levitar

Kyle Thompson Untitled (2015) http://www.kylethompsonphotography.com

fa gairebé quaranta anys, una vella senyora va posar-se'm a levitar per l'estudi amb un ciri encès a la mà, tot cantant el miserere.

Jesús Moncada Dante S. A. (novel·la inacabada), 2005. Sàpiens, març de 2020, núm. 216

fòssil

Els personatges de la sèrie Pipi Langstrump (1969), abans i ara

A tot estirar ens espera l'improbable paradís del registre fòssil.

Jesús Moncada Calaveres atònites

calor

Avis refrescant-se en una residència belga. Foto: Yves Herman (Reuters)

Feia una calor de torradora, tanta que fins i tot el pinxo de l'agutzil va pensar a descordar-se el coll de la camisa; un nuvolet de cotó, d'aquells que sempre queden d'allò més decoratius al cel de les històries, surava sobre la vila.

Jesús Moncada "Informe provisional sobre la correguda d'Elies" dins El Cafè de la Granota, Barcelona: La Magrana, 1988, pàg. 33.

gent del calendari

Calendario romano (2014)

Una mica més amunt, a l’altura de la fonda del Trinquet, el Florenci va renegar. L’assumpte del renec, el vaig saber també per la Gramola; foragitada del riu per la pluja, pujava pel carreró amb la taula de rentar i el cartró ple de roba al cap i va passar al davant del Florenci en el moment precís que el pobre noi, a qui ningú no havia sentit mai ni mitja paraula forta, s’esbravava. Més tard, ella va repetir [...] els noms de la mitja dotzena llarga de gent del calendari afectada per la cosa, perquè el renec va ser de molta consideració. Tant és així que diu que la menjaciris de la Teresa [...] va fer una novena, no fos cas que el ofesos s'ho prenguessin a la valenta i ens enviessin una malesa.

Jesús Moncada El cafè de la Granota (1985). Barcelona: la Magrana, 1998, pàg. 9-10.

Orgasmes llegendaris

 Foto: José Manchado

Ara i adés, les tertúlies evocaven l’orgasme llegendari, a cada versió més sorollós, violent, sincopat i gemegaire, indiferent a timbres i llums, de la Casilda Quintana, la qual feia somiar despert l’Estanislau Corbera, ignorant de la potència volcànica oculta en una noia d’aparença tan fràgil, sempre ficada entre misses, viàtics, rosaris i novenes.  La recordança de la Casilda duia inevitablement a la d’un guàrdia primer abocat a una situació semblant a causa de la traça manual de la seva promesa: sorprès, quan presentava armes, per un descans del qual no sentí l’anunci previsor del timbre, cridà amb veu de baríton “Franco, Franco, Franco!”, pensada oportuna a sobre de patriòtica que va estalviar-li un expedient disciplinari. Com digué el sergent al rector i a l’alcalde de la vila, reunits amb urgència a fi d’estudiar el cas: ¿qui tindria cor de sancionar algú que en moments semblants donava proves de sentiments tan espontanis i profunds d’adhesió al cap de Estat?

Jesús Moncada Camí de sirga (1988)

Calaveres atònites

Caravaggio, La vocació de Sant Mateu (1599-1600). 

Roma, Església de Sant Lluís dels Francesos.

 

Els investigadors han localitzat la sepultura del gran pintor 

Michelangelo Merisi de Caravaggio (1571-1610) a la localitat toscana de Porto Ercole.

En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites.

Jesús Moncada Calaveres atònites, 1999.