Esos perritos de París, tan urbanos, perritos de exputa, hijos de perritas de puta. A la gente de campo, a los rústicos, nos excita la fantasía esos perros: lo que los animalitos han visto, las chocolatinas que han mordido, el champán que han lameteado, las sábanas sobre las que se han tendido. Incluso imaginamos las ceremonias en las que han participado, de buena o de mala gana.
Rafael Chirbes Diarios. A ratos perdidos 1 y 2. Barcelona: Anagrama, 2021, p. 93
@jaume_diadoc, 9.2.2021
Vivia amb el permís del soterrador
Rafa Lahuerta Yúfera Noruega Drassana, 2021, p. 169
Ets aquell que passa sense entrar, transeünt de les veus i dels mots que diuen en excés, on sempre trobes pèls, i aquesta cosa de no dir que roman enlaire, provisional, i que ningú no vol sentir. Tu, el gran contradictor, mestre del dilema i el tempteig, sacerdot de la conjectura, besllum de l'equívoc, figurí de la disjuntiva, que saps fugir-te a contrallum, i en dius una de freda i una de calenta, una de cada color i saps seguir el corrent. I trobar una via.
Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 230-231
I a les monges, de passada, perdoneu-les també, que eren com mongetes, sí, mongetes seques i eixutes amb aquelles mans que els feien olor de saliva estranya, no familiar, una olor que no sé si la tenien als dits de llepar-se’ls per ajudar a amagar els cabells sota la còfia, perquè per a en Jacob i per a mi [...] l’olor de saliva als dits és l’olor de la saliva de les nostres àvies que ens pentinaven o ens treien una taca de la galta
Jaume Ferrer Unsex me! Club Editor, 2022, p. 41
Nunca había visto a su madre en los brazos de alguien extraño. De hecho, no recuerda haberla vista nunca en los brazos de nadie.
Jesús Carrasco Llévame a casa, 2021
Sabedores, sin embargo, de que portamos este eximio don de la gracia en frágiles vasijas...
Constitucions de l'orde religiós dels teatins referent al vot de castedat
Suporto tots els inconvenients del matrimoni i els del celibat sense tenir els avantatges d’una cosa ni d’una altra, situació precària a la qual arriben tots els que passen massa temps aferrats a la mateixa faldilla
Honoré de Balzac La incapacitació (1839)
Les mares duen sempre una llar al cor
Neus Canyelles Les millors vacances de la meva vida, Empúries, 2019, p. 27
Mai tres minuts de rellotge havien engendrat tantes metàfores
Rafa Lahuerta Yúfera Noruega Drassana, 2021, p. 168
Primer es va fer Maurici [les illes] i després el Cel, que va ser copiat de Maurici.
Carta de Joan Sales a Màrius Torres (Barcelona, 8 de maig de 1937)
Ara he començat el Guerra i pau de Tolstoi, que m'apassiona; visc més a Sant Petersburg l'any 1812 que no pas a Barcelona el 1937. Pel que fa a la Barcelona de 1937 com a la de 1936, sospito que no n'arribarem a entendre res mentre algun historiador genial no inventi un nou mètode, el del "filldeputisme històric"; cada vegada estic més convençut del paper que en molts esdeveniments, que altrament resultarien incomprensibles, han jugat els agents dobles, els provocadors, els personatges més sòrdids i més tèrbols, els fills de puta de tota mena en una paraula.
Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 211.
