vertigen

 Càmera abandonada fa 60 anys a Eagle Creek, Oregon (Deserted Places @desertedpix, 3.3.21)

[...] a Europa, quan ens referim al passat dels camps d'extermini i de la guerra, parlem d'horror, i molt rarament de vertigen. L'horror ens fa desviar la mirada; només qui gosa mirar sent vertigen del passat.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019. p. 25

arxius

Una dona de l'ètnia skokomish: Foto: E.S. Curtis (1858-1952). 

Northwestern University Library

En els buits que hi ha dins un arxiu és on podem trobar pistes que ens menin a una història que encara està per narrar.      

Arlette Farge Le goût de l'archive. Citat a: Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 5.

desvagats

Isamu Noguchi Self-Interned, 1942. The Noguchi Museum, Nova York

Els desvagats, els mandrosos, també els mundans, els pàries, els perseguits, els somiadors, els despistats, gairebé tots els folls, depenen de les brúixoles més que dels calendaris. I és que l'espai es contraposa al temps apamat, comptat, distribuït. Qui erra recorda els paisatges, qui arrela recorda els anys.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 8.

errància

Hilma af Klint (1862-1944) Paintings for the Future. New York: Guggenheim Museum 

Contràriament a l'exili, l'errància és un moviment perpetu.  Qui s'exilia tot sovint cerca casa, en canvi qui persisteix en l'errància habita espais oberts: arrabassa els obstacles de la mateixa manera que el buldòzer enderroca edificis. D'exiliat, hi ha un dia que se'n pot deixar de ser; d'errant se n'és a perpetuïtat.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 10.