Fam

Fotografia de Sebastiao Salgado

Quan no tenia res per a coure, el fum se m'esmunyia dins la boca. Tirava la llengua cap endins i mastegava el buit. Menjava saliva amb fum vespertí i pensava en salsitxes rostides. Quan no tenia res per a coure, m'acostava a les olles i feia com si em rentés les dents al pou abans d'anar a dormir. Però, abans de ficar-me el raspall de dents a la boca, menjava dues vegades. Amb la fam dels ulls menjava el foc groguenc i, amb la fam del paladar, el fum. 

Herta Müller Tot el que tinc, ho duc al damunt [Atemschaukel, 2009] Trad. Joan Fontcoberta i Gel. Alzira: Bromera, 2012, pàg. 25

Fills per al führer

L'estiu de Stalingrad, aquell darrer estiu a la terrassa de casa, una veu femenina, alemanya del Reich, assedegada d'amor, deia per la ràdio:

–Tota dona alemanya dóna un fill al Führer.

La tia Fini va demanar a la mare:

–Com ho hem de fer? Vindrà el Führer cada nit a visitar-ne una de nosaltres a Transsilvània? O anirem totes per torn a veure'l al Reich?

Herta Müller Tot el que tinc, ho duc al damunt [Atemschaukel, 2009] Trad. Joan Fontcoberta i Gel. Alzira: Bromera, 2012, pàg. 79-80.

En ales...

Julie Andrews en el paper de Mary Poppins 
(dir. Robert Stevenson, 1964)


En va á mon dols país en ales jo'm transport,

E veig del Llobregat la platja serpentina

                           Bonaventura Carles Aribau "La pàtria", 1833

He volat cap a casa muntat a cavall d'un porc blanc. Des de dalt del cel es pot reconèixer el paisatge, els contorns concorden, fins i tot es veuen les tanques. 

Herta Müller Tot el que tinc, ho duc al damunt [Atemschaukel, 2009] Trad. Joan Fontcoberta i Gel. Alzira: Bromera, 2012, pàg. 133.

Punta de núvol

Paisatge del Gers (França), octubre 2013. Foto: FBarniol

Durant la revista [en un camp de treballs forçats], immòbil, assajava d'oblidar-me de mi i no separar la inspiració de l'expiració. I de mirar enlaire sense aixecar el cap. I de cercar al cel una punta de núvol per a penjar-hi els ossos. Quan m'havia oblidat de mi i havia trobat un ganxo al cel, m'hi aguantava fort. Sovint no hi havia núvols, només un blau uniforme com de mar oberta.

Herta Müller Tot el que tinc, ho duc al damunt [Atemschaukel, 2009] Trad. Joan Fontcoberta i Gel. Alzira: Bromera, 2012, pàg. 22.