Colors

Una dona afganesa tria tasses en una botiga. Foto: Aref Karimi/AFP

 Una turista mira a través d'una porta d'una mesquita a Fes, Marroc.

Déu i Auschwitz

Shlomo Venezia (Tessalònica,  29.12.1923 - Roma, 1.10.2012)

Shlomo Venezia era un dels escassos membres vius del Sonderkommando, la unitat especial de jueus que, a Auschwitz, s'encarregaven de l'eliminació dels cossos dels assassinats a la cambra de gas [...]

De l'ofici macabre que va ocupar Shlomo Venezia durant vuit mesos eterns no se'n solia eixir viu (cada tres mesos tot el Sonderkommando era eliminat i substituït), però ell va tindre sort. Les seues tremendes ganes de viure i un seguit de circumstàncies [...] van fer que conservara la vida.

Viure, però, pot ser -és- molt més difícil que morir. Convertir-se en memòria vivent de l'Holocaust és una feina que Venezia va assumir amb grat quan va poder exorcitzar els fantasmes de la seua ment. "No se'n surt mai, del crematori", repeteix, amb un mormoleig obsessiu, al seu llibre. Però si hi ha una manera d'escapar-ne, aquesta es disposa precisament a través d'una memòria activa.

 Joan Garí "Shlomo Venezia, la persistència de la memòria",  
Ara, 16.10.2012 

Si voleu saber-ne més, llegiu l'entrevista d'El País (2010)

There was no God in Auschwitz. There were such horrible conditions that God decided not to go there.

No hi havia Déu a Auschwitz. Les condicions eren tan terribles que Déu va decidir no acudir-hi.

Testimoni de Libusa Breder, presonera jueva supervivent en el reportatge Auschwitz: los nazis y la solución final (BBC, 2005)

Mans

Katmandú (Nepal). La mà de Sanu Maya Maharjan, de 104 anys, que assisteix a una celebració del Dia de la Gent Gran. 
Foto: Narendra Shrestrha/EPA

To Marta D.

Les mans càlides i llargues

arrenquen del clavecí

velles tonades amargues

d’esquelet de violí

Màrius Torres Poesies Barcelona: Ariel, 1977

 

La migdiada del canonge

Singapur. Un home fa la migdiada en un centre comercial. 

Foto: Wong Maye-E

Excusso torpore meridiano paulisper equitabamus, quo facilius pectora marcida cibis coenatoriae fami exacueremus.

Deixondits de l'ensopiment de la migdiada, fèiem una mica d'equitació per tal d'alleugerir els nostres estómacs de la pesantor del menjar i estimular la gana per al sopar.

Sidoni Apol·linar (c. 430-481) Lletres I [Epistoloarum Libri]. Trad. Joan Bellès. Barcelona: Bernat Metge, 1997, pàg. 220-221.

Calça't

8 de juliol de 1947. Mercat negre de sabates a Roma

(Foto: The New York Times)

Si una sabata fa mal, cal presentar-se al vespre a la cerimònia del canvi de sabates: aquí es posa a prova la perícia de l’individu, enmig de la gernació increïble cal saber triar amb un sol cop d’ull una (no un parell: una) sabata adequada, perquè, un cop feta la tria, no es permet un segon ca nvi.

No s’ha de creure que, en la vida del Lager, les sabates són un factor de poca importància. La mort comença per les sabates: s’han mostrat, per a la majoria de nosaltres, com a autèntics aparells de tortura que, després d’algunes hores de marxa, originaven llagues doloroses que fatalment s’infectaven.

Primo Levi Si això és un home [Se questo è un homo, 1958]. Trad. Francesc Miravitlles. Barcelona: Eds. 62, 2008, pàg. 44

Micòfils

Joan: En altres camps, el del dret, el de les institucions, molts termes que designen coses pròpies d'una comunitat no tenen traducció possible en altres llengües. Hom pot explicar què és allò que designa el terme català pubilla (o els termes hereu o cabaler), però el traductor difícilment trobarà una equivalència satisfactòria. Són coses que tenen nom allà on existeixen d'una manera significativament abundant. És per això que mots com el francès rivière, o els catalans riera, seix, pubilla, o els castellans páramo, meseta, no il·lustren bé el principi de la diversitat de llengües, ja que partim de coses, de «realia», diferents, almenys fins a cert punt diferents, subjectivament diferents, vull dir.

Ramon: Això és el que sembla... El fet cert que als catalans ens agradin els bolets té unes repercussions lingüístiques: un centenar d'espècies, diuen, tenen el seu nom popular, i algunes són designades, segons l'indret, amb dos o tres noms diferents, o més.

Joan Bastardas Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots, Barcelona: Eds. 62, 1996

                                              

L'absència del jiddisch

Isaac Bashevis Singer (1904-1991), 

Premi Nobel de Literatura en jiddisch el 1978

Dedicat als tertulians de la Cort Reial

Avui, el jiddisch ja no és [...] la llengua materna de ningú o de gairebé ningú [...] Avui, per tant, ja no és el jiddisch allò que es transmet. És la seva absència. I aquesta absència és hereditària i sembla perpetuar-se de generació en generació.

Rachel Ertel "Le yiddish. La langue de la crypte", dins Les Temps Modernes, setembre-octubre 2001, pàg. 239-242. 

Citat per Josep M. Nadal en la conferència d'inauguració del curs 2012-2013 de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona, 27.9.2012)

 

Olorar els llibres

Arxiu Episcopal de Vic

Lo primero que hice fue exhibir los libros en la mesa del comedor, mientras mi madre terminaba de levantar los trastos del desayuno. Tuvo que armarse de una escoba para espantar a los hijos menores que querían cortar las ilustraciones con las tijeras de podar y a los perros callejeros que husmeaban los libros como si fueran de comer. También yo los olía, como hago siempre con todo libro nuevo, y los repasé todos al azar leyendo párrafos a saltos de mata.

Gabriel García Márquez Vivir para contarla, Mondadori, 2002.

Governar

 

Ilich Roimeser (*Barcelona, 1982) Rascacels

[Marc Aureli] tenia sempre a flor de llavis la màxima de Plató, que les ciutats floreixen quan els filòsofs governen o els governants filosofen. 

                                                                                                   Historia Augusta

La sal

Estudiants indis disfressats de Mahatma Gandhi per celebrar l'aniversari de la Marxa de la sal (1930), que Gandhi va promoure amb l'objectiu d'aconseguir la independència de l'Imperi Britànic. 

Foto: Sam Panthaky/AFP/Getty Images

En este cas, la sal mos la done l'abadejo

Cuina tradicional d'Horta, Associació de veïns "Amics d'Orta", 2001

El català Ponç Pilat

En aquest Ecce Homo d'Antonio Ciseri (1821-1891), Ponç Pilat mostra Jesús al poble després de ser assotat.

El columnista Juancho Armas Marcelo afirma (El Mundo, 6.10.2012) que Ponç Pilat i la seva guàrdia pretoriana eren de Tarraco. Segons l'articulista, i seguint un principi de la lògica, els catalans vam matar Jesús.

Article de Juancho Armas Marcelo

Per altra banda, segons el portal Deadline, la Warner Bros produirà una pel·lícula sobre Ponç Pilat. El guió és de Vera Blasi i està basat en un 80% de fets reals. Ara falta veure si el director escollirà un actor català per interpretar el paper del governador de Judea que es va rentar les mans.

Notícia sobre el projecte de la Warner Bros

Llibres

Marc Vicens, 2012. Menjar blanc v. 2

Los libros tienen un extraño poder umbilical que los une a su propietario. Es cierto que los libros son sólo instrumentos de lectura. Pero la posesión del libro da seguridad a su dueño. Y, con los libros de toda la vida, basta pasarles la mano sobre el lomo para que el mero tacto nos transmita la irrepetible sensación de no estar solos en el impenetrable universo de la cultura. Dar un libro es un acto de amor. Venderlo es algo así com una traición. Venderlo a la fuerza es la quintaesencia de la desdicha.

                                                           Joan Barril, El País, 20.2.1990

Empantanegament judicial

Londres. Jutges congregats a l'abadia de Westminster abans de la cerimònia d'acció de gràcies.

Foto: Oli Scarff / Getty Images

Never can there come fog too thick, never can there come mud and mire too deep, to assort with the gropping and floundering condition which this High Court of Chancery, most pestilent of hoary sinners, holds this day in the sight of heaven and earth.

Però la boira no arribarà mai a ser prou espessa, ni el fanguissar prou fondo, per estar a l'altura de la situació d'empantanegament que aquest Tribunal Superior de la Cancelleria, el més mesquí de tots els vells pecadors, exhibeix ara com ara a la faç del món.

Charles Dickens El casalot [Bleak House, 1852-53]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Destino, 2008, pàg. 17.

100 Jahre

La Biblioteca Nacional alemanya celebra 100 anys amb un fons 27 milions de publicacions. Durant els últims 50 anys, els encarregats de la Biblioteca s'han encarregat de localitzar totes les publicacions en alemany que estaven a l'exili a causa de la II Guerra Mundial.

Mòmies

El fèretre de Joan Prim i Prats acompanyat de membres de l'ajuntament de Reus

El cap de setmana passat es va fer a l'hospital de Reus l'autòpsia al cadàver embalsamat del general Prim (1814-1870) per determinar si va morir immediatament o al cap de tres dies de l'atemptat que va patir al carrer del Turco de Madrid. Prim fou diputat a Madrid, governador a Puerto Rico i president del Consell de Ministres.

Aquests dies també s'han exhumat a Suïssa les restes de la família reial de Iugoslavia per tal de traslladar-les a Sèrbia. La princesa Olga Karadjordjevic (1903-1997), i els prínceps Paul Karadjordjevic (1893-1976) i Nicholas Karadjordjevic (1928-1954) seran enterrats de nou a la ciutat de Topola. 

Il·lustració de Marc Vicens (2012)

L'home es va quedar sol...

Un nen mostra una figura del déu-elefant Lord Ganesh (foto: Anindito Mukherjee/EPA)

Just when the gods had ceased to be, and the Christ had not yet come, there was a unique moment in history, between Cicero and Marcus Aurelius, when man stood alone.

Gustave Flaubert

Just quan els déus van deixar d'existir i Crist encara no havia arribat, hi va haver un moment únic en la història, entre Ciceró i Marc Aureli, en què l'home es va quedar sol.