29 de juny del 2015

mides

Palau de Justícia de Brussel·les, dissenyat per Joseph Poleaert entre 1866 i 1883. 
Té unes dimensions superiors a la basílica de Sant Pere de Roma.

Habría que hacer alguna vez [...] un catálogo de nuestras construcciones, en el que aparecieran por orden de tamaño, y entonces se comprendería enseguida que las que se situaban por debajo del tamaño normal de la arquitectura doméstica —las cabañas de campo, los refugios de ermitaño, la casita de vigilante de esclusas, el pabellón de hermosas pistas, el pabellón de los niños en el jardín—, eran las que nos ofrecían al menos un vislumbre de paz, mientras que de un edificio gigantesco como, por ejemplo, el Palacio de Justicia de Bruselas en la antigua colina del patíbulo, nadie que estuviera en su sano juicio podría afirmar que le gustase. En el mejor de los casos, se admiraba, y en esa admiración había ya una forma de espanto porque de algún modo sabíamos naturalmente que los edificios que crecen hasta lo desmesurado arrojan ya la sombra de su destrucción y han sido concebidos desde el principio con vistas a su existencia ulterior como ruinas...


W. G. Sebald Austerlitz (2001). Trad. Miguel Sáenz. Barcelona: Anagrama, 2002, pàg. 22-23.


26 de juny del 2015

galteres

L'extint ministre d'educació espanyol José Ignacio Wert

Va intentar cargolar-se el somriure a la cara un altre cop. Era tan amarga com un regidor d'ajuntament amb galteres.

Raymond Chandler El son etern [The Big Sleep, 1939]. Trad. Albert Fuentes. Barcelona: La Magrana, 2012, pàg. 27. 


23 de juny del 2015

Nius


En el ejemplo de esas construcciones fortificadas [...] se podía ver cómo nosotros, a diferencia de las aves, que durante siglos construyen el mismo nido, tendíamos a proyectar nuestras empresas muy por delante de cualquier límite razonable.


W. G. Sebald Austerlitz (2001). Trad. Miguel Sáenz. Barcelona: Anagrama, 2002, pàg. 22.



21 de juny del 2015

jueus

Sigmund Freud, d'origen jueu, retratat el 1920


8 de gener de 1914. Quines coses tinc amb comú amb els jueus? Gairebé no tinc res en comú amb mi mateix i m'hauria de quedar quiet en un racó, satisfet de poder respirar.
Franz Kafka, Diarios. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2000. 


* * *


Abans, amb prou feines ens fixàvem en els veïns, però ara hem descobert que som de la mateixa raça, i per això intercanviem opinions sobre les nostres perspectives comunes.

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 16.


17 de juny del 2015

gana




De totes maneres, ni l’obstinació, ni la pregària, ni cap mena d’evasió em podien alliberar d’una cosa: la gana. A casa, naturalment, també n’havia tingut, almenys això em pensava; també havia patit gana a la bòbila, al tren, a Auschwitz i a Buchenwald, però així, tan seguida, amb una durada tan llarga, encara no la coneixia. Em vaig transformar en un forat, en un buit, i totes les provatures, tots els meus esforços s’adreçaven a superar, a complir, a fer callar les demandes contínues d’aquell forat sense fons. No pensava en res més, tot el meu enteniment servia aquesta causa, totes les meves accions s’hi adreçaven, i si no menjava fusta, ferro o còdols, només era perquè no es podien rosegar ni digerir. 

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 161.