bellesa

Frida Kahlo (1939)

Les coses són belles perquè ens plauen o ens plauen perquè són belles?

Agustí d'Hipona  (s. IV)

si mateix

Els homes contemplen el món des del cim de les muntanyes, van a veure les marees dels mars i l’ample cabal dels rius, la immensitat dels oceans i les òrbites dels planetes... però no es contemplen a si mateixos.

Sant Agustí Confessions

res

Sant Agustí en part s'equivocava quan exhortava a no sortir fora d'un mateix: qui es queda sempre a dins s'escalfa el cap i es perd, acaba cremant encens a algun ídol de fum sorgit de les deixalles de les seves pors, vacu i insidiós com els malsons que l'oració del vespre vol foragitar. 

Claudio Magris El Danubi [Danubio, 1986]. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2009, pàg. 21-22.

Una sola ànima

Fent tertúlia (Girona, 14.2.2014). Foto: C. Guillén

Altres coses hi havia que entre ells [els amics] em captivaven més el cor, com conversar, riure plegats, complaure'ns en una benvolença mútua, llegir en comú llibres agradables, plaguejar plegats i plegats apreuar-nos, desavenir-nos de vegades sense aspror, com qui ho fa amb ell mateix, i amb aquests raríssims desacords assaonar una pila d'avinences, ensenyar quelcom l'un a l'altre o aprendre l'un de l'altre, enyorar amb ànsia els absents i acollir joiosament els nou vinguts: i amb aquests signes i d'altres per l'estil, que, del cor dels qui estimen i paguen amb amor, brollen per la boca, la llengua, els ulls i per mil gestos gratíssims, atiar com amb esques les ànimes fins a fer-ne, de moltes, una de sola.

Sant Agustí Confessions [Confessiones, 397-398]. Trad. Miquel Dolç. Barcelona: Facultat de Teologia/Fundació Enciclopèdia Catalana, 1988, p. 98.