27 de febrer del 2013

Memòries



No li importava gaire que el llibre caigués en l'oblit o que no fes gens de servei; i la qüestió del valor que pogués adquirir en algun moment gairebé semblava una nimietat. Tot i que no l'il·lusionava trobar-se en aquelles lletres borroses, sabia que una petita part d'ell de la qual no podia renegar hi era, i hi seria sempre.


John Williams Stoner (1965). Trad. Albert Torrescasana, Barcelona: Eds. 62, 2012, pàg. 333.

25 de febrer del 2013

Jesús!

Brasília (Brasil). Inri Cristo, un líder religiós que assegura ser la reencarnació de Crist, reacciona a la renúncia del Papa Benet XVI. Cristo diu que està feliç que el Papa hagi renunciat al càrrec perquè ell, Cristo, és el "fill real de Déu". 
Foto: Ueslei Marcelino/Reuters


 Fotograma de l'Evangeli segons Sant Mateu (1964) de Pier Paolo Passolini. El paper de Jesucrist és interpretat pel basc Enrique Irazoqui, resident actualment a Cadaqués.
 

22 de febrer del 2013

Cavalls de cartró

Reclutes del cos d'hússars de la Reina (cos de cavalleria britànic, creat el s. XVII) aprenen a fer equilibris sobre cavalls de fusta (1935)



Foto d'època (extret del web de l'arxiu municipal de Toledo)

20 de febrer del 2013

Cultura


Sin la cultura europea, lo que llamamos Europa es un territorio hueco, falso o directamente muerto, un escenario que, alternativamente, aparece a nuestros ojos como un balneario o como un casino, cuando no, sin disimulos, como un cementerio.
Y ese es un peligro incluso mayor que el de la crisis económica, pues puede provocar una indefensión absoluta: nadie cantará a Beethoven, o a Schiller, porque nadie recordará que el arte es aquello que consuela cuando existen muros y aquello que enaltece cuando se destruyen fronteras. En consecuencia, nadie sabrá, tampoco, que eso que llamamos cultura, a la que Europa —más que otras regiones del mundo— lo debe todo, es un ejercicio de libertad y de orientación en el laberinto de la existencia. Para eso necesitamos todo lo que ahora, con una celeridad increíble, estamos abandonando.

Rafael Argullol "Europa relega su cultura" (fragment), 
El País, 3.2.2013.

19 de febrer del 2013

Perdonar?

Luis Bárcenas "saluda" els periodistes a l'aeroport de Barajas. Torna d'esquiar al Canadà (17.2.2013)

 

De como perdoar aos inimigos

Perdoas... és cristão... bem o compreendo...
E é mais cômodo, em suma.
Não desculpes, porém, coisa nenhuman,
Que eles bem sabem o que estão fazendo...

Mario Quintana Espelho Mágico, 1951




De cómo perdonar a los enemigos


Perdonas... es cristiano... lo comprendo...

Y es más cómodo, en suma.
A ninguno disculpes, sin embargo,
¡Bien saben ellos lo que están haciendo...!

Versió de Pedro Casas Serra

18 de febrer del 2013

Avorriment

Estudiants japonesos miren una actuació d'unes animadores en un espectacle per trobar feina. Foto: Yuya Shino/Reuters



Els meus assumptes m'avorreixen mortalment. Prefereixo els dels altres.


Oscar Wilde


15 de febrer del 2013

Confitura

Marc Vicens 2013

REFRANY

Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura. 

Enric Casasses 


13 de febrer del 2013

Ben res


  El mar del Nord, agost de 1918, des de NS7 
Sir John Lavery. Royal Air Force Museum, Londres

 

si el vent ni el vent no trasllada
si tot és ben res
si el mínim comença a ser excés

antoni clapés


11 de febrer del 2013

Usurer

Marinus van Reymerswale El canvista i la seva dona (1539).
Museu del Prado

S'ha ficat a casa d'un usurer conegut anomenat Godseck, un tipus amb el qual cal anar amb compte, capaç de fer fitxes de dòmino amb els ossos de son pare; un jueu, un àrab, un grec, un gitano, un home difícil de robar perquè guarda tots els diners al banc.

Honoré de Balzac El pare Goriot (Le Père Goriot, 1835). Trad. Maria Rosa Vallribera, Barcelona: Edicions de 1984, 1998 (2a ed) p. 53.

8 de febrer del 2013

Protestes


Feministes ucraïneses protesten davant del Vaticà mentre el Papa resa l'àngelus (13.1.2013)


Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que poguera protestar.

Martin Niemöller, pastor luterà alemany, internat en camps de concentració nazis (1938-1945) 

6 de febrer del 2013

L'olor dels llibres

  PlaValldaura Disseny

A la biblioteca de la universitat, vagarejava pels passadissos, entre els milers de llibres, inhalant l'olor de resclosit del cuir, la tela i les pàgines seques com si fossin un encens exòtic. De tant en tant, s'aturava, agafava un llibre dels prestatges i el sospesava un moment amb aquelles mans grosses, que li feien pessigolles en notar el tacte encara poc conegut del llom i d'aquelles submises. En acabat fullejava el llibre, llegint-ne fragments aquí i allà, i passant les pàgines delicadament amb els dits encarcarats, com si la seva graponeria pogués estripar i destruir el que els havia costat tant descobrir.

John Williams Stoner (1965). Trad. Albert Torrescasana, Barcelona: Eds. 62, 2012, pàg. 24.

3 de febrer del 2013

Fa gràcia, oi?

Maria Dolores de Cospedal, secretària general del PP. Una de les persones citada a les llistes de Bárcenas de presumpte cobrament de diners en negre.


Si hom té la mala sort d'afanar qualsevol fotesa, el mostraran a la plaça del Palau de Justícia com una curiositat. Si hom roba un milió, als salons el tindran per model de grans virtuts. I per tal de mantenir aquesta mena de moral paguem entre tots trenta milions a la gendarmeria i a la justícia. Fa gràcia, oi?

Honoré de Balzac El pare Goriot (Le Père Goriot, 1835). Trad. Maria Rosa Vallribera, Barcelona: Edicions de 1984, 1998 (2a ed) p.61-62



1 de febrer del 2013

L'hebreu

Sacrificis de pollastres en una carnisseria caixer de Jerusalem per a la preparació del Yom Kippur (foto: Jim Jolander)



Persones que veien perfectament clar que s’havia de constituir una llar nacional per als jueus escampats per tota la Diàspora, no sentien la necessitat (o no tenien clarament definit) de comptar novament amb la que havia estat el signe d’identificació del vell regne d’Israel: la llengua hebrea. De fet, l’hebreu constituïa només un mitjà litúrgic. Des d’aproximadament l’any 200 després de Crist l’hebreu havia deixat de ser la llengua materna dels jueus, i, a la fi del segle passat o a principi del segle XX, no solament no hi havia ja població de parla hebrea per enlloc, sinó que les llengües dels jueus s’havien diversificat absolutament. Potser aquesta atomització lingüística –produïda per la Diàspora– contribuí a poder fer efectiu un nou mitjà d’intercomunicació entre els israelians que servís alhora per a unir-los i per a identificar-los, encara que, de fet i malgrat la tradició que hi havia al darrere, es tractava d’una nova creació: l’hebreu modern.

La normativització de l’hebreu modern es basa fonamentalment en la Bíblia i en la Mishna, però ha calgut fer un enorme esforç d’adaptació de la llengua antiga a les necessitats modernes. Així, doncs, una gran part de l’actual bagatge lèxic de l’hebreu modern no correspon a mots extrets directament dels textos sagrats, sinó a la creació de neologismes, adaptats al màxim als mecanismes de derivació i composició de la llengua hebrea clàssica.

Així, doncs, l’Acadèmia de la Llengua Hebrea, organisme encarregat, per llei, del procés de normativització de l’hebreu, ha constituït seccions encarregades de la creació de neologismes adaptables, tant a la ciència i la tècnica, com a les necessitats quotidianes de la gent. Cal tenir en compte que l’entorn de les persones que visqueren fa dos mil·lennis i el dels actuals habitants d’Israel ha canviat substancialment!... i, per tant, han canviat també substancialment les necessitats comunicatives pel que fa als aspectes lèxic i semàntic.

Bernat Joan i Marí Llengua estàndard en l’ensenyament, Barcelona, 1993