el darrer mot

Jaume Safont, notari de la Generalitat de Catalunya entre 1438 i 1472, de tant en tant feia dibuixos en el dietari que mantenia a la mateixa institució. Aquí dibuixa la Parca, a propòsit de la mort del papa Nicolau V el 1455.       

Vicent Baydal (@vicentbaydal), 15.5.2020

Els qui estam més avinents de la fossa que de la pica del baptisme, potser tornam més "sensibles" cada any que safalcam. Fou colpidora la resposta de na Bàrbara de can Llavorí a la senzilla pregunta "Com estau?". Va respondre: "Estic en el darrer mot" 

Rafel Perelló (@rperellob), 28.11.2020

el rei moro

Aquesta signatura en àrab pertany a Pere I d'Aragó i Pamplona (1069-1104). La transliteració seria més o menys "rašam Péţro aben Šánčo", que, traduït, vol dir "senyal de Petro, fill de Sancho".

No deixa de ser curiós que el rei d'Aragó que va conquerir Osca i Barbastre signi amb una perfecta cal·ligrafia àrab.

HARCA (Grup de recerca i divulgació històrica format pels medievalistes valencians: Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache).