carícia

La cremada, fotografia de Shen Wei (1968)

Vaig clavar-me la mà a la galta perquè la carícia no fugís.

                                           Mercè Rodoreda La mort i la primavera (1986)

no vaig dir res

Tetsuya Ishida Presoner, 1999. Col·lecció Fred Eychaner

Què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l'havia passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments, però no vaig dir res.

Mercè Rodoreda El carrer de les Camèlies (1966)

prou món

Il·lustració de David Foldvari

Hi ha dies, ja em coneixeu, que no tinc prou món per als meus passos i d'altres que una volva que passi em fa caure de cul.

Mercè Rodoreda, carta a Anna Murià (1939)

tot guanyat

Jackson Pollock (1912-1956)

Deien que el dia que un home passaria corrent davant d’ell mateix, aquell dia l’home ho tindria tot guanyat o gairebé tot; que és molt. 

Mercè Rodoreda La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor, 1986, pàg. 15.

carajillos

Mercè Rodoreda a Joan Sales (22 de maig de 1980):

«Em prenc dos carajillos cada dia a veure si em faig passar el deixament provocat per tanta gresca»

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 854.

culs

Platja de Llevant (Salou, Tarragonès)

...el pobre de mossèn Muntanyola, que al cel sia (que segur que hi deu ser), havia estat primer rector dels Omells de na Gaia i després el van destinar a Salou. "Primer em van enviar a un cul de món", deia ell, "i després a un món de culs". 

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 765.

Aviat...

Via catalana, 2013

Mercè Rodoreda a Joan Sales (12 de setembre de 1981):

«De la Diada aviat ens en faran dir la Festa dels Gegants. Aviat no podrem anomenar Catalunya. N'haurem de dir el país a tants quilòmetres de Madrid. Aviat haurem d'anar amb el cap tocant a terra assenyalats amb el dit perquè vam néixer catalans. Aviat haurem de dur els llibres a censura o dedicar-los a egregis morts d'Espanya.»

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 907.

cansada

Carta de Mercè Rodoreda (Romanyà de la Selva, 28 de gener de 1976):

Estic cansada, profundament cansada, cansada fins a l'ànima, de revolucions, de cops d'estat, de guerra civil, de guerra gran, de camps de concentració, de bombardeigs amb napalm, de tortures, de segrestaments, de lluites socials, d'aquest deliri de manar que tenen els homes, sobretot els que no saben manar. I de fer caure els que en saben.

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 665.

cul

El Molino, 1970

Li hauria hagut d'explicar aquella anècdota de la Carvajal, però no m'hauria entès. La Carvajal era aquella còmica, "querida" d'aquell diputat Casanova de l'Esquerra, que era molt guapa i a més tenia molt bons acudits. Era còmica del Paral·lel i el seu art consistia a deixar-se veure lleugera de roba. Quan la FAI es va apoderar de Barcelona i va col·lectivitzar els teatres, el comitè del Teatre Apolo li va fer saber que d'ara endavant tots cobrarien igual, l'acomodador exactament igual que la primera actriu. I ella es va exclamar: "Doncs que ensenyi el cul l'acomodador!" 

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 248-249.

politicastre

El ministre Wert intenta tornar a dinamitar altre cop el model d'immersió 

(Ara, 7.5.2015)

Això ja no és política; és simplement filldeputisme.

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 571.

Abelles i papallones

a la M., que avui fa anys

Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,

abella furiosa de sa mel.

Mercè Rodoreda, París (2 d'octubre de 1948)

[...] Fórem

ensems botó de flor

i tors de papallona

Manuel Forcano Estàtues sense cap, Barcelona: Proa, 2013, pàg. 26

Cors

Exposició de Gabriel Orozco (Jalapa, Mèxic, 1962)  a la Tate Modern (gener-abril 2011) Roissy-en-Brie (França)  3 maig 1940 Tinc ganes de treballar, de tenir uns quants diners, de poder-me comprar vestits i què carai! trasbalsar algun cor, no em vindria malament. Hi tinc la mà trencada si no fos que em trasbalso massa jo. Carta de Mercè Rodoreda a Anna Murià

Diàspores

Irène Némirovsky (1903-1942)

Els fugitius formaven grupets. L’atzar els havia empès l’un cap a l’altre a les portes de París i ara ja no es deixaven, tot i que ningú no sabia ni com es deia el seu acompanyant. Amb els Michaud hi havia una dona alta i prima que duia un pobre abric gastat i anava adornada amb joies falses. Marthe es preguntava vagament quin motiu podria fer que algú fugís amb dues grans perles artificials voltades de pols de diamant a les orelles, els dits plens de pedres verdes i vermelles, i una agulla de pit de quincalla brillant amb petits topazis.

Irène Némirovsky Suite francesa (trad. Anna Casassas)

 

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Carta de Mercè Rodoreda a Anna Murià

Bordeus, 19 de desembre de 1945

La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut.   

                         Mercè Rodoreda Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, Eds. la Sal, 1985