Humanitzar-se

El hombre, incluso contra su voluntad, se humaniza más cuando empieza a hundirse, cuando descarrila sin orden ni concierto.

Fragment de Yo serví al rey de Inglaterra (dir. Jiří Menzel), basada en la novel·la homònima de Bohumil Hrabal. 

Aeroplà

Ahir el fuster Benda em va dir que mai no s'asseuria en un aeroplà, perquè no té bigues.

Bohumil Hrabal Llegendes i romanços de cec [Morytáty a legendy, 1968]. Trad. Núria Mirabet i Luisa Rancaño. Barcelona: Destino, 2000.

Cau del llop

Un noi llegeix The History of London enmig de les runes d'una llibreria londinenca després d'un raid aeri (8 d'octubre de 1940) (AP Photo)

Sóc culte malgrat jo mateix i vet aquí que ja no sé quins pensaments són meus, sorgits pròpiament de mi, i quins he adquirit llegint, i és que durant aquests trenta-cinc anys m'he anat amalgamant amb el món que m'envolta perquè jo quan llegeixo, de fet no llegeixo, sinó que prenc una frase bella en el bec i la xuclo com un caramel, la xarrupo com una copeta de licor, l'assaboreixo fins que, com l'alcohol, es dissol en mi, l'absorbeixo durant tant de temps que acaba no tan sols penetrant-me el cervell i el cor, sinó que circula per les meves venes fins a les arrels dels vasos sanguinis. 

Bohumil Hrabal Una solitud massa sorollosa (1987) Barcelona, 1994 (trad. Monika Zgustová).

Cal Penyora

Cal Penyora (Santa Eulàlia de Puig-oriol, Lluçanès)

Senyor cambrer, el seu hostal no és una fondota, la seva taverna és l'església de Betlem, on l'hoste, a través de la conversa, es converteix en aquell que va ser o en aquell que hauria volgut ser. Senyor cambrer, el seu hostal no és una fondota, la seva taverna és una soledat sorollosa i sorolladora on és possible somiar estupendament. Senyor cambrer, Mare de Déu! Quina mena de bellesa que ha portat amb la gerra de mig litre!

Bohumil HRABAL (1914-1997) Llegendes i romanços de cec (trad. Núria Mirabet i Luisa Rancaño)