prou món

Il·lustració de David Foldvari

Hi ha dies, ja em coneixeu, que no tinc prou món per als meus passos i d'altres que una volva que passi em fa caure de cul.

Mercè Rodoreda, carta a Anna Murià (1939)

Cors

Exposició de Gabriel Orozco (Jalapa, Mèxic, 1962)  a la Tate Modern (gener-abril 2011) Roissy-en-Brie (França)  3 maig 1940 Tinc ganes de treballar, de tenir uns quants diners, de poder-me comprar vestits i què carai! trasbalsar algun cor, no em vindria malament. Hi tinc la mà trencada si no fos que em trasbalso massa jo. Carta de Mercè Rodoreda a Anna Murià

Diàspores

Irène Némirovsky (1903-1942)

Els fugitius formaven grupets. L’atzar els havia empès l’un cap a l’altre a les portes de París i ara ja no es deixaven, tot i que ningú no sabia ni com es deia el seu acompanyant. Amb els Michaud hi havia una dona alta i prima que duia un pobre abric gastat i anava adornada amb joies falses. Marthe es preguntava vagament quin motiu podria fer que algú fugís amb dues grans perles artificials voltades de pols de diamant a les orelles, els dits plens de pedres verdes i vermelles, i una agulla de pit de quincalla brillant amb petits topazis.

Irène Némirovsky Suite francesa (trad. Anna Casassas)

 

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Carta de Mercè Rodoreda a Anna Murià

Bordeus, 19 de desembre de 1945

La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut.   

                         Mercè Rodoreda Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, Eds. la Sal, 1985