Hi deu haver qui no comparteixi aquesta fascinació pel fet que algunes persones es juguin la vida per mantenir oberta una escola secreta i una biblioteca clandestina a Auschwitz-Birkenau. Hi deu haver qui pensi que és un acte de valentia inútil en un camp d'extermini, quan hi ha altres preocupacions més peremptòries: els llibres no curen malalties ni es poden utilitzar com a arma per doblegar un exèrcit de botxins, no omplen l'estómac ni treuen la set. És veritat: la cultura no és necessària per a la supervivència de l'home, només ho són el pa i l'aigua. I és cert que amb el pa per menjar i l'aigua per beure se sobreviu, però només amb això mor la humanitat sencera. Si l'ésser humà no s'emociona amb la bellesa, si no tanca els ulls i posa en marxa els mecanismes de la imaginació, si no és capaç de fer-se preguntes i entrellucar els límits de la ignorància, és home o és dona, però no és persona; res no el diferencia d'un salmó, una zebra o un bou.
Antonio G. Iturbe La bibliotecària d'Auschwitz (trad. Alexandre Gombau) Barcelona: Columna, 2012, pàg. 489-490.
