filldeputisme

 Milicians del Foment Republicà de Sants (1936). Foto: Carlos Pérez de Rozas

Carta de Joan Sales a Màrius Torres (Barcelona, 8 de maig de 1937)

Ara he començat el Guerra i pau de Tolstoi, que m'apassiona; visc més a Sant Petersburg l'any 1812 que no pas a Barcelona el 1937. Pel que fa a la Barcelona de 1937 com a la de 1936, sospito que no n'arribarem a entendre res mentre algun historiador genial no inventi un nou mètode, el del "filldeputisme històric"; cada vegada estic més convençut del paper que en molts esdeveniments, que altrament resultarien incomprensibles, han jugat els agents dobles, els provocadors, els personatges més sòrdids i més tèrbols, els fills de puta de tota mena en una paraula.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 211.

la tieta

Estació de Kamakura (Japó), febrer de 2017 

 

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres  (21.6.1937)

A la teva darrera carta m'expliques que voldries arribar a ser "la tieta" de la família i t'haig de confessar que t'agraden amb deliri les "tietes", orgull i ornament de tota família que s'estimi, i que n'he tingut d'inoblidables però no de gironines i de pèl de panotxa; i menys amb una piga a la galta i amb un nas que els tiba quan parlen, o sigui sempre.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 241

miracle

A principis de s. XX era molt difícil de retratar un nadó, perquè la tècnica requeria que s'estiguessin molt quiets. El vestit exageradament llarg d'aquesta criatura serveix per amagar la mare que l'aguanta

si Jesús, en comptes de tot Llàtzer, només n'hagués ressuscitat un tros, també hauria estat un miracle però un miracle molt bèstia.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 217

calçotets i fideus

 

L'arqueòleg Eduard Toda disfressat de mòmia al museu del Caire (c. 1884-1886)

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres (1 d'agost de 1937) (fragment):

Em parles [...] de les ximpleries d'en Dalí i sobretot d'aquesta de donar conferències amb un pa de barra al cap. Miquel Àngel es passejava pels carrers de Roma amb una gallina lligada amb un cordill que el seguia com un be; en aquells temps feliços ningú no trobava res a objectar-hi. En els nostres no podria fer-ho; a Barcelona tothom ho trobaria xocantíssim i se'n sentiria a dir de totes. A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l'hi perdona per més que, fora d'això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions. 

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 262

carajillos

Mercè Rodoreda a Joan Sales (22 de maig de 1980):

«Em prenc dos carajillos cada dia a veure si em faig passar el deixament provocat per tanta gresca»

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 854.

culs

Platja de Llevant (Salou, Tarragonès)

...el pobre de mossèn Muntanyola, que al cel sia (que segur que hi deu ser), havia estat primer rector dels Omells de na Gaia i després el van destinar a Salou. "Primer em van enviar a un cul de món", deia ell, "i després a un món de culs". 

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 765.

Aviat...

Via catalana, 2013

Mercè Rodoreda a Joan Sales (12 de setembre de 1981):

«De la Diada aviat ens en faran dir la Festa dels Gegants. Aviat no podrem anomenar Catalunya. N'haurem de dir el país a tants quilòmetres de Madrid. Aviat haurem d'anar amb el cap tocant a terra assenyalats amb el dit perquè vam néixer catalans. Aviat haurem de dur els llibres a censura o dedicar-los a egregis morts d'Espanya.»

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 907.

cansada

Carta de Mercè Rodoreda (Romanyà de la Selva, 28 de gener de 1976):

Estic cansada, profundament cansada, cansada fins a l'ànima, de revolucions, de cops d'estat, de guerra civil, de guerra gran, de camps de concentració, de bombardeigs amb napalm, de tortures, de segrestaments, de lluites socials, d'aquest deliri de manar que tenen els homes, sobretot els que no saben manar. I de fer caure els que en saben.

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 665.

cul

El Molino, 1970

Li hauria hagut d'explicar aquella anècdota de la Carvajal, però no m'hauria entès. La Carvajal era aquella còmica, "querida" d'aquell diputat Casanova de l'Esquerra, que era molt guapa i a més tenia molt bons acudits. Era còmica del Paral·lel i el seu art consistia a deixar-se veure lleugera de roba. Quan la FAI es va apoderar de Barcelona i va col·lectivitzar els teatres, el comitè del Teatre Apolo li va fer saber que d'ara endavant tots cobrarien igual, l'acomodador exactament igual que la primera actriu. I ella es va exclamar: "Doncs que ensenyi el cul l'acomodador!" 

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 248-249.

politicastre

El ministre Wert intenta tornar a dinamitar altre cop el model d'immersió 

(Ara, 7.5.2015)

Això ja no és política; és simplement filldeputisme.

Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club editor, 2008, pàg. 571.

repeticions

Factoria Ford (Regne Unit, c. 1950)

Aquests dies aquest blog compleix 5 anys

—¿És que llegim dues vegades la mateixa novel·la? Una emoció deixa de ser forta si es repeteix. Les repeticions cansen. Hi ha excepcions, naturalment; hi ha honroses excepcions. És allò de la gramàtica: davant de e i de i s’escriu sempre g amb honroses excepcions, com és ara Jehovà, Jesús i Jeremias. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 36.

Enfosquir-se

Jean Ranc Felip V a cavall (c. 1723). 

Madrid, Museu del Prado

Tres retrats eqüestres que, fora de ser d’època –de l’època corresponent cada un–, no tenen res de particular; pintura provinciana de tercer ordre, d’aquella que es pot dir amb tota la raó que guanya amb el temps, ja que a força d’anys s’enfosqueix i no es veu tant.  

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 186.

juevarro

Propugnaven un "conglomerat sincrètic" de marxisme i freudisme, ja que segons ells el materialisme econòmic de Marx havia de completar-se amb el materialisme sexual de Freud. Tu els vas dir una vegada: "Si completem Marx amb Freud, afegim un juevàs a un juevarro, de manera que molt em temo que el nou camí que creieu haver trobat no ens dugui tots plegats de dret a la sinagoga."

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 292-293.

marialluïsa

Bénazit (Gers, França)

Se sentirà desgraciat fins que descobreixi que el millor de la vida és aquella tassa de marialluïsa que es pren al costat de la llar encesa en companyia de la persona estimada mentre al jardí les fulles mortes s'arremolinen amb el vent de la tardor. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 285

el torero i la gitana

-Perquè una novel·la d’argument espanyol es vengui, és absolutament necessari que l’heroi sigui un torero i l’heroïna una gitana i que al tercer capítol ja te’ls trobis fornicant en una jungla tropical plena de toros salvatges; tot el que no sigui això és perdre el temps i el temps és or.  

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007. P. 371

Teatre burgès

Perejaume, Plafó del sostre del Liceu

Segons en Llibert, el teatre proletari ha de ser de masses. Pel que m'han dit (jo no hi he posat mai els peus), les masses són a l'escenari mentre la platea està buida, ja que no hi va ningú; o sigui al revés d'abans, que a l'escenari només hi havia uns pocs actors, no gaires, mentre les masses omplien la platea i a més el galliner. Es veu que allò d'abans era teatre burgès.

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007.

Primor

Gran Bretanya, 1941. Soldats de les forces aliades, fotografiats per Robert Capa, observen com els bombarders s'enlairen per una missió a França (Robert Capa/International Center of Photography NY)

–Val a dir que és curt de vista però tira com un tigre. S’asseu en una de les màquines i comença a despatxar fatxes que era un primor. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 20.

Dolent

A l'article "Cal frenar l'estupidesa" (La Vanguardia, 20.9.2014), Gregorio Morán parla d'Òmnium Cultural com "el nucli viu i enfortit del racisme i el reaccionarisme a Catalunya". Sobre la V del passat 11 de setembre etziba que "aquella fantasmagoria de les pubilles de 'blanc organdí'  amb 'urnetes' simbòliques i fons de banderes que evocaven fastos simbòlics de règims per oblidar o papes per avergonyir-se".

Ell, quan no és dolent, és per mandra.    

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, p. 351.

Venus

Imatge de la Verge Dolorosa (per vestir) 

www.elartecristiano.com 

To Francesc T.

Venus, a l’horitzó, semblava aquella llàgrima de vidre que duen encastada a la galta les Doloroses d’època barroca.

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 30

Mòmies

Marc Vicens, 2014 
(enllaç al blog de Marc Vicens)

–T’ho repeteixo: la bala li havia travessat el tou del cul, de manera que la ferida no tenia cap importància, però la sang borbollava d’una manera que em feia venir ganes de perbocar. Mil vegades les mòmies! Perfectament seques, sense ni memòria d’aquesta cosa que és la sang. Les mòmies donen gust de veure. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 38-39