jueus

Profesor Steiner, ¿qué es ser judío?

R. Un judío es un hombre que, cuando lee un libro, lo hace con un lápiz en la mano porque está seguro de que puede escribir otro mejor.

Entrevista a George Steiner a Babelia, El País (1.7.2016)

interessant

Roger van der Weyden Retaule de sant Joan c. 1455-1460 (Berlín, Gemäldegalerie)

Els mestres de l'escola holandesa [...] no necessitaven cercar temes interessants com en la novel·la d'aventures perquè tot quant es mira detingudament és interessant.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: MOLC, 1990, p. 8-9.

cacauets amb potes

It was a typical Saturday night. An old couple who had come in from the country hesitated for a moment at the doorway, holding each other's hand, and finally decided to come inside. They had lived together so long, this old country people, that they looked as similar as twins. They were brown, shriveled, and like two little walking peanuts.

Era un vespre de dissabte com la resta. Una parella gran que havia vingut del camp va dubtar per un moment a l'entrada, agafant-se les mans, però al final van decidir entrar. Feia tant de temps que vivien junts, aquells pagerols, que s'assemblaven com si fossin bessons. Estaven torrats, atrotinats, eren com dos petits cacauets amb potes. 

Carson McCullers La balada del cafè trist i altres relats [The Ballad of the Sad Café and Other Stories, 1951]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: L'Altra editorial, 2016, pàg. 28.

uníson

Fàbrica de nines anglesa (1951)

They themselves did not know what they were waiting for, but it was this: in times of tension, when some great action is impending, men gather and wait in this way. And after a time there will come a moment when all together they will act in unison, not from thought or from the will of any one man, but as though their instincts had merged together so that the decision belongs to no single one of them, but to the group as a whole. At such a time no individual hesitates. And whether the joint action will result ransacking, violence, and crime, depends on destiny.

Ells no ho sabien pas, què esperaven, però passa així: en moments de tensió, quan està a punt d'esdevenir-se una cosa important, els homes s'apleguen i esperen d'aquesta manera. I amb el temps arriba un moment en què tots junts actuen a l'uníson, no moguts per un pensament o per la voluntat d'un home sol, sinó com si se'ls haguessin fusionat els instints a tots i la decisió ja no fos de ningú, sinó de tot el grup. En moments així, ningú no vacil·la. I que l'afer es resolgui amistosament o l'acció col·lectiva desemboqui en saragata, violència i criminalitat, això ja depèn del destí.

Carson McCullers La balada del cafè trist i altres relats [The Ballad of the Sad Café and Other Stories, 1951]. Trad. Yannick Garcia. Barcelona: L'Altra editorial, 2016, pàg. 28.

silenci

El papa Francesc visita Armènia i denuncia el genocidi armeni (juny de 2016)

Al contrari que els àrabs i altres sorollosos pobles orientals, els armenis solen comportar-se en públic de manera silenciosa i reservada. El seu antic destí ja era prou motiu per no formar grups sorollosos ni barrejar-s'hi.

Franz Werfel Els quaranta dies del Musa Dagh [Die vierzig Tage des Musa Dagh, 1933]. Trad. Ramon Monton. Barcelona: Edicions de 1984, 2015, pàg. 95.

rules

Campionats femenins de gimnàstica (St. Louis, EUA). Foto: Tony Gutierrez.

It's not wise to violate rules until you know how to observe them. 

No és sensat violar les regles fins que no sàpigues com complir-les. 

T. S. Eliot (1888-1965)

bàlsam de joventut

Uns treballadors draguen i netegen un canal (Venècia, 1956)

No consigo completar los huecos que el tiempo ha ido dejando en la ciudad. Camino hasta que empieza a oscurecer y entonces apago aún más la luz del sol muriente y dejo la ciudad en la penumbra, tal como permanece en mis recuerdos de aquellos años tristes, en los que sin embargo teníamos el bálsamo de la juventud, que era un aceite que todo lo engrasaba, que amortiguaba los gritos de dentro y, con frecuencia, los deformaba y los volvía risas. 

Rafael Chirbes La buena letra. Barcelona: Anagrama, 2002, pàg. 21.