hotels

 Casa abandonada a Detroit, EUA. 

(piulada de Deserted Places @desertedpix, 8.2.2021

¿No deia aquell que els hotels són l'infern dels viatges? I l'infern, ja ho saps, és l'absència. Però t'aferres als vestigis i a les traces de la gent que passa i a allò que queda d'un passat fràgil i efímer que s'esfuma, una unglada a la butaca, aquella cicatriu minúscula del marbre d'una taula al pati que s'ha escantonat, una foto o unes claus que va deixar ja no saps qui i que trobes el calaix, un pijama de fil que no reclamarà ningú, relíquies de l'oblit per a un brocanter del present que fuig, coses que saps de memòria i que tens en les mans, i són vida viscuda que no saps i temps que s'hi agleva i ja és borra, pelussa de dies que tornen muts i són la fortuna del descuit. 

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, p. 277-78

grinyols

Silvia Camporesi Atlas Italiae

a la boca dels morts és on grinyolen les frontisses i els forrellats del que hem viscut.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona, Club editor: 2020, p. 159

nuit secrète

 Dona xin tatuada (Mindat, Myanmar). Foto: www.flickr.com

[...] s'ha presentat al ball amb una bata nuit secrète de setí negre i les sabatilles Balenciaga del seu home. Deu pensar que la indignació beneficia la seva harmonia facial després del lífting.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club editor, 2020, p. 218

lolites, menines, catatues i cotorres

Hi havia la crema de tot Ciutat, gent d'upa, rates tragineres de la corrupció i els mestretites de la premsa local. Fins i tot els quatre bufes, bambolla i farsa, que exhibien aquella inflor d'haver fet un dobler amb l'especulació immobiliària, amb els cabells lacats del fixador i engomits en uns esmòquings de solapes de seda i aires de cerimònia, com si estrenassin el món. I grans dames rivetades amb la ferum estantissa de casa bona i canteranos, i madones de possessió, menines i lolites debutants que s'estufaven com si allò fos un envelat de circ. En aquella carpa, perquè era un veritable espectacle, tampoc no hi faltaven les cacatues de l'art extrem i els seus valets, cotorres virolades del disseny, carn estirada de photocall, muses incautes de la vida nocturna i faisans fanés abeurats en cava de la flor i la nata de la més untuosa de Ciutat. Sembla que havien centrifugat tota aquella gernació i s'havia aconseguit una macedònia esbravada que surava en el serigot d'una nit que havia de ser, fort i no et moguis, esplèndida.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club editor: 2020, p. 204-205.

tondre

Gemma Miralda Pastors d'altura (2020)

Tu que havies de tondre l'estiu i has segat un pensament, havies de filar la llana, poca que n'hi havia i pels esbarzers, i són els cards que t'han rapinyat els talons i els peus 

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club editor, p. 274

el turisme

Amsterdam, juny 2019 (foto: FBarniol)

El turisme ens ha vampiritzat la mirada a tots plegats, l'experiència dels llocs és la seva. I tot són vistes i panorames, i res no fa aquella olor de cada dia. Aquest és el gran teatre i és ca nostra. Una illa recreativa. Tot és un decorat, un paradís d'artifici, i l'hotel n'és la catedral, un espai de culte per a pelegrins contemporanis

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona, Club Editor: 2020, p. 200

contuberni

I era en aquell contuberni d'intimitat masculina, allà, entre i entre, on havies d'aprendre a ser un home. En aquell aiguabarreig d'olor d'arrencat i família, que tenia no sé què de bravata i vida casolana, en aquella vitrina que era la barberia, vaig aprendre que la vida privada sempre és clandestina.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club editor, 2020, p. 14.

migdiada

Olivia Arthur Projecte Waiting for Lorelei  https://oliviaarthur.com/

Per un moment vaig voler becar, com ho feia mon pare, que amb els colzes damunt la taula i les mans que li aguantaven el cap, tancava els ulls i es condormia. Tenia el posat d'un home trist, que plorava i amagava la cara, però només cercava endormiscar-se, fondre's en aquell ensopiment espès i letàrgic del migdia, només una estona, com si fos possible desprendre's de la vida ordinària, trobar el trau de serenitat on abandonar-se, deixar-se anar, no d'aquella manera animal, quan te'n vas a jeure i t'arranques del temps i la llavor, sinó en aquella somnolència lleugera i secreta que et deixava perdre el món de vista.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 124-125

Veniu plorats

Reclusos de la banda Mara Salvatrucha a la presó d'Izalco (El Salvador)

Perquè no vaig vessar cap llàgrima. La padrina ens havia privat de plorar. A tots. Estreny les dents, envia saliva, deia amb la veu fosca que tenia, i que sovint la mostrava tan disgustada. O veniu plorats. L'atacava veure grinyolar la gent. 

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 126

trau

Portar l'arròs a coure en un forn, s'anomena "arròs passejat" 

(País Valencià, l'Olleria, dècada 1960)

ella no podia deixar la paella on feia aquelles raoles de peix que m'han fet un trau a la memòria.

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club editor, 2020, p. 14.