suor

Classe de ballet en una ciutat russa destruïda durant la II Guerra Mundial

No eren encara les nou del matí i em trobava realitzant els meus exercicis a la barra fixa quan tocaren a la porta. Sobresaltat vaig demanar qui era, perquè no estava en disposició d'obrir; i me respongué la veu del senyor: 

-Som jo, Joan.

Gairebé sense adonar-me del que feia, suat i quasi nu, vaig obrir la porta. Don Toni, somrient, m'agafà pel coll i me situà devora l'escultura que he mencionat.

-Excel·lent -digué-. Només és que es grecs (es de marbre, ben entès) no suaven.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: Eds. 62, 2014, p. 93.

raó

Imatge d'Oleg Oprisco

—Reconec —em deia— que sa raó és un llum molt dèbil: això no ha d’esser motiu per voler-lo apagar, sinó per voler-lo ationar.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: MOLC, 1990, p. 23.

interessant

Roger van der Weyden Retaule de sant Joan c. 1455-1460 (Berlín, Gemäldegalerie)

Els mestres de l'escola holandesa [...] no necessitaven cercar temes interessants com en la novel·la d'aventures perquè tot quant es mira detingudament és interessant.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: MOLC, 1990, p. 8-9.

Ningú no es recordava d'ella...

Fotograma d'El cavall de Torí (Torinói ló, 2011) 

del director hongarès Béla Tarr.

Quan els cabells li tornaren a créixer ja ningú no es recordava d'ella; era morta per complet i es disposaven a enterrar-la en algunes ratlles del Petit Larousse.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966)

El moro mallorquí

 Almogàvers a la conquesta de Mallorca (Saló del Tinell, Barcelona)

Ara un grup de mallorquins proclamen que a Mallorca no som catalans, sinó «àrabs». (El cap crec que és Miquel Barceló, que dóna classe a l'Universitat de Barcelona). El grup és petit i es diu «avançat» en política i «en tot». Però malgrat que no saben què es perguen, entre els capellans que ho celebren tot en castellà i els «àrabs» que són «moros», ¿què serà de la nostra llengua? Jo he olvidat el «moro» fa 7 segles.

Carta de Llorenç Villalonga a Joan Fuster, datada a Palma el 20 de març de 1971. Nota: les incorreccions lingüístiques són obra de Villalonga.

Roma

 

Rèplica d’un retrat de l’emperador Adrià (76-138).  

Museo Nazionale Romano (Roma)

A Roma –deia– hi arribarà a haver més estàtues que persones, perquè ses persones se moren i aquelles perduren. Cada generació que passa afegeix escultures noves, sense comptar ses que desenterren de ses excavacions. ¿Què succeirà es dia que es marbres domini ets homos, quan ses guies posin: "Roma, un milió quatre-cents molt habitants, les quatre cinquenes parts de pedra?"

Llorenç Villalonga Bearn (1966)