mares

 Edward Okun La mare bolet amb els seus fills (c. 1900)

Les mares duen sempre una llar al cor

Neus Canyelles Les millors vacances de la meva vida, Empúries, 2019, p. 27

metàfores

 Diversitat genètica del tomàquet

Mai tres minuts de rellotge havien engendrat tantes metàfores

Rafa Lahuerta Yúfera Noruega Drassana, 2021, p. 168

A la Ilíada el mar és polyfloisbos, 'que rugeix fortament'. Recuperem aquest bell adjectiu homèric. Vosaltres, abans del primer cafè, esteu polyfloisbos?

                                                                                                                    @jaume_diadoc, 9.2.2021 

tots els colors

S'han trigat 10 anys a poder retratar tots el colors de la lluna

Foto: Marcella Giula Pace

Primer es va fer Maurici [les illes] i després el Cel, que va ser copiat de Maurici. 

Mark Twain

 

filldeputisme

 Milicians del Foment Republicà de Sants (1936). Foto: Carlos Pérez de Rozas

Carta de Joan Sales a Màrius Torres (Barcelona, 8 de maig de 1937)

Ara he començat el Guerra i pau de Tolstoi, que m'apassiona; visc més a Sant Petersburg l'any 1812 que no pas a Barcelona el 1937. Pel que fa a la Barcelona de 1937 com a la de 1936, sospito que no n'arribarem a entendre res mentre algun historiador genial no inventi un nou mètode, el del "filldeputisme històric"; cada vegada estic més convençut del paper que en molts esdeveniments, que altrament resultarien incomprensibles, han jugat els agents dobles, els provocadors, els personatges més sòrdids i més tèrbols, els fills de puta de tota mena en una paraula.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 211.

atzar

Tres nens agafats de les mans  (Harlem, 1938)

 

No escribas lo que sientes, escribe lo que recuerdas y dirás la verdad, como decía no recuerdo quién. Así que no hay más que salir a pasear por el bosque del tiempo ya vivido, sin otro rumbo que el azar.

Luis Landero El Huerto de Emerson, Tusquets, 2021, p. 11-12

turistes

 Jules Gervais-Courtellemon, Autocrom de les piràmides de Gizeh. Any 1920. Color original

Los Moreau pertenecían a esa clase de turistas que se sirven de la ilusión de los indígenas como de un puente para alcanzar el mito, que luego, cuando ya no necesitan, destruyen tras de sí.

Juan Marsé Últimas tardes con Teresa, 1966

instints

El president del Tribunal Constitucional d'Alemanya, Andreas Vosskuhle. 

Foto: Sebastian Gollnow

Aquell instint innat i inalienable de l’ésser humà d’intentar amagar una part de la veritat fins i tot al metge o a l’advocat a qui paguen uns honoraris pels seus serveis i coneixements.

William Faulkner Les palmeres salvatges (1939). Trad. Esther Tallada. Eds. 1984, 2022, p. 19

amagatall

Kyle Thompson untitled-2002

Em temo que no hi ha pitjor amagatall en aquest món que les paraules que volent fer sentir se'n buiden i volent amagar delaten.

Jaume Ferrer Unsex me! Club editor, 2022, p. 13

per qui toquen les campanyes

 La fotògrafa Lee Miller a la banyera del domicili de Hitler a Munic (1945). A les botes encara porta fang del camp de concentració de Dachau, d'on ella ha documentat fotogràficament l'alliberament. Foto: David E. Scherman

La mort de qualsevol home em fa ser menys del que soc, perquè estic lligat a la Humanitat. Per tant, no vulguis saber mai per qui toquen les campanes: toquen per tu.

John Donne (1572-1631)

agnòstics

Una dona resa en una església de Lviv, a l'est d'Ucraïna (3.3.2022)

—¿Sou agnòstic de veritat?

—¿La vostra família parla de religió a tota hora?

— A tota hora no; però és d’aquestes temes que surten espontàniament.

— Ah; doncs jo encara no m’hi havia trobat mai

— Així sí que segurament sou agnòstic. Pregaré per vós.

— Molt amable.

— Però no us podré dedicar tot un rosari; una dena i prou. Tinc una llista de gent molt llarga. La vaig fent per ordre, i els toca una dena a la setmana més o menys. 

— Segur que és més del que mereixo. 

Evelyn Waugh Retorn a Brideshead [Brideshead Revisited, 1945]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Viena Ed., 2020

 

reialesa deforme

Portada de El Jueves (juny 2015)

Ya se sabe que por lo general los miembros de la realeza son deformes a causa de la consanguinidad y sufren de prognatismo o macroglosia cuando no están locos como abejorros. Me he salvado de la enfermedad mental, aunque si me baso en la cara de boxeador que tengo, la hipercifosis dorsal y el síndrome de Rokitansky, soy descendiente directa de los Habsburgo. Hubiera preferido a los Romanov, igual de repugnantes por dentro, si bien más agradables de contemplar, pero nadie me pidió mi opinión.

Emmanuelle Bayamack-Tam Arcadia. Armaenia editorial, 2020, p. 98

vida claustral

Aprenent a cosir (Oliva, 1953). Arxiu: Laura Burguera

L'Angiolina, la gran, havia estat condemnada a la vida claustral des del naixement, per una culpa imperdonable en venir al món

Federico de Roberto Els virreis (1894). Trad. Pau Vidal. Edicions de 1984: 2021

bolets

 Foto: Joan Roura

Tots els bolets són comestibles com a mínim un cop a la vida

Ada Parellada (Catradio) 27.10.2021