Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Català (1869-1966). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Català (1869-1966). Mostrar tots els missatges

21 de novembre del 2011

Sense paraules

Madrid, 20.11.2011 (foto: AFP / Pedro Armestre)

Empeltat de lladre i folrat de quelcom pitjor, és en lo intel·lectual un arxiu de diableries, en lo moral un esperit que no creu més que en Santa Dobla de Quatre, i en lo físic, se li veuen els tirats del gat feixí, que obra i s'esmuny furtivament, però que si l’empaiten, fa cara. En son cap llueix un front sense idealitat, amb plecs més o menys sospitosos, una mirada entregirada i dura, que amb res se torna agressiva i feréstega, i una boca contreta, sovint, per una postura de mofa despreciativa. És antipàtic, quan no repulsiu; estalvia més les paraules bones que les dolentes, i qualsevol contrarietat li regira males intencions. No té respecte a res ni a ningú.

Víctor Català "El pastor" dins Drames rurals (1902)

12 de febrer del 2011

Solitud

Estàtua d'Antony Gormley (Londres, 1950) a Crosby Beach, Anglaterra. 
(Fot0: Christopher Furlong/ Getty Images)

 
La Mila hi cercà en aquell desert blau la taca alegre d'una fumerola, d'una caseta, d'una figura humana... però no hi descobrí res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes.

—Quina solitud! —murmurà, aterrada, i sentint que el cor li devenia, d’improvís, tant o més obac que aquelles pregoneses.

Víctor Català, Solitud (1905)