lluitar

Tall a l'AP-7 a Salt (13.11.2019). Foto: Jordi Borràs

Hay que luchar todos los días, como Sísifo. Esto es lo que no comprendo. Que la vida contiene días, muchos días, y nada se conquista definitivamente.

Alejandra Pizarnik

no vaig dir res

Tetsuya Ishida Presoner, 1999. Col·lecció Fred Eychaner

Què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l'havia passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments, però no vaig dir res.

Mercè Rodoreda El carrer de les Camèlies (1966)

qualitat

Tetsuya Ishida Proveint de menjar, 1996. Museu d'Art de la prefectura de Shizouka

Si bien los lectores han aumentado en número, es probable que la calidad de la literatura haya empeorado. El enorme desarrollo y proliferación de métodos de análisis de textos se debe también a ello: de hecho, cuanto peor es la calidad de los alimentos, más se multiplican los manuales de cocina refinada y las revistas para gourmets.

Alfonso Berardinelli Leer es un riesgo. Trad. Salvador Cobo. Madrid: Círculo de tiza, 2016, pàg. 37.

arxius

Una dona de l'ètnia skokomish: Foto: E.S. Curtis (1858-1952). 

Northwestern University Library

En els buits que hi ha dins un arxiu és on podem trobar pistes que ens menin a una història que encara està per narrar.      

Arlette Farge Le goût de l'archive. Citat a: Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 5.

baluards

Tetsuya Ishida Sense títol, 2001. Col·lecció particular

Berardinelli analiza cómo Internet y los distintos gadget —eBook, iPad o Smartphone— aniquilan la experiencia de la lectura y lastran, hasta ponerlas en riesgo de extinción, las facultades consideradas desde los tiempos del Humanismo como los baluartes del pensamiento crítico: reflexión, sosiego, conversación y debate de ideas.

Salvador Cobo a Alfonso Berardinelli Leer es un riesgo. Madrid: Círculo de tiza, 2016, p. 16.

patró

 John Caple (b. 1966) Journey into de Midnight Wood

la vida sigue un patrón cuyo dibujo mejora a medida que vamos aprendiendo a distanciarnos de los acontecimientos. Porque también a distanciarse de las cosas —que para mí es lo mismo que distanciarse de la tragedia, que a su vez es lo mismo que ser un maestro en no dejarse ver— se aprende con el tiempo. 

Enrique Vila-Matas Esta bruma insensata. Barcelona: Seix Barral, 2019, p. 46

-->

culture

Hugo Harris, estudiant de l'Edinburgh College of Art, i la seva escultura Press. 

Foto: Jane Barlow

Culture is a little like dropping an Alka-Seltzer into a glass - you don't see it, but somehow it does something.

Hans Magnus Enzensberger

abric sense botons

Frida Kahlo i Chavela Vargas (c. 1940-1950)

Porque el amor se hereda

como un abrigo sin botones,

y a mí me gustaría acompañarte

por los pasillos del museo,

más obediente y repeinado,

para encontrar en la Gioconda

el sueño y la sonrisa

de un carné de familia numerosa.

Luis García Montero "Madre" (fragment). Vista cansada (2018). XXXV Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2019.

l'ham

Frida Kahlo La columna rota (fragment) (1944). Mèxic D.F.: Museo Dolores Olmedo

és que a vegades a un pescador

se li romp

el fil   i et quedes al fons de

la mar

amb l'ham clavat

a les genives

                            Antònia Vicens Fred als ulls (2015). XXXV Festival de Poesia de Barcelona, 2019.

el conte

El vent juga una mala passada al papa Francesc en una audiència. Foto: A. Tarantino

Diu que van preguntar a la Ventafocs, Per què t'has enamorat del Príncep? Ella va respondre, El conte no m'ha ofert cap altre destí.

Burhan Sönmez Istanbul Istanbul (2015). Trad. Pelin Dogan i Miquel Saumell. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2018, pàg. 210-211.

menarquia

Menarquia (fragment)

Després de més de dues dècades

Estic aprenent a sagnar

A girar els malucs cap al dolor

En una dansa eròtica invisible

De menuda em sagnava a sobre

Massa espantada per demanar ajuda

Les pastilles em van portar

Pel corrent cabalós de l'adolescència i la joventut

Amb tampons, analgèsics i anticonceptius

Creia que havia conquerit el meu cos

Connectat sencer el tot esclafat en una caixa

M'he passat els meus dies més fèrtils

Fent perdurar la sang, l'amor i la vida

Plantant boscos dins testos

Canalitzant oceans dins d'autopistes

Fent-me més fàcil de menar.

Lebo Mashile. Traducció: Míriam Cano. XXXV Festival Internacional de Poesia de Barcelona (2019)

novetats

Geishes assajant per intervenir al festival Azuma Odori de Tòquio. Foto: Eugene Hoshiko

Les novetats arriben ràpidament i desapareixen igual de ràpid. S'esfumen de la nostra vida sense tenir l'oportunitat d'envellir. No deixen cap rastre al darrere ni cap record. Abans que puguem adaptar-nos a una novetat, ja l'ha substituït una altra. Però les persones tenen un límit. Caminant anem més ràpid que les tortugues; corrent, més lents que els conills. La nostra ment i els nostres sentiments també tenen un límit. Anem per davant de les tradicions, per darrere de les novetats. El canvi que força aquest equilibri trenca la balança que tenim dins nostre. El que és nou no arriba a ser la continuació del que és vell, perquè no hi ha vell. Tot es transforma en deixalles. S'oblida la permanència. Els lligams perden el seu valor. Els cors s'omplen de deixalles com els abocadors. 

Burhan Sönmez Istanbul Istanbul (2015). Trad. Pelin Dogan i Miquel Saumell. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2018, pàg. 210-21.

la veritat

Es una ofensa al pueblo español que ocupen un escaño y cobren un sueldo público quienes están procesados por dar un golpe a nuestra democracia. La Mesa debe actuar de inmediato, aceptar el escrito de @CiudadanosCs y suspender automáticamente a los presos. #SesiónConstitutiva pic.twitter.com/riGR6PLwQc

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) 21 de maig de 2019

Salvador Espriu a la Primera Història d'Esther ens recordava: «Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum». 34 anys sense la seva lucidesa i la seva saviesa.

Tuit de Laura Borràs (@Laura Borras), 22.2.2019

embrutar

Vam embrutar els llençols de celístia

                   Antònia Vicens Sota el paraigua el crit (2013)

prou món

Il·lustració de David Foldvari

Hi ha dies, ja em coneixeu, que no tinc prou món per als meus passos i d'altres que una volva que passi em fa caure de cul.

Mercè Rodoreda, carta a Anna Murià (1939)

desvagats

Isamu Noguchi Self-Interned, 1942. The Noguchi Museum, Nova York

Els desvagats, els mandrosos, també els mundans, els pàries, els perseguits, els somiadors, els despistats, gairebé tots els folls, depenen de les brúixoles més que dels calendaris. I és que l'espai es contraposa al temps apamat, comptat, distribuït. Qui erra recorda els paisatges, qui arrela recorda els anys.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 8.

errància

Hilma af Klint (1862-1944) Paintings for the Future. New York: Guggenheim Museum 

Contràriament a l'exili, l'errància és un moviment perpetu.  Qui s'exilia tot sovint cerca casa, en canvi qui persisteix en l'errància habita espais oberts: arrabassa els obstacles de la mateixa manera que el buldòzer enderroca edificis. D'exiliat, hi ha un dia que se'n pot deixar de ser; d'errant se n'és a perpetuïtat.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 10.

odore

Mi piace l'odore di inchiostro da un libro di mattina. 

                                     Umberto Eco

juguem

Juguem a fet a amagar. Juguem a fet a amagar per milers de mars. Som déus, déus a trenc d'alba, al migdia i en la nit obscura.

Max Beckmann

matrimoni

Foto: Florin Tepardea

El pla per anar-se'n. ¿Qui no en té un? Evoluciona de forma tan tortuosa com els testaments de la gent amb patrimoni, amb noves versions i revisions cada mig any. Em quedaré amb aquest; no, em quedaré amb aquell; aquest hotel, aquell hotel, aquesta dona, aquella dona, dues dones diferents, cap dona, cap dona mai més! Obriré un compte secret, empenyoraré l'anell, vendré els pagarés... Acabem complint seixanta anys, seixanta-cinc, setanta, i llavors ja tant se val tot. Sí que se n'aniran, però aquesta vegada ho faran de veritat. Per a alguna gent és la millor cosa que es pot dir de la mort: que és un alliberament definitiu del matrimoni. I sense diumenges tan tristos tot sol en un hotel. És el diumenge, el que manté unides aquestes parelles; com si passar el diumenge sol fos una cosa gaire pitjor. 

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 386.

bèstia

Una foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus) a l'Antàrtida. Foto: Özge Elif Kizal 

—Penso, fill, que l'home és una bèstia, una bèstia ferotge... no ploris, penso també que Déu és gran! 

—Pitjor que una bèstia ferotge [...] Un cuc enganxifós, llefiscós, un cuc de podridura, una porqueria... 

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 114.

histèria

Un membre d'una mascarada ioruba (Ouidah, Benín) 

—Es deia Augustine —va dir en Bill—. [...] Va ser fotografiada obsessivament i es va convertir en una mena d'estrella de la histèria. També era daltònica. Segons sembla, molts malalts d'histèria veien els colors només quan els hipnotitzaven. És gairebé massa perfecta: la noia representativa d'una malaltia en els inicis de la fotografia veu el món en blanc i negre.

Siri Hustvedt Allò que vaig estimar [What I Loved, 2003]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62, 2018, p. 68-69.

naufragar

Kirsty Mitchell "The Storyteller" (2019)

Immensità s'annega il pensier mio:
E il naufragar m'è dolce in questo mare.

[...] en aquesta immensitat se'm nega el pensament
i naufragar m'és dolç en aquest mar.

Giacomo Leopardi "L'infinito" (1819). Traducció: Narcís Comadira

de primera

Un Joan Manuel Serrat jove fent una capcinada (Joana Biarnés)

Tot el que Déu ha creat és de primera, pensa; aquest món és un èxit, no hi falta de res. Si tens fam, hi ha pa, carn estofada i arròs amb canyella. Si tens set, aiguardent, elixir de la immortalitat. Si tens son, justament per això ha fet Déu el dormir, per curar la son. Si estàs d'humor rabiüt, ha creat el fuet i les canques dels infidels.

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 5.

La manada...

Quim Domene i Berga, La Manada, 2019

Sense paraules...

bojos

El magistrat Manuel Marchena al Tribunal Suprem

"Són bojos de tancar, Senyor!"  

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 112.

Virginia...

Ava Gardner (1922-1990)

Ja n'hi ha prou de llegir i rellegir Una cambra pròpia; agafeu les Obres completes d'Ava Gardner. La Virginia Woolf era una verge lesbiana que només sabia pessigar i grapejar, amb una vida eròtica que tenia una part de lascívia i deu de por; la paròdia anglesa d'un llebrer rus amb problemes de consanguinitat i un aire espontani de superioritat respecte a tots els seus inferiors que només saben afectar els anglesos, i que no es va despullar en sa vida.

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 205.

fòssil

Els personatges de la sèrie Pipi Langstrump (1969), abans i ara

A tot estirar ens espera l'improbable paradís del registre fòssil.

Jesús Moncada Calaveres atònites

destrucció

Mires a donde mires en esa pintura, el templo derruido, el árbol seco, el burro hambriento, todo anuncia el final. Solo el juego funciona como distracción momentánea. Como ese perrito que tras el bombardeo de Berlín salió de entre los escombros, desenterró un hueso flaco con el que jugó un rato, y cuando vio el camión militar que pasaba a toda velocidad se tiró bajos las ruedas.

María Gainza El nervio óptico Barcelona: Anagrama, 2018, p. 43.