Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caspar David Friedrich (1774-1840). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caspar David Friedrich (1774-1840). Mostrar tots els missatges

31 de gener del 2014

Adjectius

Caspar D. Friedrich Monjo al costat del mar (1809). 
Berlín, Alte Nationalgalerie

El romanticismo, cuyos poetas amaban la desesperación –sincera o fingida– tuvo un riquísimo arsenal de adjetivos sugerentes, de cuanto fuera lúgubre, melancólico, sollozante, tormentoso, ululante, desolado, sombrío, medieval, crepuscular y funerario. Los simbolistas reunieron adjetivos evanescentes, grisáceos, aneblados, difusos, remotos, opalescentes, en tanto que los modernistas latinoamericanos los tuvieron helénicos, marmóreos, versallescos, ebúrneos, pánidas, faunescos, samaritanos, pausados en sus giros, sollozantes en sus violonchelos, áureos en sus albas: de color absintio cuando de nepentes se trataba, mientras leve y aleve se mostraba el ala del leve abanico.

Alejo Carpentier "El adjetivo y sus arrugas" (extret de www.ciudadseva.com).


9 de maig del 2013

Solitud


 Caspar David Friedrich Caminant damunt un mar de boira, 1817 
(Kunsthalle Hamburg)


En deu minuts he segut a totes les cadires. Si algú em veiés, pensaria que intento ser tots quatre per no haver de menjar sol.

Gerbrand Bakker A dalt tot està tranquil (Boven is het stil, 2006). Trad. Maria Rosich, Barcelona: Raig Verd, 2012, pàg. 19.