Roma

Piazza del Campo de Siena pavimentada en opus spicatum 

Vaig trobar Roma feta amb maons i la vaig deixar construïda en marbre.

Cèsar August (63 aC - 14 dC)

borratxo

Caravaggio Bacus (1596-97). Galleria dels Uffizi, Florència

em mereixia una festa sonada, al centre de la ciutat, en bars plens de fum, tavernes on hi hagués música, noies i alcohol, i crec que és l’única vegada en la meva vida que he anat gat, borratxo de debò, borratxo de soroll, borratxo dels cabells de les dones, borratxo de colors, de llibertat...

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 51-52.

monges

Tenzin Palmo, una de les primeres monges budistes occidentals

While their male counterparts sported in the monastic universities, engrossed in profound scholarship and brilliant dialectical debate, de Tibetan nuns were relegated to small nunneries where, unable to read or write, they were reduced to doing simple rituals, saying prayers for the local community or, worse still, working in monastery kitchens serving the monks. 

Vicki Mackenzie Cave in the Snow: a Western woman's quest for enlightenment, 1999.

Fotografia de dues de les quatre germanes Boixader monges dominiques de l'Anunciata 

(finals de s. XIX)

Hna. María Boixader Rial, de San Pío V. Religiosa conversa. Natural de Alpens (Barcelona). Ingresó 6 diciembre 1884. Profesó 17 febrero 1887. Fue la segunda de las cuatro hermanas Boixader Rial, que ingresaron en nuestra Congregación. Viéndose con poca instrucción, quiso ser Hermana de obediencia, a diferencia de las otras tres que fueron de coro. Convencida de que no son las letras las que proporcionan la santidad y que aún analfabetas la alcanzan, se propuso, ya que no podía emplearse en las clases, trabajar en los quehaceres domésticos con todas sus fuerzas, amar al Instituto con todo el ardor de su corazón y santificarse en el silencio y en la humildad. Así lo hizo, ocupándose en la cocina y otros menesteres, todo el tiempo que duró su vida religiosa en Navarcles (Barcelona), edificando a la Comunidad que admiraba su recogimiento, su caridad, su piedad y otras tantas virtudes que adornaban esta alma candorosa y sencilla. Murió en Navarcles, 1947, a los 81 años de edad y 63 de vida religiosa.

Necrologio del Instituto de las Hermanas de la Anunciata, 1958, pàg. 260.

pa

El pa és allò que es comparteix, i els companys, literalment, són els que comparteixen el mateix pa. 

Josep M. Esquirol La resistència íntima: assaig d'una filosofia de la proximitat. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, pàg. 7.

pare

Un soldat nord-americà consola un nen japonès ferit durant la batalla de Saipan, 1944 

(Foto: Peter Stackpole) 

Mi padre no era un padre cualquiera, era el padre, con todo lo detestable y todo lo digno de amar que hay siempre en un padre. 

Philip Roth Patrimonio. Una historia verdadera [Patrimony. A True Story, 1991]. Trad. Ramón Buenaventura. Barcelona: Seix Barral, 2012, pàg. 179.

lletra

És agradable tornar a veure per sorpresa aquesta lletra estimada, amb tinta, una mica apressada, una mica difícil de llegir, però tendra i elegant —avui que predominen els ordinadors, rarament veiem la cal·ligrafia dels nostres contemporanis; potser la cursiva manuscrita es convertirà en una forma de nuesa, en una manifestació íntima i oculta, amagada a tothom menys als amants, als notaris i als banquers.

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 85.

aventurer

Peter O'Toole en el paper de Lawrence d'Aràbia (dir. David Lean, 1962) 

Volia donar la imatge d’un aventurer, d’un explorador, d’un condottiere, i no era res més que un fill de mamà carregat de medicaments contra la diarrea, botons i fil de cosir per si de cas. 

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 58.

ferides

Una prova de resistència de nines (Long Island, EUA, 1955)

En la vida hi ha ferides que, com la lepra, roseguen l’ànima en la solitud. 

Sadik Hidayat  L’òliga cega (1936). Citat per: Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 11.

el destí

Audrey Hepburn (1964) 

Potser el meu destí és eternament ser comptable, i la poesia o la literatura una papallona que, posant-se’m al cap, em torni més ridícul com més gran sigui la seva bellesa. 

Fernando Pessoa Llibre del desassossec [Livro do Desassossego, 1913]. Trad: Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, pàg. 30-31.

Llull

[Ramon Llull era] "català, mercader, oriünd de ciutat de Mallorques, era llec, fantàstic, imperit, que havia escrit uns quants llibres en llengua catalana vulgar, perquè era totalment ignorant de la gramàtica; la doctrina del qual era molt divulgada, i que hom creia que l'havia obtinguda per art diabòlica perquè no li havia estat comunicada pels homes, ni per l'estudi humà; ni per Déu, perquè Déu no és doctor dels heretges ni dels errors..."

Nicolau Eimeric Directorium Inquisitorum (Avinyó, 1376). Citat per Josep Brugada "Orígens i desenvolupament de l'antilul·lisme de Nicolau Eimeric" a El procés. Revista contracultural (núm. VIII), 2016, pàg. 20.