Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Ferrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Ferrer. Mostrar tots els missatges

29 de gener del 2019

gaiters




Estudiants de Medicina de la Universitat de Barcelona, alguns amb copalta. 
Muntanya de Vallvidrera, 1900.


I, finalment, també sembla evident que aquests moviments romàntics van de bracet amb la Revolució industrial britànica de mitjan aquell mateix segle XVIII. I és que els moviments romàntics tenen un gran component ciutadà tot i els cants als orígens rústics i camperols, amb els seus gaiters —Lo Gaiter del Llobregat (Joaquim Rubió i Ors)—, flabiolers, timbalers i tota la colla de trobadors més o menys fluvials que originaren els Jocs Florals (1859-1877), vestits, però, això sí, amb levita i copalta!

Josep Ferrer i Joan Pujadas a Fabra i Coromines. Amistat i cartes d'exili. Barcelona: Ara, 2018, p. 7.



9 de novembre del 2018

militarots




Caricatura sobre el carlisme (revista La Flaca, 1870)

Malgrat els intents franquistes de genocidi lingüístic i cultural, el fet que la normativa de la llengua catalana ja estigués fixada gramaticalment i consolidada socialment, va posar les coses més difícils al projecte lingüicida espanyol. I a fe de Déu que ho van intentar: la llengua va ser prohibida i perseguida amb insistència i contumàcia fins al final del franquisme, esdevingut el 1975, i, encara, en els nostres dies, aquesta tendència continua malauradament ben viva en alguns aspectes, tant si hi ha aplicat l'article 155 de la Constitució espanyola com si no. Per tant no és d'estranyar que els energúmens del règim s'esgargamellessin davant els micròfons radiofònics durant els darrers compassos de la Guerra Civil en la veu del militarot colpista Queipo de Llano: «Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas». O que amb l'entrada de les tropes franquistes i l'ocupació de Catalunya pel gener de 1939 la casa de Pompeu Fabra a Badalona, al carrer de la Mercè, 34, fos saquejada per un grup de falangistes i els llibres de la seva biblioteca cremats al mig del carrer (gener 1939) en una mena d'acte sacramental medieval esperpèntic.

Josep Ferrer i Joan Pujadas a Fabra i Coromines. Amistat i cartes d'exili. Barcelona: Ara, 2018, p. 6.


29 de gener del 2013

Feinada

Nova York, 1900

 To JFK


Em passa el mateix que a aquest llauner de Palafrugell que un dia em deia:

-¿Sap el que faig quan no em puc girar de feina, quan m'estiren per tots cantons? Doncs ara l'hi diré: me'n vaig a dormir...

Josep Pla El quadern gris (1966), edició a cura de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, p. 65

21 de gener del 2013

L'univers

Foto: JFerrerC


Todo en el mundo comenzó con un sí. Una molécula dijo sí a otra molécula y nació la vida. Pero antes de la prehistoria existía la prehistoria de la prehistoria y existía el nunca y existía el sí. Siempre lo hubo. No sé qué, pero sé que el universo jamás tuvo comienzo.

Clarice Lispector La hora de la estrella [A hora da estrela, 1977]. Trad. Ana Poljak. Madrid: Siruela, 2000, pàg. 13.


6 de novembre del 2012

Creus

 
Cementiri de Terrauba (Gers, França). 3.11.2012. 
Foto: JFerrerC


Parla del camp de refugiats d'Argelers (1939)

Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença... [...] Allà dins, arrupits, o arrambats els uns als altres, se senten més o menys protegits. [...] Ciutat de derrota, tancada a les hores. El temps no es mesura per bressols ni creus de fusta. [...] Ciutat de derrota. La seva història no troba pedres on gravar-se. Potser demà serà un xiscle en la resurrecció triomfal de les ànimes, un ritme èpic i trist que brollarà del poeta que tingui el cor més ample.

Agustí Bartra Crist de 200.000 braços, Barcelona: Proa, 1974, pàg. 24-26