Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lewis Hine (1874-1940). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lewis Hine (1874-1940). Mostrar tots els missatges

18 d’octubre del 2021

babuixka

 Lewis Hine "Little Lotie, una nena obrint ostres a Alabama", EUA (1911)


Fragments de dues cartes que un nen de vuit anys va enviar a la seva àvia durant les purgues soviètiques de 1936: 

“Estimada babuixka, encara no soc mort. Ets l’única persona que tinc al món i jo soc l’únic que tu tens. Si no em moro, quan jo sigui gran i tu molt i molt vella, treballaré i et cuidaré. El teu net, Gavrik”. I, la segona: “Estimada babuixka, aquesta vegada tampoc soc mort. No és la mateixa vegada que la de l’última carta. Continuo sense morir-me”. 

Emmanuel Carrère Ioga. Trad. Ferran Ràfols, Anagrama, 2021, p. 190.

29 de setembre del 2021

gegants i pigmeus

Lewis Hine Mecànic treballant en una bomba de vapor (1920)
 

Tal com havia previst Churchill, tot just s'havia acabat la guerra dels gegants que havia començat la dels pigmeus.

Santiago H. Amigorena El gueto interior [Le Ghetto intérieur, 2019]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62,  p. 25



31 de març del 2021

mangiare poco

 Lewis Hine, Nens treballant en una fàbrica de vidre, 1908



E sarà anche vero che mangiar poco fa bene; ma solo a chi mangia molto (o almeno, può mangiare molto) è consentito pensarlo.

                                                                        Massimo Montanari