28 de setembre del 2012

Els gestos

 L'índex de llibres prohibits fou creat el 1559 per la Inquisició i va ser vigent fins el 1966


The monastery was a place of rules, but in the scriptorium there were rules within rules. Access was denied to all non-scribes. Absolute silence reigned. Scribes were not allowed to choose the particular books they copied or to break the dead silence by requesting aloud from the librarian such books as they might wish to consult in order to complete the task that han been assigned them. An elaborate gestural language was invented in order to facilitate such requests as were permitted. If a scribe wanted to consult a psalter, he made the general sign for a book -extending his hands and turning over imaginary pages- and then, by putting his hands on his head in the shape of a crown, the specific sign for the psalms of King David. If he was asking for a pagan book, he began, after making the general sign, to scratch behind his ear, like a dog scratching his fleas. And if he wished to have what the Church regarded as a particularly offensive or dangerous pagan book, he could put two fingers into his mouth, as if he were gagging.

Stephen Greenblatt The Swerve. How the Renaissance Began. Londres: The Bodley Head, 2011.

El monestir era un lloc de regles, però a l'scriptorium hi havia regles dins de les regles. L'accés estava prohibit a tot aquell que no fos copista. Hi regnava un silenci absolut. Als copistes no se'ls permetia escollir els llibres que copiaven o bé trencar el silenci absolut demanant en veu alta al bibliotecari els llilbres que desitjaven consultar per tal de completar la tasca que se'ls havia assignat. Els monjos van inventar un llenguatge gestual per tal de facilitar les requestes que se'ls permetia. Si un copista volia consultar un saltiri, feia el gest general per a un llibre -estenent les mans i donant voltes a les pàgines imaginàries- i després, posava les mans sobre el cap en forma d'una corona com a signe específic dels salms del rei David. Si demanava un llibre pagà, començava, després de fer el senyal general, a gratar-se darrere de l'orella, com un gos que es treu les puces. I si en desitjava un que l'Església considerava un llibre pagà particularment ofensiu o perilllós, es podia posar dos dits a la boca, com si tingués arcades.

24 de setembre del 2012

El foc

Correfoc de la Mercè, 2012. Foto: Marc Macià



I els senyors i les senyores quedaven un instant parats enmig del carrer, esverats titelles que per l'olor de socarrim ensumessin el foc.

Baltasar Porcel Olympia a mitjanit, Barcelona: 2004

21 de setembre del 2012

Beure...

Guido Reni (1575-1642) Bacus bevent (ca. 1623). 
Berlín: Gemälde Galerie


Bacus ha ofegat més gent que no pas Neptú
                             Giuseppe Garibaldi (1807-1882)

19 de setembre del 2012

Nou món

Fotografia: Isa Marcelli

Nou món

Cap crònica antiga no m'ha parlat mai de tu.
Ni del teu nom.
Ni del cos que m'has ofert
com un país amic
sense cap barrera a la frontera.
No m'ho anunciava cap oracle,
però has aparegut d'un nou món,
d'un demà que ahir no esperava.

Deleja tant la terra
que la vegin ulls de guaita.

L'amor és un port
que arriba per fi a un vaixell.


Manel Forcano Llei d'estrangeria (2008)
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona (8.5.2012)

17 de setembre del 2012

Pollastres

 
Un treballador ploma pollastres en un mercat de Myanmar.
Foto: Soe Zeya Tun/Reuters


Una vegada van preguntar a l'escriptor Isaac B. Singer (premi Nobel de Literatura, 1978) si era vegetarià per qüestions de salut i ell va respondre: "No, en sóc per la salut dels pollastres".

15 de setembre del 2012

La bomba

Una de les col·leccions privades de revolvers més grans del moment 
(St. Louis, EUA, 1930)
Foto: The New York Times

I'm sort of glad they've got the atomic bomb invented. If there's ever another war, I'm going to sit right the hell on top of it. I'll volunteer for it, I swear to God I will.

Estic força content que hagin inventat la bomba atòmica. Si mai hi ha una altra guerra, jo seuré just dalt del cony de bomba. Em presentaré voluntari, ho juro davant de Déu.

J. D. Salinger El vigilant en el camp de sègol [The Cather in the Rye, 1951]. Trad. d’Ernest Riera i Josep M. Fonalleras (1990)

12 de setembre del 2012

Amants de la llibertat

11.09.2012. Fotografia publicada al diari britànic The Guardian


Que el genio de los naturales es amante de la libertad [...]; son muy interesados; y que en todas las edades pasadas ha sido su conato en las cortes conseguir por ley municipal la remisión de pechos y tributos, de suerte que ninguna cosa sienten tanto como el poder ser cargados con imposiciones por la sola real autoridad; son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón; y solamente hablan en su lengua nativa; es su genio laborioso e infatigable a impulsos de la apetecida conveniencia; y más presto ahorran que consumen en lo necesario...

Decret de Nova Planta (1714)

9 de setembre del 2012

L'alegria de la família

 
Sebastiao Salgado Gourma-Rharous, Mali (1985)


There has been only one child in the Smallweed family for several generations. Little old men and women there have been, but no child, until Mr. Smallweed's grandmother, now living, became weak in her intellect and fell (for the first time) into a childish state. With such infantine graces as a total want of observation, memory, understanding, and interest, and an eternal disposition to fall asleep over the fire and into it, Mr. Smallweed's grandmother has undoubtedly brightened the family.


En la família Smallweed només hi ha hagut una criatura des de fa unes quantes generacions. Hi havia hagut unes quantes donetes i uns quants homenets vells, però cap criatura, fins que l'àvia de l'Smallweed, encara viva, va començar a repapiejar i va caure (per primera vegada a la seva vida) en un estat infantiloide. Adornada amb gràcies infantils com ara una falta absoluta de capacitat d'observació, de memòria, de comprensió i d'interès, i una disposició obstinada a caure adormida a la vora i damunt del foc, l'àvia de l'Smallweed s'ha convertit en l'alegria de la família.

Charles Dickens El casalot [Bleak House, 1852-53]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Destino, 2008, pàg. 376.


5 de setembre del 2012

La migdiada

Caixmir, India. Un venedor de verdures fa la migdiada a dins del seu bot al Caixmir, Índia.Foto: Danish Ismail / Reuters


Segons un estudi de la Secció del Son de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN), la migdiada que més beneficia la salut és la que dura un màxim de 30 minuts i que es fa al sofà.