calçotets i fideus

 

L'arqueòleg Eduard Toda disfressat de mòmia al museu del Caire (c. 1884-1886)

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres (1 d'agost de 1937) (fragment):

Em parles [...] de les ximpleries d'en Dalí i sobretot d'aquesta de donar conferències amb un pa de barra al cap. Miquel Àngel es passejava pels carrers de Roma amb una gallina lligada amb un cordill que el seguia com un be; en aquells temps feliços ningú no trobava res a objectar-hi. En els nostres no podria fer-ho; a Barcelona tothom ho trobaria xocantíssim i se'n sentiria a dir de totes. A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l'hi perdona per més que, fora d'això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions. 

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 262

enveja

Tinc enveja  —però no sé si tinc enveja— d'aquells de qui es pot escriure una biografia, o que en poden escriure la pròpia. En aquestes impressions sense nexe, narro indiferentment la meva biografia sense fets, la meva història sense vida. Són les meves Confessions i, si no hi dic res, és que no tinc res a dir. 

Fernando Pessoa Llibre del desassossec [Livro do Desassossego, 1913]. Trad: Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, pàg. 26.

Bellesa

Retrat de Miquel Àngel pintat per Marcello Venusti cap a 1535

Miquel Àngel no era gaire atractiu: teniu el front massa gran, el nas tort, trencat arran d’una baralla de joventut, les celles massa gruixudes, les orelles una mica separades. La seva cara l’horroritzava, diuen. I sovint afegeixen que, si buscava la perfecció dels trets, la bellesa dels rostres, era perquè ell n’estava del tot desproveït. Només la vellesa i la fama li donaran, com la pàtina en un objecte en un principi molt lleig, una aura sense parangó. És tal vegada en aquesta frustració que es pot trobar l’energia del seu art, en la violència de l’època, en la humiliació dels artistes, en la revolta contra la natura; en l’apetència de guanys, la set inextingible de diners i de glòria, que és el més poderós dels motors.

Mathias Énard Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants [Parle-leur de batailles, de rois et d’éléphants, 2010]. Trad. Mercè Ubach. Barcelona: Eds. 62, 2012, pàg. 81.

Pietats

Fotografia guanyadora del World Press Photo 2011. 

Autor: Samuel Aranda (Sta. Coloma de Gramenet, *1979).

Imatge captada al Iemen, el 15 d'octubre de 2011. Mostra un ferit de les revoltes abraçat a una dona.

Michelangelo Buonarroti Pietat (1498-1499) 

Basílica de Sant Pere, Roma.