28 de setembre del 2013

Ossos

Alep (Síria), febrer 2013


Aquell poble construït sobre els ossos dels morts.


Carlo Levi Crist s'ha aturat a Èboli [Cristo si è fermato a Eboli, 1945]. Trad. Edmon Vallès. Barcelona, Eds. 62, 1986

25 de setembre del 2013

Tardor





Silenciós

M'escalfo amb una estufa
mentre sento la pluja. L'herba
és molt silenciosa
però jo la sento.
El vent xiula com nosaltres

Nausica Estragués (8 anys)

23 de setembre del 2013

La bústia


 La primera bústia britànica fou instal·lada a Jersey, a les illes del Canal, l'octubre de 1852.


Aquest era el meu amagatall [la bústia], l'únic racó del món que era pròpiament meu. I tanmateix em vinculava amb la resta del món, i en la seva màgica obscuritat residia el poder de fer que passessin coses.


Paul Auster Trilogia de Nova York [The New York Trilogy, 1987]. Trad. Joan Sellent. Barcelona: Proa, 1991



20 de setembre del 2013

Requiem

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 1914-2013)

Requiam aeternam dona eis, Domine, et lux perpetua luceat eis.

La litúrgia en llatí de la missa de difunts (Missa pro defunctis o Missa defunctorum), per exprés desig del finat, van servir per acomiadar el medievalista Martí de Riquer.

18 de setembre del 2013

Tram 626

Via Catalana. Vilademuls (Pla de l'Estany)

Lo que nos ofrecieron a todos los catalanes en su día fue ciudadanía libre y alegre frente a canallas amargados y matones. Al ministro que amenazó con el Ejército le oponen gente de todas las edades con bocadillos, camisetas y banderas. No se valorará la dimensión de ese gran acto cívico si no se cae en la cuenta de que no era un manifestación como la que hubo hace unos meses. La Via Catalana fue el resultado de un trabajo organizativo de meses, cada persona se anotó y se dirigió al lugar donde le correspondía en el mapa de la cadena. No fue un calentón de un día o una semana, un momento de enfado que ocupa las calles, sino que cada ciudadano o ciudadana se buscó su camiseta y se apuntó con tiempo para ocupar su lugar correspondiente. No se trataba de una multitud de manifestantes sino de una ciudadanía organizada voluntariamente y desde abajo, hablamos de un pueblo decidido que tiene una decisión tremendamente madurada porque la ha ido elaborando a través de los años y de sucesivas experiencias que le fueron demostrando una tras de otra que el Estado español no reconocía sus demandas y no protegía su lengua ni tampoco sus intereses. No es una ocurrencia repentina.

Suso de Toro "Admiremos a Cataluña" eldiario.es (12.9.2013)



16 de setembre del 2013

Aristòcrates




Hi havia aristòcrates que tenien deu anys, amb els ulls blaus, l’aire cansat i la mirada perduda a l’infinit, com si els seus avantpassats ja ho haguessin vist tot per ells.


Sándor Márai L’última trobada [Gyertyak csonkig egnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, p. 32.


3 de setembre del 2013

El bat de les ones


Portbou. Monument a Walter Benjamin


El Memorial Passagen –de l'artista Dani Karavan (Tel Aviv, 1930)– és un túnel abocat al mar, un suïcidi perpetu i incontrolable. La foscor, el rovell del ferro i el bat de les ones parlen per si sols.