Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio G. Iturbe (1967). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio G. Iturbe (1967). Mostrar tots els missatges

17 d’abril del 2013

Biblioteques




Hi deu haver qui no comparteixi aquesta fascinació pel fet que algunes persones es juguin la vida per mantenir oberta una escola secreta i una biblioteca clandestina a Auschwitz-Birkenau. Hi deu haver qui pensi que és un acte de valentia inútil en un camp d'extermini, quan hi ha altres preocupacions més peremptòries: els llibres no curen malalties ni es poden utilitzar com a arma per doblegar un exèrcit de botxins, no omplen l'estómac ni treuen la set. És veritat: la cultura no és necessària per a la supervivència de l'home, només ho són el pa i l'aigua. I és cert que amb el pa per menjar i l'aigua per beure se sobreviu, però només amb això mor la humanitat sencera. Si l'ésser humà no s'emociona amb la bellesa, si no tanca els ulls i posa en marxa els mecanismes de la imaginació, si no és capaç de fer-se preguntes i entrellucar els límits de la ignorància, és home o és dona, però no és persona; res no el diferencia d'un salmó, una zebra o un bou.


Antonio G. Iturbe La bibliotecària d'Auschwitz (trad. Alexandre Gombau) Barcelona: Columna, 2012, pàg. 489-490.

30 de març del 2013

Pasqua

Jerusalem. Jueus ultraortodoxos fan cua per comprar pa matzà.
Foto: Abir Sultan

La primera nit de la Pasqua jueva, a la primeria de l'abril, les famílies s'apleguen al voltant de la taula i es llegeix el Hagadà, on es relata la sortida dels israelites d'Egipte. La tradició mana que es beguin quatre copes de vi en honor de Déu. Es prepara un ke'ara, el plat on se serveix z'roa (cuixa de pollastre), beitzah (l'ou marró, que simbolitza la duresa de cor del faraó), maror (herbes amargues o raves picants que reflecteixen l'amargura de l'esclavitud soferta a Egipte), haroset (pasta dolça de pomes, mel i fruita seca que reprodueix el ciment que els jueus va fer servir per construir les seves cases a Egipte) i karpas (una mica de julivert en un bol d'aigua salada que representa la vida dels israelites banyada en llàgrimes). Ara bé, l'element més important és el matzà, el pa sense llevat, del qual mengen un bocí tots els comensals. El Sant Sopar de Jesús amb els deixebles va ser, precisament, per celebrar el Séder, i l'eucaristia cristiana procedeix d'aquest ritu jueu.

Antonio G. Iturbe La bibliotecària d'Auschwitz (trad. Alexandre Gombau). Barcelona, Columna, 2012, pàg. 363-364