Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stefan Zweig (1881-1942). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stefan Zweig (1881-1942). Mostrar tots els missatges

27 d’abril del 2021

llegir

Exemplar de Finnegans Wake de James Joyce pertanyent a Susan Sontag

Perquè ell llegia de la mateixa manera que d'altres resen, com els jugadors juguen i els embriacs miren fixament el buit; llegia amb un embadaliment tan commovedor que, des d'aleshores, la manera de llegir de les altres sempre m'ha semblat una cosa profana.

Stefan Zweig Petita crònica (1929). Trad. Marc Jiménez Buzzi. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018.




6 de juny del 2016

projectil

La tsarina Alexandra i les seves filles treballant en un hospital durant la I Guerra Mundial 
(foto acolorida)


Quan a Petrograd el tren entra a l'estació finlandesa, a la immensa esplanada del davant s'apleguen centenars de milers de treballadors. Guàrdies d'honor de tots els cossos militars esperen l'home que torna de l'exili. Sona La Internacional. I així que Vladimir Ilitx Ulianov surt del tren, centenars de mans agafen el qui fa quatre dies encara vivia a casa del sabater i el pugen a un tanc. Els llums de les cases i de la fortificació l'enfoquen i, des de dalt del tanc, fa el seu primer discurs al poble. Els carrers vibren. Han començat "els deu dies que van commoure el món". El projectil ha fet impacte i destrueix un imperi, un món.

Stefan Zweig "El tren segellat. Lenin, 9 d'abril de 1919" dins Moments estel·lars de la humanitat. Catorze miniatures històriques [Sternstunden des Menschheit, 1927]. Trad. Maria Pous. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, pàg. 266.


22 de maig del 2016

un nou Moisès

Parisencs tastant Coca-cola per primera vegada (1950)


Embriagats de confiança, centenars de milers, milions de veus aclamen aquest home. Ell, Wilson [president dels EUA], com un nou Moisès ha de portar les taules d'una nova aliança als pobles esgarriats. En poques setmanes, el nom de Woodrow Wilson adquireix un poder messiànic, religiós. El seu nom es posa a carrers i edificis, i a molts nens. 

Stefan Zweig "Wilson fracassa. 15 d'abril de 1919" dins Moments estel·lars de la humanitat. Catorze miniatures històriques [Sternstunden des Menschheit, 1927]. Trad. Maria Pous. Barcelona: Quaderns Crema, 2015, pàg. 268.



22 de novembre del 2015

saqueig

Un membre d'Estat Islàmic destrueix una estàtua assíria en el museu de Nínive.


La conquesta de Bizanci (29 de maig de 1453)

El que va quedar de les precioses relíquies i obres d'art després del saqueig probablement igual de terrible dels croats, ara, els vencedors enfurismats ho aixafen, esmicolen i derrueixen. Estripen els quadres valuosos, destrossen les magnífiques estàtues a cops de martell i cremen o llencen sense miraments els llibres, en els quals s'havia de conservar per a l'eternitat la saviesa de molts segles, la riquesa immortal del pensament i de la poesia grega.

Stefan Zweig Moments estel·lars de la humanitat [Sternstunden der Menschheit, 1927]. Trad. Maria Pous. Barcelona: Quaderns Crema, 2004, pàg. 60-61.


14 d’octubre del 2013

Revers / revés

Max Cahner (1936-2013) amb els seus fills al costat de 
Joan Coromines. 

Notícia sobre la mort i la figura de Max Cahner


Los libros sólo se escriben para, por encima del propio aliento, unir a los seres humanos, y así defendernos frente al inexorable reverso de toda existencia: la fugacidad y el olvido.

Stefan Zweig Mendel el de los libros (1929). Barcelona: Acantilado, 2009



20 de febrer del 2013

Cultura


Sin la cultura europea, lo que llamamos Europa es un territorio hueco, falso o directamente muerto, un escenario que, alternativamente, aparece a nuestros ojos como un balneario o como un casino, cuando no, sin disimulos, como un cementerio.
Y ese es un peligro incluso mayor que el de la crisis económica, pues puede provocar una indefensión absoluta: nadie cantará a Beethoven, o a Schiller, porque nadie recordará que el arte es aquello que consuela cuando existen muros y aquello que enaltece cuando se destruyen fronteras. En consecuencia, nadie sabrá, tampoco, que eso que llamamos cultura, a la que Europa —más que otras regiones del mundo— lo debe todo, es un ejercicio de libertad y de orientación en el laberinto de la existencia. Para eso necesitamos todo lo que ahora, con una celeridad increíble, estamos abandonando.

Rafael Argullol "Europa relega su cultura" (fragment), 
El País, 3.2.2013.

4 de desembre del 2012

Lumen mundi

Hans Holbein el Jove. Retrat d'Erasme (fragment), 1523.
Museu del Louvre


No hay alemán que haya merecido una iconografía más célebre. Pintar a Erasmo, lumen mundi, era al mismo tiempo rendir un homenaje evidente al home universal que hermanó todas las artes, hasta entonces divididas en artesanados.

Stefan Zweig Erasmo de Rotterdam  (Triumph und Tragik des Erasmus von Rotterdam, 1938). Trad. Rosa S. Carbó, Barcelona: Paidós, 2006, pàg. 57



27 de febrer del 2012

Fanatisme

Un nen maquillat com a dimoni en una processó religiosa al Caixmir (Índia). 
Foto: Mukesh Gupta/Reuters

Combatió Erasmo (1466-1536) toda clase de fanatismo, ya fuera religioso, nacional o ideológico, porque lo consideraba el destructor cerril y confeso de cualquier forma de entendimiento. Odiaba a todos los tozudos y dogmáticos, ya llevaran la sotana del sacerdote o el talar del profesor, a los que pensaban con anteojeras y a los zelotes de cualquier raza o clase que por todas partes exigían obediencia ciega a sus opiniones y llamaban despreciativamente herejía o infamia a los puntos de vista divergentes. Del mismo modo que no quería obligar a nadie a aceptar su visión de las cosas, se oponía de la manera más decidida a que cualquier confesión religiosa o política se impusiera sobre las demás.

Stefan Zweig Erasmo de Rotterdam. Triunfo y tragedia de un humanista (1938), Barcelona, 2006 (trad. Rosa S. Carbó).