Amistat

Sebastià Alzamora ha narrat l'amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel

No els va caldre cap pacte d’amistat com fan sovint els nois de la seva edat, [...] de la mateixa manera inconscient i grotesca amb què es manifesta el desig entre els homes quan decideixen per primera vegada arrabassar a la resta del món el cos i l’ànima d’una altra persona per posseir-la de manera exclusiva. [...] La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments destinats a durar tota una vida. I com tots els grans sentiments, també aquest contenia una certa dosi de pudor i de sentit de culpa. No ens podem apropiar d’una persona i allunyar-la dels altres impunement. 

Sándor Márai L’última trobada [Gyertyák csonkig égnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, pàg. 33.

Aristòcrates

Hi havia aristòcrates que tenien deu anys, amb els ulls blaus, l’aire cansat i la mirada perduda a l’infinit, com si els seus avantpassats ja ho haguessin vist tot per ells.

Sándor Márai L’última trobada [Gyertyak csonkig egnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, p. 32.