novetats

Foto: Howard Schatz


Rètol d'una modista

Veniu ací les noies enciseres!

Per poca esma que tingueu, veniu!

Finà l'ànima vostra amb els darreres

convulsions del vestidet d'estiu.

Tinc "novetats" en màgiques rengleres:

dureu un bronze, un malva, un puça viu;

i permetré els capells de cinc maneres

i al pit una flor pàl·lida del riu.

Dona agençada, poc té res de lliure.

Diré com heu de saludar i de riure,

car tot vestit imposa son govern.

Veniu ací les noies enciseres:

jo us donaré les ànimes lleugeres

que us duraran per tot aquest hivern.

Josep Carner Auques i ventalls (1914)

afalac

Joan Prat, "Armand Obiols" (1904-1971)

Amic Obiols: tots els llumins de l'univers no pagarien ni mitja hora de les infinites penes que us preneu en els nostres afers. 

Armand Obiols - Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, p. 137.

sòmines

Jugadors i bevedors. Manuscrit Carmina Burana (segle XIII). Biblioteca Estatal de Baviera.

Generalment, quan dos sòmines elucubren a taula, sempre surt un pragmàtic que es menja el pollastre. 

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 149.

Franco

Res no dura, llevat de Franco.

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 153.

Innocent

A la finestra hi tinc un avalot de pardals i el cel és una mica lúgubre, com si pels afores estiguessin a punt d'afusellar un innocent.

Armand Obiols-Josep Carner, Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 152.

dormir (I)

Vincent van Gogh La migdiada (segons Millet), 1889-1890. Museu d'Orsay, París

Qui dorm, reneix. Qui dorm, no peca. Però, sobretot, qui dorm fa un viatge, en tornant del qual el deixen a casa mateix.

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 212.

liró

Joan Miró Catalan landscape (The Hunter), 1924. MOMA

Vaig veure Joan Miró a casa de Melcior Font el dia 14 de juliol. Té un aire de liró indecís, com si estigués profundament sorprès de veure que el món no s'assembla a la seva pintura.

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 151.

Síndries

Eglé i la síndria

Arriben les comares. Rient, fent el cor fort,
es passen una síndria que és la més gran de l'hort;
són llurs marits a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets;
mouen gatzara, salten, comencen cantarelles;
va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta.
Una comare branda la forta ganiveta.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que esglaia les cunyades i bat el seu marit.
-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada.
I, depassant-les totes, Eglé respon irada:
-No sigui la primera tallada de ningú!
A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici,
ara que d'innombrables estels amb el seguici,
vermella com la síndria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles,
si ens veus avalotades retorna'ns a raó.
No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles;
si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó.
És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga per al munyir
o el péixer o el batallar amb la fanga:
i si els marits enutgen i els fills donen treballs,
ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls.
Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva
veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp,
i ens ilolumines la joia del sopar
i alegres la botella posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara,
si, closes en la fosca, ens remogué en el llit
el plor de la mainada o els besos del marit.

 Josep Carner Els fruits saborosos (1906)

Xafarderia

 Zoo de Taronga (Sidney). Foto: Damian Shaw


Girafa

És la girafa, més alta

que no cap més ruminant;

des del dia que va néixer

s'anà estirant, estirant.

La seva cua davalla

sens tocar res de massís,

i son coll s'enlaira sempre

com d'enyor d'un paradís.

Contemplativa onsevulla,

oblidant cingles i esculls,

sa boca va més enlaire

que les orelles i els ulls.

-Quan, de cop, es tiri a córrer,

ningú no l'atenyerà

llevat d'un tret o sageta

del cobejós africà.

	Josep Carner Bestiari (1964)

Yourcenar i Josep Carner

Marguerite Yourcenar [Marguerite de Crayencour] (1903-1987)

[1954] Nueve meses después, [Marguerite Yourcenar] se encuentra con algunas personalidades belgas, como madame Errera, Émilie Noulet, exégeta de Valéry, Mallarmé y Rimbaud, y su marido Josep Carner, importante poeta catalán y diplomático en México, Georges Sion, por aquel entonces director de la Revue Genérale, o Suzanne Lilar, que se convertirá en amiga suya a través de la escritura. El terreno ha sido abonado, y se han creado los vínculos de la amistad entre Marguerite Yourcenar y el mundo literario belga.

Michèle Goslar Marguerite Yourcenar. Qué aburrido hubiera sido ser feliz [Yourcenar Biographie, 1998]. Trad. Núria Pujol i Valls. Barcelona: Paidós, 2002, pàg. 217.