Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Vinyoli (1914-1984). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Vinyoli (1914-1984). Mostrar tots els missatges

5 de setembre del 2014

òxid

Roser López Monsò Per sempre (2012)


Dies al camp (fragment)

Les eines del treball dormissen a l'entrada

de la masia en ombra, cada dia més
arraconades pel triomf vermell
de les grans màquines ferrisses
que sobre els camps naveguen.

Magall, aixada, càvec,

diuen pel mànec la indefensió
de no poder servir sense la mà d'un home,
però proclamen tostemps,
dessota l'òxid del tall,
l'antiga força de la mà de l'home.

Joan Vinyoli Vent d'aram (1976)



21 de maig del 2014

tremp


A la Corinne


Vinyoli, com Dylan Thomas, no escriu per ambició o per pa, ni pel tremp o el trull dels encants als escenaris d'ivori, sinó per al cor secret dels amants, per a l'home entre molts, per a tu.

Enric Casasses, pròleg a Joan Vinyoli Poesia completa, Barcelona: Eds. 62, pàg. IX-X.



16 de setembre del 2011

La boia

Una tempesta que s'acosta. Port Lavaca,Texas. Foto: Frank Tilley/AP




La vida,
poc més que això:
cent braces vora el cable
fins a la boia i fer llavors el mort,
sense mai més poder tornar a la platja.

             Joan Vinyoli (fragment)

From F. Ten