els catalans

Un tritó català en perill d'extinció. L'espècie ha estat criada amb èxit al zoo de Chester (Anglaterra), la primera organització fora de Catalunya que participa en el projecte de cria de l'amfibi més rar d'Europa (foto: Chester Zoo)

Quan es miri els catalans, serà com si es mirés la sang de la veritat; quan se’ls doni la mà, serà com si es toqués la mà de la veritat. 

Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades. Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes de les seves vivendes, i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja.

Francesc Pujols (1882-1962)

Peripatètiques

cellar-fcp Two prostitutes 

12 d’octubre [1939]. Les nits de Montpeller, sense cap llum als carrers i amb totes les finestres tancades perquè no en surti un sol raig de claror susceptible d’orientar, més o menys, una sempre possible incursió d’avions enemics, han esdevingut lúgubres. Amb tot, és fàcil de constatar que la consigna d’obscuritat total no ha estat obeïda d’una manera diguem-ne absoluta. Per certs carrers, que solen ser els més estrets i tortuosos de la ciutat, les pobres peripatètiques que, malgrat tot, s’han de guanyar la vida treballant de l’ofici, surten de casa, en fer-se fosc, i, per tal de revelar llur presència [...] porten a la mà una pila elèctrica que, cada minut o dos, mentre no dóna resultat, encenen i apaguen; tot just un parpelleig, una guspira; però ja n’hi ha prou perquè qui ha de picar, piqui. [...]

Parlant de la qüestió, aquesta tarda, al cafè de l’Esplanada, Francesc Pujols ha dit: 

–Pel que es veu, aqueixes senyoretes que abans fugien de la llum, ara se la porten. Podem dir, doncs, que és arribat el temps, completament nou en la història de la humanitat, de les p... lluminoses.

Artur Bladé Desumvila Obra completa. L’exiliada. Valls: Cossetània edicions, 2006, pàg. 238