Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alexandre el Magne (356 aC-323 aC). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alexandre el Magne (356 aC-323 aC). Mostrar tots els missatges

4 de febrer del 2018

jeure..




El segle IV abans de Jesucrist, durant una edició dels Jocs Ístmics de Corint, Alexandre Magne va trobar Diògenes el Cínic, que vivia com un vagabund als carrers de la ciutat. El rei de Macedònia, orgullós i solemne, es va plantar davant del filòsof, indolent i malforjat, que estava prenent el sol pacíficament. I es va apiadar d’ell: “Què puc fer per tu? Demana’m el que vulguis”. Sense immutar-se. Diògenes se’l va mirar i li va respondre: “Et demano que t’apartis d’aquí, que em tapes el sol”. I el minimalisme homeless existencial (jeure sota l’astre rei) va triomfar per damunt de la popularitat de la més cèlebre de les icones de l’Antiguitat. 

Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017



26 de gener del 2014

August


Per idem tempus conditorium et corpus Magni Alexandria, cum prolatum et penetrali subiecisset oculis, corona aurea imposita ac floribus aspersis veneratus est, consultusque, num et Ptolemaeum inspicere vellet, regem se voluisse ait videre, non mortuos.

Cuando le trajeron del santuario el sarcófago de Alejandro, Augusto miró el cuerpo y, a continuación, dejó una corona de oro sobre la caja de cristal y esparció algunas flores para mostrarle sus respetos. Cuando le preguntaron si quería ver también a Ptolomeo, Augusto contestó: “Lo que deseaba era ver a un rey, no cadáveres”.

Suetoni Vida d’August 18, 1 [citat per Robin Lane Fox Alejandro Magno. Conquistador del mundo. Trad. Maite Solana. Barcelona: Acantilado, 2007]

14 de gener del 2014

Cavall de Troia


Auditori de Barcelona, 2013 (foto: FBarniol)


El arte griego ya había alcanzado París; los griegos habían trabajado como artesanos cerca de la actual Munich o vivido en las lagunas del Adriático, al sur de Venecia [...] Tras las conquistas de Alejandro, los deportes griegos se practicarían bajo el abrasante calor del golfo Pérsico, y la historia del caballo de Troya se contaría en el Oxo y entre los habitantes del Punjab; a mucha distancia de la charca de ranas [Mediterrani], los griegos practicarían el budismo y Homero sería traducido a una lengua índia; cuando se excavó una ciudad en el noroeste de la India, los arqueólogos encontraron una talla de marfil con la historia de amor de Cupido y Psique, y a su lado, a la izquierda, los focinos de un conductor de elefantes o mahout indio local.

Robin Lane Fox Alejandro Magno. Conquistador del mundo. Trad. Maite Solana. Barcelona: Acantilado, 2007, pàg. 43.