Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natan Dvir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natan Dvir. Mostrar tots els missatges

15 de març del 2020

una farmàcia anomenada església

Samaritans celebrant el pelegrinatge Xavuot al Mont Gerizim (Cisjordània, maig 2007).
 Foto: Natan Dvir 


El popa té oberta una farmàcia anomenada església, on despatxa el Crist a tant la lliura i a tant l'unça. És un xarlatà que pretén curar-ho tot. ¿Què et fa mal? He mentit. Pren una unça de Crist; tantes piastres. He robat. Una unça i mitja; tant. ¿I tu? He matat. Oh, caram, això és greu, pobre home; prendràs cada nit, abans d'anar a dormir, cinc unces de Crist; això costa diners, tantes piastres. ¿No podries fer-me una rebaixa, popa? No; és la tarifa; paga, que, si no, aniràs de dret a la fondària de l'infern! I li ensenya estampes, que té a la seva botiga, on es veu l'infern amb flames, forques i dimonis; i al client se li torna la pell de gallina i afluixa els cordons de la bossa... 


Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1954). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 29-30




18 de gener del 2020

figures grotesques

Pelegrins cristians descansant al Sant Sepulcre després de les processons del Divendres Sant (Jerusalem, abril de 2008) © Natan Dvir


Y siempre, siempre, los relatos o las palabras que vuelven de los oscuros ámbitos de la memoria llegan en son de guerra, cargados de agravios, y ansiosos de reivindicación y de discordia. Es como si en el largo exilio del olvido hubieran ahondado en sus mundos imaginarios, hurgado en sus entrañas [...] hasta sufrir una total, una fantástica metamorfosis. Y así, con su lúgubre cortejo de figuras grotescas, pero a la vez irresistiblemente seductoras, las palabras y relatos de ayer llegan a nosotros e imponen en nuestra conciencia la tiranía, la deliciosa tiranía, de sus nuevos significados y argumentos.

Luis Landero Lluvia fina. Barcelona: Tusquets, 2019, p. 12