Jo confesso

El papa Francesc confessant-se al Vaticà. És el primer pontífex de la història que ho fa en públic. Foto: EFE

Sé que la meva naixença és un atzar, un accident risible, i, tanmateix, tan bon punt me n’oblido, em comporto com si fos un esdeveniment capital, indispensable a la marxa i a l’equilibri del món.

Emil Cioran De l’inconvenient d’haver nascut (1973) 

Nuesa

Sandro Botticelli El naixement de Venus, 1482-86

Un turista es despulla davant El naixement de Venus, a Florència 
(La Vanguardia, 26.3.2014)

SIMONETTA VESPUCCI

Simonetta Vespucci, de brocatell vestida,

donant la mà al poeta, s'avança lentament;

Botticelli amb noblesa, a seure la convida,

ella insinua amb gràcia coral salutament

i a poc a poc, deix caure l'ampla roba enriquida

per blondes i joiells. Desnua, conscient,

sens pena ni arrogància, lo més naturalment,

alça sa forma esvelta d'una blancor exquisida.

Policià diu un vers que escolta enamorada,

mentre Sandro disposa un collaret de roses,

trobant-la bella, diàfana, sumptuosament trenada;

col·loca amb art sobre ells les glasses vaporoses

i reprèn sa gran obra amb una fe sincera.

Simonetta Vespucci, posa de Primavera.

                                   Alexandre de Riquer Aplech de sonets (1906)

Cim estètic

Andrea Mantegna Lamentació sobre el Crist Mort, 1490 

(Pinacoteca de Brera, Milà)

[...] les [Passions] que sí que hem conservat, la de sant Joan i la de sant Mateu, denoten un refinament compositiu que convertirà Bach en el màxim exponent del drama sacre, una mena de Sòfocles si substituïm els herois de l'antiga tragèdia grega per la figura sacrificial i redemptora de Crist. L'època cristiana, com vint segles abans l'homèrica, havia arribat al seu cim estètic i espiritual. [...] 

La Passió segons sant Joan havia de tenir una íntima rellevància per al compositor, ja que Bach la va retocar al llarg de vint-i-cinc anys, fins gairebé la seva mort. Semblava que no se'n podia desprendre, com el pintor Andrea Mantegna, el qual no es va desprendre mai del seu Crist mort i el va tenir sempre al seu costat fins al final dels seus dies.

Rafael Argullol, programa de mà de La Passió segons sant Joan (Bach Collegium Japan, dir. Masaaki Suzuki), Palau de la Música Catalana, 24.3.2014.

Soledats (II)

Situació de l'Illa Àmsterdam (deshabitada), una de les més isolades del món. Pertany a França

Nada es más liberador que la soledad elegida.

Judith Schalansky Atlas de islas remotas [Atlas der Abgelegenen Inseln, 2009]. Trad. Isabel G. Gamero. Barcelona: Capitán Swing Libros / Nórdica Libros, 2013.

Crisis d'artista

Paul Cézanne (1839-1906) La vella amb rosari. 

Un dels quadres preferits d'Alberto Giacometti

Avui aquest blog compleix 4 anys

Declaracions d'Alberto Giacometti el 1964:

Si al menos pudiera conseguir algo dibujando, pintando o esculpiendo [...] no sería tan malo. Si pudiera hacer una cabeza, tan solo una cabeza, una sola vez al menos, entonces habría alguna posibilidad de hacer lo demás, un paisaje, una naturaleza muerta... Pero es imposible. 

James Lord Retrato de Giacometti [A Giacometti Portrait, 1965].  Madrid: Antonio Machado Libros, 2002, pàg. 21.

Entrada del diari de K. Mansfield (2 d'abril de 1914): 

Vuelvo a dormir mal y he decidido romper todo lo que he escrito y empezar de nuevo. Estoy segura de que es lo mejor que puedo hacer. El malestar persiste y me aplasta. Si pudiera escribir durante un día con mi fluidez de antes, se rompería el hechizo. Es el esfuerzo continuo; la lenta construcción de la idea y a continuación, ante mis ojos y fuera de mi alcance, su lenta disolución. 

Katherine Mansfield Diario [Journal of Katherine Mansfield, 1927], trad. Aránzazu Usandizaga. Madrid: Debolsillo, 2009, pàg. 39.

Purim

Un nen jueu ultraortodox vesteix de blanc durant una oració per la festa jueva dels Purim  (foto: EFE / Abir Sultan)

Jueus ultraortodoxos llegeixen El llibre d'Esther durant les oracions de Purim (foto: EFE / Abir Sultan)

La festa jueva dels Purim commemora el miracle relatat al Llibre d'Esther en què els jueus van ser salvats de ser anihilats sota el mandat del rei persa Assuer (s. V aC).

Així doncs, els jueus van acceptar de continuar això que ja havien començat a celebrar, tal com Mardoqueu els ho va escriure. Perquè Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, l'enemic de tots els jueus, s'havia proposat d'exterminar-los tirant el Pur, és a dir, els daus de la sort, i així confondre'ls i eliminar-los. però quan el rei se'n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els seus fills van ser penjats a la forca.

Per això aquests dies s'anomenen Purim, del nom de Pur. I per això, seguint les instruccions d'aquella carta i segons el que havien vist i el que els havia succeït, els jueus van instituir una festa i van acceptar de celebrar-la cada any, ells, la seva descencència i tots els qui s'adherissin al judaisme. 

Esther 9, 23-27

Monuments

Ciutat prohibida, Pequín

Monuments de la Ciutat prohibida de Pequín:

Pavelló que Dispersa els Núvols, Vent de la Virtut, Portal de l'Harmonia Gloriosa, Sala de la Sinceritat i de la Solemnitat, Sala per Escoltar els Oriols, Lligam entre l'Aigua i el Bosc, Pavelló de la Profunditat Literària.

extret de Francesc Parcerisas La primavera a Pequín. Un dietari Barcelona: Quaderns Crema, 2013, pàg. 30-31

Velers i pasteres

El mar vist des de la costa de Barcelona. Foto: FBarniol

A l'estiu, en alta mar, es creuen pasteres i velers, els destins més oposats.

La gràcia elegant, indiferent, d'una vela inflada i pocs passatgers a bord frega la barqueta dels que van estrets com sardines.

I no respon a la salutació ni a l'ajuda. La proa afilada obres les onades com si fossin rissos de mantega.

Des de la barca la veuen desfilar sense poder-se explicar per què. si s'inclina tant cap a un costat, el veler no bolca i s'enfonsa, com els passa a ells. 

Algun d'ells somriu en veure la imatge de la riquesa. Algun d'ells espera trobar un lloc en un món així.

Algun d'ells renuncia a trobar un lloc en un món així.

Erri de Luca Història d'Irene (Storia di Irene, 2013) Trad. Albert Pejó, Alzira: Bromera, 2014  p. 8-9.

Ombres

Tòquio. Grafit que reflecteix l'ombra dels fills de la llum 

(Foto: David Marès)

Ombres, detureu el pas

davant la vella rondalla.

El paisatge era senzill

de ductilitats extremes.

Jo era el pelegrí sorprès

repetint-se les excuses.

L'horitzó era fatigat

d'unes veus massa llunyanes.

Un primer terme de llums

feia plorar el capvespre.

Indicis de veritat.

Sageta en tots els presagis.

Entre udols de sang i pols,

esdevingué l'aventura.

                                 Bartomeu Rosselló-Pòrcel Nou poemes (1933)

Beure

Paul Cézanne El bevedor, 1891 (EUA, The Barnes Foundation)

Si et passa una cosa dolenta, beus per oblidar. Si et passa una cosa bona, beus per celebrar. I si no passa res, beus per fer que passi.

Charles Bukowski

Tresors

Thomas Cole, Temple de Segesta (Sicília), 1843

És indubtable que molt sovint els museus o els jaciments arqueològics poden ser també fonts d'extraordinaris ingressos. Però la seva existència, contràriament al que alguns voldrien fer-nos creure, no pot subordinar-se a l'èxit en la rendibilitat: la vida d'un museu o d'una excavació arqueològica, com la d'un arxiu o una biblioteca, és un tresor que la col·lectivitat ha de preservar zelosament costi el que costi.

Nuccio Ordine La utilitat de l'inútil [L'utilità dell'inutile, 2013], trad. Jordi Bayod. Barcelona: Quaderns Crema, 2013, pàg. 10.

Consciència

Alexander Gardner. Fotografia de Lewis Powell, conspirador de l'assassinat d'Abraham Lincoln (1865)

Tenia la consciència neta. No l'havia feta servir mai.

Aforisme d'Stanislaw Lec