig Lewisohn
Santuario -William Faulkner
Esther Waters -George Moore
Diario de un escritor -Dostoievski
Al revés -Huysmans
El discípulo -Paul Bourget
Sanin -Mijail Artzybahev
Jonny cogió su fusil -Dalton Trumbo
La salvación de un Forsyte -Galsworthy
El egoísta -George Meredith
Diana de las encrucijadas -George Meredith
La ordalía de Ricardo Feverel -George Meredith

poemas de Dante, Ariosto, Tasso, Tíbulo, Heine, Pushkin, Rimbaud, Verlaine, Apollinaire

obras de Synge, O'Neill, Calderón, Shaw, Hellman...

[esta lista prosigue otras cinco páginas y se mencionan más de un centenar de títulos.]

Susan Sontag Renacida. Diarios tempranos, 1947-1964, Barcelona, 2011 (trad. Aurelio Mayor).


27 d’octubre del 2011

3.532.361.101

Cossos nus surant a la mar Morta. 
Instal·lació d'Spencer Tunick (fotografia: Spencer Tunick/EPA)


Segons una aplicació de les Nacions Unides, quan jo vaig néixer vaig ocupar el número 3.532.361.101 en el conjunt de la població del planeta.

http://www.bbc.co.uk/news/world-15391515

26 d’octubre del 2011

Els gats

 
M. C. Escher (1898-1972) White Cat II, 1919



 (to Marzban & Manuel)

Una vez más, me admiraba el cariño que los musulmanes tienen a los gatos: correteaban a sus anchas en las mezquitas, no invalidaban la oración aunque pasaran frente a los piadosos o los rozaran durante las plegarias y, según la tradición islámica, un fiel podría realizar sus abluciones con el agua de un cuenco en el que hubiera bebido un gato [...]

Recordé las explicaciones de un viejo cheij, quien me contó que Mahoma solía impartir sus enseñanzas con Muezza, su gata preferida, en el regazo. En una ocasión, cuando el Profeta se disponía a vestir una túnica para la gran plegaria del viernes, vio que Muezza dormía tan plácidamente sobre la manga del vestido que, para no despertarla, cortó la prenda con unas tijeras. A su regreso, la gata, agradecida, le hizo unos arrumacos y se inclinó ante el Profeta, y entonces Mahoma la puso la mano en la cabeza, y por ello, hasta el día de hoy, los gatos tienen grabada la letra eme en la frente. A continuación, el Profeta le acarició el lomo tres veces, y a partir de entonces cuenta la tradición que a los gatos les fue otorgado el don de caer simpre de pie.

Jordi Esteva Socotra, la isla de los genios. Atalanta, 2011.


23 d’octubre del 2011

L'alè de la pintura

Henri Matisse La música (1909-1910). 
Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg.

El mestre del te Kobiri Enxu [...] ens ha deixat aquestes paraules memorables: "Acosta't a una gran pintura tal com t'acostaries a un gran príncep". Per a entendre una obra mestra, hem d'inclinar-nos profundament davant d'ella i, tot retenint l'alè, esperar que parli. Un eminent crític Sung va fer una vegada una confessió encantadora. Va dir: "Quan era jove lloava el mestre les pintures del qual m'agradaven, però, a mesura que el meu judici madurava, em lloava a mi mateix perquè m'agradava allò que els mestres havien triat perquè m'agradés".

Okakura Kakuzo El llibre del te, 2001 (trad. Esteve Serra)


22 d’octubre del 2011

20 d’octubre del 2011

19 d’octubre del 2011

Treball

Sant Petersburg, agost de 2011


Proletarier aller Länder, vereinigt euch!

Treballadors del món, uniu-vos!

Karl Marx i Friedrich Engels Manifest Comunista (1848)


17 d’octubre del 2011

Coptes

Enterrament de coptes després dels aldarulls amb l'exèrcit egipci (10.10.2011)


Los coptos apenas han sufrido discriminación durante siglos, pero la reciente reactivación de la insurrección islámica en el Alto Egipto hace que su situación sea más peligrosa y sus perspectivas más inciertas de lo que lo han sido en muchos años. En abril de 1992 los guerrilleros islamistas de la Gema'a al-Islamiyya mataron a tiros a catorze coptos en la provincia de Asyut por negarse a pagar los servicios de protección. Siguieron a eso explosiones de bombas rudimentarias a la entrada de las iglesias coptas en Alejandría y en El Cairo. Finalmente, en marzo de 1994, militantes armados atacaron el antiguo monasterio copto de Deir ul-Muharraq, cerca de Asyut; mataron a dos monjes y a dos laicos en la puerta del monasterio. Los monjes se ven ahora presionados del modo más alarmante por el mundo exterior, después de siglos de aislamiento voluntario. 

William Dalrymple Desde el Monte Santo. Bajo la sombra de Bizancio, Barcelona, 2000 (trad. Ángela Pérez)

Si voleu saber més coses sobre els coptes, no us perdeu l'exposició Un altre Egipte. Col·leccions coptes del Museu del Louvre al CaixaForum de Girona (fins al 8 de gener).

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumgirona/otroegipto_ca.html



13 d’octubre del 2011

Endogàmies

El rei de Bhutan es casa amb una plebea (foto: Kevin Frayer / AP)
 
Totes les endogàmies són asfixiants; fins i tot els instituts, els campus universitaris, els clubs exclusius, les classes dirigents, les reunions polítiques i els simpòsiums culturals són la negació de la vida, que és un port de mar.

Claudio Magris Microcosmos (trad. Anna Casassas), Barcelona, 1999.



10 d’octubre del 2011

Elogi del te (2)

Katsushika Hokusai (1760-1849) La casa de te a Koishikawa

Segons el tractat del segle VIII Tx'a Txing (La Sagrada Escriptura del Te) les fulles de te de millor qualitat han de tenir "plecs com les botes de cuir dels genets tàrtars, han d'enroscar-se com la papada d'un bou poderós, desplegar-se com la boira que s'eleva d'un barranc, brillar com un llac tocat pel zèfir, i ser humides i toves com la bona terra acabada de regar per la pluja".

Okakura Kakuzo El llibre del te (trad. Esteve Serra), 2001.

6 d’octubre del 2011

Elogi del te


El te no posseeix l'arrogància del vi, l'individualisme del cafè, ni l'afectada innocència del cacau.

Okakura Kakuzo El llibre del te (trad. Esteve Serra), 2001.


4 d’octubre del 2011

Tripitaka

La tripitaka coreana és una col·lecció de planxes de fusta gravades amb escriptures budistes. Van ser escrites ara fa mil anys i es compon de 81.258 blocs de fusta, gravats per les dues cares, la qual cosa equival a unes 325.000 pàgines.

Aquestes planxes, conservades al temple Haeinsa, estan en perfecte estat de conservació. L'explicació rau en el fet que van ser banyades amb sal i laques que eviten el deteriorament i l'atac dels insectes; i, per altra banda, perquè l'edifici on es conserven, del segle XV, manté unes constants perfectes de temperatura i humitat.