Talla 46

Edward Hopper Automat, 1927. Des Moines Art Center

S’havien casat quan ella ja passava dels quaranta i estava resignada a quedar-se soltera. I no era pas que no hagués pogut ser una bona esposa en tots els sentits, però aleshores ja només li quedaven la seva personalitat i el seu bon caràcter; la resta, com deia ella mateixa, s’havia convertit en una talla quaranta-sis.

James Salter “Els ulls de les estrelles” dins L’última nit [Last Night, 2005]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: L’Altra Editorial, 2014, pàg. 21.

La nit

Edward Hopper El far a dues llums (1929). 

Metropolitan Museum of Art (NYC)

Encara que què és una nit? Una tongada ben curta de temps, sobretot quan la foscor s'esvaeix tan aviat com aleshores, i l'ocell no triga a posar-se a piular, el gall a cantar, o a encendre's el verd, com una fulla que es tomba, de la fondalada de l'ona. Les nits, però, se succeeixen a d'altres nits. L'hivern en té tota una pila emmagatzemada i les reparteix a parts iguals, equitativament, amb dies infatigables. S'allarguen, s'enfosqueixen. N'hi ha que aguanten a l'aire planetes lluents, com plates de fum. 

Virginia Woolf Al far (To the lighthouse, 1927). Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 149.

Els llibres

Edward Hopper Hotel Room (1931) 

National Gallery Art, Washington

Modèstia a part, és un fet que jo, a vint anys, he comprat més llibres per llegir que les deu o dotze darreres generacions de la meva família. No sé pas si aquest fet és gaire bon símptoma per a la bona i sensata marxa de la pròpia institució familiar. Potser té raó la tia Lluïsa quan, en veure'm arribar amb un "altre" llibre, no es pot estar de dir:

—Malaguanyats diners...!

                             Josep Pla El quadern gris (1966)