Memòries

No li importava gaire que el llibre caigués en l'oblit o que no fes gens de servei; i la qüestió del valor que pogués adquirir en algun moment gairebé semblava una nimietat. Tot i que no l'il·lusionava trobar-se en aquelles lletres borroses, sabia que una petita part d'ell de la qual no podia renegar hi era, i hi seria sempre.

John Williams Stoner (1965). Trad. Albert Torrescasana, Barcelona: Eds. 62, 2012, pàg. 333.

L'olor dels llibres

  PlaValldaura Disseny

A la biblioteca de la universitat, vagarejava pels passadissos, entre els milers de llibres, inhalant l'olor de resclosit del cuir, la tela i les pàgines seques com si fossin un encens exòtic. De tant en tant, s'aturava, agafava un llibre dels prestatges i el sospesava un moment amb aquelles mans grosses, que li feien pessigolles en notar el tacte encara poc conegut del llom i d'aquelles submises. En acabat fullejava el llibre, llegint-ne fragments aquí i allà, i passant les pàgines delicadament amb els dits encarcarats, com si la seva graponeria pogués estripar i destruir el que els havia costat tant descobrir.

John Williams Stoner (1965). Trad. Albert Torrescasana, Barcelona: Eds. 62, 2012, pàg. 24.