eriçons

Eliseo contaba que había visto la más alegre interjección, una alegría textual, en el joven camarero que había colocado un aviso en un escaparate de París: Les oursins sont arrivés! Esa sensación de poder leer al señor Proust con cierta ironía de erizo mirando entre las púas, avanzando con la linterna de Aristóteles hacia la atónita magdalena.

Manuel Rivas El último día de Terranova [O último día de Terranova, 2015]. Trad. M. Dolores Torres. Barcelona: Alfaguara, 2015, pàg. 25.

Choses insignifiantes

Philip de László (1869-1937). Reina Olga de Grècia (1914). Col·lecció privada

La Gran Duquessa Olga de Rússia (Sant Petersburg, 1851 - Pau, Bearn, 1926) va esdevenir reina consort de Grècia (1867-1913) pel casament amb Jordi I de Grècia (1845-1913). És la rebesàvia de la reina Sofia d’Espanya, àvia paterna del príncep Felip, duc d’Edimburg i rebesàvia de Carles, príncep de Gal·les.

Ce que je reproche aux journaux c’est de nous faire faire attention tous les jours à des choses insignifiantes tandis que nous lisons trois ou quatre fois dans notre vie les livres où il y a des choses essentielles. Du moment que nous déchirons fiévreusement chaque matin la bande du journal, alors on devrait changer les choses et mettre dans le journal, moi  je ne sais pas, les… Pensées de Pascal! Et c’est dans le volume doré sur tranches  que nous n’ouvrons qu’une fois tous les dix ans, que nous lirions que la reine de Grèce est allée à Cannes ou que la princesse de Léon a donné un bal costumé.

Marcel Proust Du côté de chez Swann (1913)

El que a mi em sembla malament dels diaris és que sol·licitin cada dia la nostra atenció per coses insignificants, mentre que els llibres que contenen coses essencials no els llegim més que tres o quatre vegades al llarg de la nostra vida. En el moment en què trenquem febrilment tots els matins la faixa del diari, les coses haurien de canviar i al diari hi hauria d'aparèixer, no sé què, els... pensaments de Pascal, per exemple. I, en canvi, en aquests toms de cantells daurats que no obrim més que cada deu anys és on hauríem de llegir que la reina de Grècia se n'ha anat a Cannes, o que la duquessa de Lleó ha organitzat un ball. 

Marcel Proust Un amor de Swann  
Traducció de J. Bofill i Ferro

Eterna joventut

Dante Gabriel Rossetti  La Ghirlandata, 1873. 

Guildhall Art Gallery, Londres

Com el ramet que un viatger ens envia d’un país al qual ja no tornarem, faci’m respirar des de la llunyania de la seva adolescència aquestes flors de les primaveres que jo mateix vaig travessar fa tants anys. Vingui amb la prímula, l’herba de canonge, el botó d’or, vingui amb el sèdum brillant amb què es fa el ramet predilecte de la flora balzaquiana, amb la flor del dia de la Resurrecció, la margarida i la bona de neu dels jardins que comença a aromar en els caminals de la seva tia àvia quan encara no s’han fos les darreres boles de neu dels xàfecs de Pasqua. Vingui amb la gloriosa vestimenta de seda del lliri digne de Salomó i l’esmalt policrom dels pensaments, però vingui sobretot amb la brisa encara fresca de les darreres glaçades que entreobrirà per a les dues papallones que des d’aquest matí esperen a la porta, la primera rosa de Jerusalem.

Marcel Proust (1871-1922) Combray (A la recerca del temps perdut), trad. J. M. Pinto.

Enyorances

 Alícia Casadesús (1968) La mirada del lloc

Un dia d’hivern, en tornar a casa, la meva mare, veient que jo tenia fred, em va proposar contra el meu costum que prengués una mica de te. D’entrada vaig refusar però, no sé per què, vaig canviar de parer. Va enviar a buscar una d’aquestes pastetes curtes i rodanxones anomenades magdalenes, que semblen haver estat emmotllades en la valva ratllada d’una petxina de pelegrí. I tot seguit, maquinalment, aclaparat per aquella jornada ensopida i per la perspectiva d’un endemà trist, vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa. De cop i volta m’eren indiferents les vicissituds de la vida, inofensius els seus desastres, il·lusòria la seva brevetat, de la mateixa manera que opera l’amor, tot omplint-me d’una essència preciosa: o més ben dit, aquesta essència no era a dins meu, era jo mateix.

Marcel Proust (1871-1922) Combray (A la recerca del temps perdut), trad. J. M. Pinto.

                                                  

L'enyorança del que no ha estat mana tant com la del que ha estat.

Baltasar Porcel (1937-2009) L'emperador o l'ull del vent.