novetats

Foto: Howard Schatz


Rètol d'una modista

Veniu ací les noies enciseres!

Per poca esma que tingueu, veniu!

Finà l'ànima vostra amb els darreres

convulsions del vestidet d'estiu.

Tinc "novetats" en màgiques rengleres:

dureu un bronze, un malva, un puça viu;

i permetré els capells de cinc maneres

i al pit una flor pàl·lida del riu.

Dona agençada, poc té res de lliure.

Diré com heu de saludar i de riure,

car tot vestit imposa son govern.

Veniu ací les noies enciseres:

jo us donaré les ànimes lleugeres

que us duraran per tot aquest hivern.

Josep Carner Auques i ventalls (1914)

patrons

Max: ¡Barcelona es cara a mi corazón!

El Preso: ¡Yo también la recuerdo!

Max: Yo le debo los únicos goces en la lobreguez de mi ceguera. Todos los días, un patrono muerto, algunas veces, dos... Eso consuela.

El Preso: No cuenta usted los obreros que caen...

Max: Los obreros se reproducen populosamente, de un modo comparable a las moscas. En cambio, los patronos, como los elefantes, como todas las bestias poderosas y prehistóricas, procrean lentamente. Saulo, hay que difundir por el mundo la religión nueva.

Ramón del Valle-Inclán Luces de bohemia (1924)

ironitzar

El centre Pompidou exposa una retrospectiva de Klee 

Cap necessitat d'ironitzar sobre mi: ja me n'encarrego jo.

Paul Klee

un nou Moisès

Parisencs tastant Coca-cola per primera vegada (1950)

Embriagats de confiança, centenars de milers, milions de veus aclamen aquest home. Ell, Wilson [president dels EUA], com un nou Moisès ha de portar les taules d'una nova aliança als pobles esgarriats. En poques setmanes, el nom de Woodrow Wilson adquireix un poder messiànic, religiós. El seu nom es posa a carrers i edificis, i a molts nens. 

Stefan Zweig "Wilson fracassa. 15 d'abril de 1919" dins Moments estel·lars de la humanitat. Catorze miniatures històriques [Sternstunden des Menschheit, 1927]. Trad. Maria Pous. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, pàg. 268.

injúries

Noia en la seva habitació de la residència universitària (1967)

[Filipo II era] muy elocuente al hablar, muy apuesto a la vista y, por Zeus, muy buen bebedor. [...] Demóstenes se sintió obligado a decir en son de burla y de forma injuriosa que lo primero era propio de un sofista, lo segundo de una mujer y lo tercero de una esponja.

Plutarc Vides paral·leles

llegir

El dietari de Walter Benjamin, on anotava tots els llibres que havia llegit des que tenia 18 anys

Pànic de tots els llibres que no llegiré, potser més que no pas dels que no escriuré. Penso, realment, que l'experiència a partir dels quaranta que veig en perill mortal és una gran pèrdua per endavant. Pèrdua fins i tot de dolor -sobretot potser de tots els fruits del dolor -passat, present, (no) futur. "El senyal de la pèrdua / desmentint la mort".

Maria-Mercè Marçal El senyal de la pèrdua. Barcelona: Empúries, 2014, pàg. 29.

bèstia

Donald Trump 

Heu de saber que hi ha dues maneres de combatre: l’una amb les lleis, i l’altra amb la força. La primera és pròpia de l’home, la segona de les bèsties; però, com que sovint no n’hi ha prou amb la primera, convé recórrer a la segona. Per tant, a un príncep li cal saber fer com la bèstia i com l’home.

Maquiavel, El príncep (1514)

excitants

Foto: David Levenson

Caballeros, me parecía ocioso hacer un tratado completo de los excitantes, cuya característica general consiste en que engendran un debilitamiento proporcionado a la excitación y un castigo tan cruel como vivo ha sido el goce. 

Charles Baudelaire Los paraísos artificiales. Acerca del vino y el hachís [Du vin et du haschisch. Les Paradis artificiels, 1851/1860]. Trad. Pere Pruna. Barcelona: Fontamara, 1986 (4a ed), pàg. 169.

políticament incorrecte

Non semper ea sunt quae videntur.

No sempre les coses són el que semblen.

Fedre Faules 4.2.5

mar

Un surfer a North Steyne (Austràlia). Foto: Cameron Spencer

[...]

Si un marinero es mar,

rubio mar amoroso cuya presencia es cántico,

no quiero la ciudad hecha de sueños grises,

quiero sólo ir al mar, donde me anegue

barca sin norte,

cuerpo sin norte hundirme en su luz rubia.

Luis Cernuda (Sevilla, 1902 - Mèxic, 1963)

morfina

Santiago Rusiñol La morfina (1894). Cau Ferrat, Sitges

[...] hermosa Morfina, Sirena de veu melosa, Fada del amor al somni, Vetlladora de la pau, i dolça visió del repós; d'aquella infame Morfina, cortesana de la mort, Guardadora del torment, Font de sed, i falsa i traidora amiga am llavis de tentació i boca am bava de vípera, i cor am sang de pantera.

Santiago Rusiñol "La casa del silenci" Pèl & Ploma, setembre 1901

límits

Mercat de les Flors (Barcelona)

Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.

Ludwig Wittgenstein