Tombe

Jerôme Bel Tombe (Opera Garnier, París, 7.2.2016)

A l'escenari decadent,
l'èxtasi estèril de l'esquena
era exili de la mirada,

i la paraula condemnada
mentia delicadament
una subtilesa serena.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel "Espatlla" (fragment), Quadern de sonets, 1934.

Ombres

Tòquio. Grafit que reflecteix l'ombra dels fills de la llum 

(Foto: David Marès)

Ombres, detureu el pas

davant la vella rondalla.

El paisatge era senzill

de ductilitats extremes.

Jo era el pelegrí sorprès

repetint-se les excuses.

L'horitzó era fatigat

d'unes veus massa llunyanes.

Un primer terme de llums

feia plorar el capvespre.

Indicis de veritat.

Sageta en tots els presagis.

Entre udols de sang i pols,

esdevingué l'aventura.

                                 Bartomeu Rosselló-Pòrcel Nou poemes (1933)

Amistat

Sebastià Alzamora ha narrat l'amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel

No els va caldre cap pacte d’amistat com fan sovint els nois de la seva edat, [...] de la mateixa manera inconscient i grotesca amb què es manifesta el desig entre els homes quan decideixen per primera vegada arrabassar a la resta del món el cos i l’ànima d’una altra persona per posseir-la de manera exclusiva. [...] La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments destinats a durar tota una vida. I com tots els grans sentiments, també aquest contenia una certa dosi de pudor i de sentit de culpa. No ens podem apropiar d’una persona i allunyar-la dels altres impunement. 

Sándor Márai L’última trobada [Gyertyák csonkig égnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, pàg. 33.