31 de maig del 2014

Confusió

Les llengües més parlades a EUA a part de l'anglès i l'espanyol


El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i es digué: "Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells."

Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

Gènesi 11, 5-9

29 de maig del 2014

Criptofeixisme




















Los tres considerábamos los deportes escolares un plan criptofascista para reprimir nuestros impulsos sexuales.

Julian Barnes El sentido de un final [The Sense of an Ending, 2011]. Trad. Jaime Zulaika. Barcelona: Anagrama, 2012, pàg. 16.



28 de maig del 2014

Vida centrada

Panteó de Roma, construït per l'emperador Adrià (118-128). 
Foto: FBarniol


L'emperador Adrià diu: «No puc vantar-me de dur una vida centrada». Sempre rebutja el dogma absolut.

Entrevista de Bernard Pivot a Marguerite Yourcernar (Illa Mount Desert, EUA, 1979).


26 de maig del 2014

Córrer

L'atleta txec Emil Zápotek (esquerre) després de guanyar 3 medalles d'or als Jocs Olímpics d'Hèlsinki (1952). L'anomenaven "la locomotora txeca"

Amb camades regulars i expressió serena, l'Emil respon amb petits signes als crits del públic aplegat als costats del camí, riu alguna broma dels ocupants dels cotxes seguidors, pica l'ullet als qui encara se sorprenen de la seva aclaparadora superioritat. És la primera vegada que somriu mentre corre, ensenyant les dents, mirant el paisatge. Va de poc que no aprofiti que passa per firmar autògrafs, que no faci comentaris sobre l'amable terra finlandesa, alegre decorat de boscos d'avets i camps d'ordi, de roques grises i bedolls, d'estanys que brillen al sol.

[...]

L'Emil, diran els seus detractors, no es pot dir que hagi guanyat la marató: és com si s'hagués limitat a lliurar-se a una de les seves bones velles sessions d'entrenament. Aquest home contorçat, figura del dolor, ha transformat en passejada la prova del drama, del patiment suprem. Se n'ha rigut: l'exhauriment del soldat que es desploma a la ratlla del deure complert, la suor i les llàgrimes, el baiard i els infermers, l'angoixa i tot el que l'acompanya, tot això, per a ell: romanços.


Jean Echenoz Córrer [Courir, 2008]. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Raig verd, 2014, pàg. 83-85.

22 de maig del 2014

deliris


El pacient té els deliris de la seva cultura

Delphine de Vigan Res no s'oposa a la nit (Rien ne s'oppose à la nuit, 2011). Trad. Oriol Sánchez i Vaqué. Barcelona: Eds. 62, 2012, p. 246.


21 de maig del 2014

tremp


A la Corinne


Vinyoli, com Dylan Thomas, no escriu per ambició o per pa, ni pel tremp o el trull dels encants als escenaris d'ivori, sinó per al cor secret dels amants, per a l'home entre molts, per a tu.

Enric Casasses, pròleg a Joan Vinyoli Poesia completa, Barcelona: Eds. 62, pàg. IX-X.



20 de maig del 2014

Figurengruppe

Katharina Fritsch Grup de figures, 2006-08. 
MOMA, agost 2013. Foto: FBarniol


L'escultura és allò amb què ensopegues quan recules per mirar un quadre.
              
                    Barnett Newmann, artista nord-americà (1905-1970)



18 de maig del 2014

Àngels

Ludovico Carracci Tres àngels visitant Abraham (XVI-XVII). 
Pinacoteza Nazionale (Bolonya)


–Com voleu que pinti àngels –preguntava el pintor Gustave Courbet davant dels seus amics– si no n’he vist mai cap en ma vida?

Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 130.



Carta del pintor Benozzo Gozzoli a Piero di Mèdici, 10 de juliol de 1459:


Aquest matí he rebut una carta de Vostra Magnificència, de la mà de Roberto Martelli. Se’n desprèn que Vostra Magnificència no trobeu acceptable el querubí que he pintat. N’hi ha un que l’he pintat en un racó, entre uns núvols, i només se’n veuen les puntes de les ales; i està tan amagat, i els núvols el tapen tant, que de cap manera no pot semblar inconvenient, sinó que, al contrari, jo diria que és bell. Aquest és el que es troba al costat de la columna. N’he situat un altre en l’altra cantonada de l’altar, però també amagat de la mateixa manera. Roberto Martelli els va veure i va afirmar que la qüestió no tenia importància. De totes maneres, faré el que Vostra Magnificència ordeneu; amb dos núvols els faré desaparèixer ràpidament.

Joan Sureda (dir.)  Summa Pictorica. El Renaixement Italià. Història Universal de la Pintura. Barcelona: Planeta, 1999. 


16 de maig del 2014

Porch

Matança del porc (1924). 
Font: Col·legi El Roser, St. Julià de Vilatorta (Osona)


Fragment d’una carta de Jacint Verdaguer al poeta Marià Aguiló, datada a Cadis el 26 de desembre de 1874 (evidentment en ortografia prefabriana). Es tracta del primer dels nou viatges que Verdaguer féu a Amèrica com a capellà de bord.

Estimadissim D. Mariano:

He arribat, gracies á Deu, a la primera estació de mon viatge, y al trenta emprench, a no haverhi res de nou, la carrera de mes pit, que es la de Cadis a l’Habana, ahont no penso patir tant com fins a aquí. Al sortir de Barcelona, y especialment al passar l’Ebro, vatx tenir un comensament de maretx; y res de nou tinguí fins a Málaga, ahont sabent que l “Guipuzcoa” marxava, dexí l meu barco, que no m volgue tornar ni un quarto, y n prenguí un altre que havia d’arribar un dia avans a Cadis; y, com no havia enmanllevat mes que ls diners necesaris, haguí d’anar a coberta, o, mes ben dit, a descoberta, entre soldats y (horrenda rèfero) en companyia, no de un bou y una mula, sinó d’un Porch, que ns venia a morrejar de tant en tant, y a fer música ab sos grunyits, escapantse de la cort. Y tot axo, al rigor d’una nit d’ivern a alta mar, entre mitx d’una colla de marejats, marejat com lo primer, y sens haver pogut, per falla de quartos, menjar res en 24 hores.


15 de maig del 2014

Set

Etiqueta del vi Txitxarel·lo (Penedès)


Odiar és com veure aigua salada: fa venir més set.


13 de maig del 2014

Noves tecnologies

Centraleta de València (sense data). Fundació Telefónica

L'àvia Marieta i la tia Marieta, de Calonge, van al mas per la carretera. La carretera és flanquejada dels pals habituals que sostenen els fils del telègraf. El vent fa vibrar els fils i aquest soroll s'escampa greu i persistent; de vegades s'afua en un petit xiulet. La tia Marieta els assenyala amb el cap i diu:
–Aquests fils fan aquesta fressa perquè ara es parlen ells amb ells...
–Qui sap què es deuen dir... –fa l’àvia, encuriosida.
–Ja podeu comptar! Al matí, parlen de quina en faran al vespre...
–És clar! I al vespre de quina en faran al matí!...

Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 117.

6.12.99
La meva generació encara va viure –ni que siguin les romanalles– l'estupefacció de la gent gran davant les noves tecnologies. Recordo com la Padrina de cal Sec dialogava feliçment amb les locutores de TVE –en un moment en què només hi havia un canal i l'UHF, les pel·lícules es classificaven amb rombos i si s’espatllava normalment venia d’ells.
Diari personal


11 de maig del 2014

Corona



El regne dels animals és una república. No disposa de corona, l'objecte més ineficaç que existeix per cobrir el cap, ja que no protegeix ni del sol ni de la pluja.

Només la corona d'espines, cenyida al front de l'home, redimeix el subjecte de l'objecte. 

Erri de Luca Història d'Irene (Storia di Irene, 2013) Trad. Albert Pejó, Alzira: Bromera, 2014  p. 19.

9 de maig del 2014

Matrimonis

Montevideo (Uruguai). Foto: CCasadesús

Els termes del matrimoni havien estat senzills, reconeixia l’Adele. Les seves obligacions consistien a vestir-se bé, tenir el sopar a punt i deixar-se follar un cop al dia.

James Salter (1925) “Cometa” dins L’última nit [Last Night, 2005]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: L’Altra Editorial, 2014, pàg. 12. 



En aquell temps, els marits joves eren molt severs. Poc abans eren pretendents, personatges gairebé còmics, garrells i víctimes d’unes necessitats sexuals desesperades. Ara que ja tenien el llit calent, es tornaven decidits i censuradors. Anaven a treballar cada matí ben afaitats, el coll jove adornat amb el nus de la corbata, i es passaven els dies fent feines desconegudes per tornar a casa a l’hora de sopar, fer una ullada crítica a l’àpat del vespre i desplegar el diari per alçar-lo entre ells i el desgavell de la cuina, les malalties, les emocions i els nens. 

Alice Munro Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni [Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage, 2001]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Club editor, 2011, pàg. 223.


7 de maig del 2014

Deixuplines

Cimabue La Flagel·lació de Jesús (1280). Frick Collection (Nova York)

Las procesiones reunían innumerables frailes y monjas, beatas exsangües de tanto ayuno, pueblo humilde rezando y cantando a grito herido, penitentes con burdos sayos y flagelantes azotándose las espaldas desnudas con disciplinas de cuero terminadas en filudas rosetas metálicas. 

Isabel Allende Hija de la fortuna, Barcelona: Plaza y Janés, 1999, pàg. 42.

5 de maig del 2014

Piscina



El mar Negre era la piscina de l'Imperi Otomà.

Declaracions d'Andreu Mayayo a L'oracle de Catalunya Ràdio (4.3.2014)


4 de maig del 2014

Esquarterador

Príncep Albert Víctor del Regne Unit (1864-1892). Durant l'època es va insinuar que podia ser l'assassí Jack l'Esbudellador.


M’agrada de llegir com llegeix una portera: identificant-me amb l’autor i amb el llibre. Tota altra actitud em fa pensar en l’esquarterador de cadàvers. 

Emil Cioran De l’inconvenient d’haver nascut, 1973 [Trad. Josep Murgades]