31 de gener del 2012

Una veu de llum

La Capella Reial de Catalunya i Jordi Savall en l'homenatge a la seva dona, la soprano Montserrat Figueras. Santa Maria del Mar, 30 de gener de 2012 (foto: Pere Virgili)



Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.

Gràcies per viure, cantar i proclamar l’amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, “l’amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra“.

Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa.

                                                                                              Manuel Forcano

30 de gener del 2012

Els llibres

Edward Hopper Hotel Room (1931) 
National Gallery Art, Washington

Modèstia a part, és un fet que jo, a vint anys, he comprat més llibres per llegir que les deu o dotze darreres generacions de la meva família. No sé pas si aquest fet és gaire bon símptoma per a la bona i sensata marxa de la pròpia institució familiar. Potser té raó la tia Lluïsa quan, en veure'm arribar amb un "altre" llibre, no es pot estar de dir:
—Malaguanyats diners...!
                             Josep Pla El quadern gris (1966)



26 de gener del 2012

Vingueu-me a rescatar!



Sa Graciosa Majestat britànica, Isabel II, ha adoptat certs moviments del cos per comunicar missatges al seu seguici. Raymond Fullager, un escriptor anglès centrat en la família reial, afirma que la reina utilitza la seua bossa de mà per enviar més de vint senyals diferents als seus acompanyants. Per exemple, quan passa el portamonedes del braç dret a l’esquerre, el missatge emès és: «Vingueu a rescatar-me d’aquesta situació!».

Ricard Morant i Miquel Peñarroya Llenguatge i cultura. Per a una ecologia lingüística. València, 1996.

25 de gener del 2012

24 de gener del 2012

Més papista que el Papa?

Escut de Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona.
(blog: Heráldica catalana)


Declaracions de Jaume Pujol Balcells (Guissona, 1944), arquebisbe de Tarragona des de 2004 al programa Els matins de TV3  (23.1.2012):

Sobre el paper de les mullers:
“En la preparació eclesiàstica per al matrimoni sempre els dic a elles que el fill més petit és el teu marit.”

Sobre els marits:
“Han de cuidar la seva esposa perquè és el seu tresor.”

Sobre el paper de les dones a l’Església:
No poden oficiar missa “perquè cadascú té una funció”. “Jo tampoc puc fer algunes funcions que fan les dones, no puc portar fills al món”. Hi ha igualtat entre homes i dones a l’Església catòlica “perquè tots som fills de Déu i tots tenim la mateixa dignitat”.

Sobre els homosexuals:
“com a persones, tots són fills de Déu, però hi ha comportaments que no són adequats ni per a la persona i per a la societat”. “Això ho hem de pensar molt”.

Sobre l’avortament:
“Ha de ser la societat que reclami que tornem a una mica de seny, perquè no pot ser que la vida sigui tractada d’aquesta manera”. L’avortament és “un gran mal per al nostre país i per a les persones que el fan”.

La divisa del seu mandat és “Quae audisti doce” (extret  d’una carta de Sant Pau a Timoteu). O sia, “Ensenya el que has escoltat”. Doncs ja ho sabeu!




23 de gener del 2012

L'orgia eclesiàstica


Cardenals al Vaticà

Si vostè i son advocat volen escàndol, a pesar de la negror del temps, hi haurà escàndol i li prometo que ressonarà per tota Europa. Lo món sencer ha de saber la paga que vostè dóna a pobres sacerdots que han passat la vida, no en l'orgia com tants vostè en coneix de baix i de dalt, sinó cantant a Jesucrist i als sants que més l'estimen.

Carta de Jacint Verdaguer a Josep Morgades 
(bisbe de Vic, 1882-1899)


19 de gener del 2012

Olorar els llibres


El dissenyador de moda Karl Lagerfeld (Hamburg, 1933) vol crear un perfum que faci olor de llibres

Lo primero que hice fue exhibir los libros en la mesa del comedor, mientras mi madre terminaba de levantar los trastos del desayuno. Tuvo que armarse de una escoba para espantar a los hijos menores que querían cortar las ilustraciones con las tijeras de podar y a los perros callejeros que husmeaban los libros como si fueran de comer. También yo los olía, como hago siempre con todo libro nuevo, y los repasé todos al azar leyendo párrafos a saltos de mata.

Gabriel García Márquez Vivir para contarla Mondadori, 2002.

17 de gener del 2012

Ànima blava

Noi vestit del déu hindú Shiva assisteix a la peregrinació anual de Magh Mela, a l'Índia (foto: Rajesh Kumar Singh /AP)

LES MUNTANYES (fragment)


A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.
Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,
i m’entrava pit endins...
I amb els seus clars regalims
penetrava-m’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.
Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.

Jo de la timba l’ànima profonda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que guaita al viatger amb ull estrany.

Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan se desclou.

Jo era l’altitud de la carena...
                     Joan Maragall (1860-1911)

15 de gener del 2012

Concòrdia

El creuer Costa Concordia escorat davant l'illa de Giglio, Itàlia 
(foto: Filippo Monteforte/AFP)

Si el Titànic va ser una metàfora de l'enfonsament de l'Antic Règim de classes socials, esperem que l'enfonsament del Costa Concordia no simbolitzi el naufragi de l'estat del benestar (un model on un treballador normal es podia permetre de fer un creuer).

 www.pepegins.com

11 de gener del 2012

Bacallarot

 Bacallà (Gadus morhua)

A l'Edat Mitjana les noies no tenien ni veu ni vot en l'elecció del futur marit (en alguns llocs, ni ara!). El franciscà Francesc Eiximenis (Girona, 1330-Perpinyà, 1409), un autor molt llegit i valorat del seu temps,  sentenciava:

La donzella qui es procura marit no és donzella mes és bacallarot desvergonyit.


El boig del trampolí




Número de Larry Griswold (1905-1996), més conegut com El boig del trampolí. Gimnasta i artista nord-americà, fou un dels precursors del llit elàstic. Aquesta gravació pertany al programa El show de Frank Sinatra, de 1951. Encara que la cinta no es conserva en gaire bon estat, val la pena veure les acrobàcies d'aquest artista de vestit i corbata.

7 de gener del 2012

Traduttore, traditore?

Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Marguerite Yourcenar)
Brussel·les, 1903-Mount Desert Island, Maine, EUA, 1987


Des de fa una colla d'anys, col·lecciono traduccions de la meva novel·la de capçalera: Memòries d'Adrià. Aquí en teniu un fragment en les diferents traduccions:


Ne t'y trompe pas: je ne suis pas encore assez faible pour céder aux imaginations de la peur, presque aussi absurdes que celles de l'esperánce, et assurément beaucoup plus pénibles.
Marguerite Yourcenar Mémoires d'Hadrien 
París: Gallimard, 1993.


Però no t'enganyessis pas: encara no estic prou afeblit per cedir a les imaginacions de la por, gairebé tan absurdes com les de l'esperança, i ben segur molt més penoses.
Marguerite Yourcenar Memòries d'Adrià 
Barcelona: Laia, 1989
versió en català de Jaume Creus


No te llames sin embargo a engaño: aún no estoy tan débil como para ceder a las imaginaciones del miedo, casi tan absurdas como las de la esperanza, y sin duda mucho más penosas.
Marguerite Yourcenar Memorias de Adriano
Madrid: El País, 2003
versió en castellà de Julio Cortázar


Não te iludas: não estou ainda bastante fraco para ceder às imaginações do medo, quase tão absurdas como as da esperança e seguramente muitas mais penosas.
Marguerite Yourcenar Memórias de Adriano 
Editora Ulisseia, 2000
versió en portuguès de Maria Lamas


Non mi fraintendere: non sono ancora cosí a mal partito da cedere alle immaginazioni della paura, assurde quasi tanto quelle della speranza, e certamente assai piú penose.
Marguerite Yourcenar Memorie di Adriano 
Torí: Einaudi, 1988
versió en italià de Lidia Storoni Mazzolani


Glaube mir, noch ist es nicht so weit, dass ich mich den Wahngebilden der Furcht hingebe, die ebenso töricht, dabei aber quälender sind als die, welche die Hoffnung uns vorgaukelt.
Marguerite Yourcenar Ich zähmte die Wölfin. Die Erinnerungen des Kaisers Hadrian 
Munic: Deutscher Taschenbuch Verlag, 1999
versió en alemany de Fritz Jaffé


Do not mistake; I am not yet weak enough to yield to fearful imaginings, which are almost as absurd as illusions of hope, and are certainly harder to bear.
Marguerite Yourcenar Memoirs of Hadrian 
Nova York: Farrar, Straus & Giroux, 1987
versió en anglès de Grace Frick amb col·laboració de l'autora.


Yanlıș anlama: En az ümidin hayalleri kadar saçma ve hiç hușkusuz çok daha eziyetli olan korku hayallerine kapılacak kadar zayıf değilim henüz.
Marguerite Yourcenar Hadrianus'un Anilari 
Istanbul: Adam Yayinlari, 1992
versió en turc de Nili Bilkur


Nun te teme: nu sînt încă atît de slăbit spre a mă lăsa bîntuit de imaginația fricii, aproape tot așa de absurdă ca și cea a speranței și neîndoielnic încă și mai penibilă.
Marguerite Yourcenar Memoriile lui Hadrian 
Bucarest: Humanitas, 2001
versió en romanès de Mihai Gramatopol




5 de gener del 2012

Diva

 El 7 de gener de 1962 Montserrat Caballé va debutar al Liceu amb l'òpera Arabella de Richard Strauss. Foto: Lluís Gené

     DIVA

Caldria fer anar la llima
una estona més que bona
per tal que una prima donna
fos també una dona prima.

Pere Quart Bestiari (1937)