Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Forcano (1968). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Forcano (1968). Mostrar tots els missatges

17 de juny del 2020

seure al teatre

Platea de la Berliner Ensemble, modificada per la pandèmia de la covid-19



Oh, Senyor, us dono gràcies perquè m'has fet part dels qui seuen a la Casa de l'Estudi i a la sinagoga, i no pas dels que seuen als teatres i als circs.

Rabí Nehunià ben ha-Qanà, Talmud de Jerusalem (Berakhot 4-2), (segle II dC). Traducció Manuel Forcano

17 d’abril del 2016

platja

Port d'Oslo (Noruega). Foto: F. Barniol





L'estiu finia i el mar
mostrava impúdic les primeres onades
no banyades.

Vas dir-me: el desig és canviant
com daus llançats cada cop
amb un nombre diferent.
Vaig dir-te: sóc cada cop més pobre de tu,
i més ric en record.

El mar també pot naufragar
dins un vaixell.


Manuel Forcano Llei d'estrangeria. Barcelona: Proa, 2008, pàg. 49.


4 de maig del 2015

llegir poesia


En caso de duda, decía Augusto Delkáder, haz periodismo. En caso de duda, me permito añadir, lean poesía.


Juan Cruz "Ese vendaval" a El País, 5.4.2015



18 de febrer del 2015

desert

Homes del desert de Wahiba, Oman. (foto: Manuel Forcano)



El tren de Bagdad (fragment)

Desert endins,
el sostre del túnel que travessàvem era el sol,
una cintura descordada de llum líquida,
una paret que queia damunt nostre
sense acabar mai d'esclafar-nos.



Manuel Forcano El tren de Bagdad. Barcelona: Proa, 2004, pàg. 14.


14 de desembre del 2014

Educació

El president de Korean Air, Cho Chang-yo, ha destituït la seva filla dels càrrecs que tenia a l'empresa per un incident en un vol. Chang-yo ha manifestat: "Ho sento, no la vaig educar bé". Si voleu llegir la notícia, cliqueu aquí 



La bona educació fon els errors com el sol que fon la neu. La mala educació destrueix l’obra, com el vinagre fa malbé la mel.  

                                                                       Jafudà Bonsenyor (c. 1250-1330)



Manuel Forcano Els jueus catalans. Barcelona: Angle Editorial, 2014, pàg. 153.


2 de desembre del 2014

semença

Ramon Casanova Fernández La semença de la imatge, 2009

Els doctors del Talmud creuen que l’infant es forma de la sang de la dona i de la substància blanca de l’home; per això ambdues són anomenades “semença”, i diuen que són tres els qui tenen part en la formació de l’home: l’home, que forneix la substància blanca de què són fets els nervis, els ossos i el blanc dels ulls; la dona, que forneix la substància roja de què són fets la pell, la carn, la sang i la part fosca dels ulls; i Déu Sant, beneït sia Ell, que li dóna ànima. 

Mossé ben Nahman de Girona (1194-1270)

Manuel Forcano Els jueus catalans. Barcelona: Angle Editorial, 2014, pàg. 110.


12 de juny del 2014

Abelles i papallones



a la M., que avui fa anys


Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,
abella furiosa de sa mel.
Mercè Rodoreda, París (2 d'octubre de 1948)


[...] Fórem
ensems botó de flor
i tors de papallona
Manuel Forcano Estàtues sense cap, Barcelona: Proa, 2013, pàg. 26

5 de febrer del 2014

Esqueixos d'arbres


Andreu Maimó Soca de figuera des Rossells, 2001

Poema (fragment)
La robustesa d'un gran tronc
el plaer pot destralejar-la:
l'alegria de dos arbres caiguts
per un mateix tall d'acer
lluent.
Manuel Forcano Estàtues sense cap (2013)


Eliade's tree (fragment)
Ha passat el temps i he perdut fortalesa. Primer van ser les branques i les fulles que de tan llepades pel mar se les ha endut. Els ciclons dels inefables setembres m’han sacsejat fins esqueixar-me el tronc i m’he partit en dues meitats. La base segueix arrelada a la terra, a la sal i a l’aigua.
Carme Guillén, 2013


A un olmo seco (fragment)
Antes que te derribe, olmo del Duero, 
con su hacha el leñador, y el carpintero 
te convierta en melena de campana, 
lanza de carro o yugo de carreta; 
antes que rojo en el hogar, mañana, 
ardas de alguna mísera caseta, 
al borde de un camino; 
antes que te descuaje un torbellino 
y tronche el soplo de las sierras blancas; 
antes que el río hasta la mar te empuje 
por valles y barrancas, 
olmo, quiero anotar en mi cartera 
la gracia de tu rama verdecida. 
Mi corazón espera 
también, hacia la luz y hacia la vida, 
otro milagro de la primavera.
Antonio Machado Soledades, Galerías y otros poemas (1907)


Desolació (fragment)
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Joan Alcover Cap al tard (1909) 


19 de setembre del 2012

Nou món

Fotografia: Isa Marcelli

Nou món

Cap crònica antiga no m'ha parlat mai de tu.
Ni del teu nom.
Ni del cos que m'has ofert
com un país amic
sense cap barrera a la frontera.
No m'ho anunciava cap oracle,
però has aparegut d'un nou món,
d'un demà que ahir no esperava.

Deleja tant la terra
que la vegin ulls de guaita.

L'amor és un port
que arriba per fi a un vaixell.


Manel Forcano Llei d'estrangeria (2008)
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona (8.5.2012)

14 de juny del 2012

Les sobralles del mannà

Els Deu manaments


To Manuel Forcano

Fa molt de temps que corro per escriptures sagrades sense pretext de fe. En la lectura assaboreixo l'alfabet antic, el coneixement el trobo a la boca. L'hebreu antic gira com menjar entre llengua, saliva, dents i vel del paladar. Obert a qualsevol despertar, és un rosegó que va sobrar del mannà, agafa els gustos que es desitgen en aquell moment, com els petons.

Erri De Luca Els peixos no tanquen els ulls [I pesci non chiudono gli occhi, 2011]. Trad. Anna Casassas. Alzira, Bromera, 2012.

31 de gener del 2012

Una veu de llum

La Capella Reial de Catalunya i Jordi Savall en l'homenatge a la seva dona, la soprano Montserrat Figueras. Santa Maria del Mar, 30 de gener de 2012 (foto: Pere Virgili)



Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.

Gràcies per viure, cantar i proclamar l’amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, “l’amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra“.

Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa.

                                                                                              Manuel Forcano