matrimoni

Foto: Florin Tepardea

El pla per anar-se'n. ¿Qui no en té un? Evoluciona de forma tan tortuosa com els testaments de la gent amb patrimoni, amb noves versions i revisions cada mig any. Em quedaré amb aquest; no, em quedaré amb aquell; aquest hotel, aquell hotel, aquesta dona, aquella dona, dues dones diferents, cap dona, cap dona mai més! Obriré un compte secret, empenyoraré l'anell, vendré els pagarés... Acabem complint seixanta anys, seixanta-cinc, setanta, i llavors ja tant se val tot. Sí que se n'aniran, però aquesta vegada ho faran de veritat. Per a alguna gent és la millor cosa que es pot dir de la mort: que és un alliberament definitiu del matrimoni. I sense diumenges tan tristos tot sol en un hotel. És el diumenge, el que manté unides aquestes parelles; com si passar el diumenge sol fos una cosa gaire pitjor. 

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 386.

Virginia...

Ava Gardner (1922-1990)

Ja n'hi ha prou de llegir i rellegir Una cambra pròpia; agafeu les Obres completes d'Ava Gardner. La Virginia Woolf era una verge lesbiana que només sabia pessigar i grapejar, amb una vida eròtica que tenia una part de lascívia i deu de por; la paròdia anglesa d'un llebrer rus amb problemes de consanguinitat i un aire espontani de superioritat respecte a tots els seus inferiors que només saben afectar els anglesos, i que no es va despullar en sa vida.

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 205.

pare

Un soldat nord-americà consola un nen japonès ferit durant la batalla de Saipan, 1944 

(Foto: Peter Stackpole) 

Mi padre no era un padre cualquiera, era el padre, con todo lo detestable y todo lo digno de amar que hay siempre en un padre. 

Philip Roth Patrimonio. Una historia verdadera [Patrimony. A True Story, 1991]. Trad. Ramón Buenaventura. Barcelona: Seix Barral, 2012, pàg. 179.