jueus

Sigmund Freud, d'origen jueu, retratat el 1920

8 de gener de 1914. Quines coses tinc amb comú amb els jueus? Gairebé no tinc res en comú amb mi mateix i m'hauria de quedar quiet en un racó, satisfet de poder respirar.

Franz Kafka, Diarios. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2000. 

* * *

Abans, amb prou feines ens fixàvem en els veïns, però ara hem descobert que som de la mateixa raça, i per això intercanviem opinions sobre les nostres perspectives comunes.

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 16.

gana

De totes maneres, ni l’obstinació, ni la pregària, ni cap mena d’evasió em podien alliberar d’una cosa: la gana. A casa, naturalment, també n’havia tingut, almenys això em pensava; també havia patit gana a la bòbila, al tren, a Auschwitz i a Buchenwald, però així, tan seguida, amb una durada tan llarga, encara no la coneixia. Em vaig transformar en un forat, en un buit, i totes les provatures, tots els meus esforços s’adreçaven a superar, a complir, a fer callar les demandes contínues d’aquell forat sense fons. No pensava en res més, tot el meu enteniment servia aquesta causa, totes les meves accions s’hi adreçaven, i si no menjava fusta, ferro o còdols, només era perquè no es podien rosegar ni digerir. 

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 161.

sabates

Les ferides –per la seva natura- supuraven i el líquid era enganxós. Per això al cap d’un temps ja ens vam poder alliberar de les sabates: no ens les podíem descalçar, estaven encolades, com una nova part del cos, com un veritable apèndix de la cama.

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 166.

resar

Allí [...] hem resat. Al principi anava bé, però ben aviat me n’he començat a cansar, a més a més em molestava una mica no entendre ni un borrall del que dèiem a Déu, perquè ens hi havíem d’adreçar en hebreu, i jo no entenc aquesta llengua. 

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 24-25.