gasteròpodes

Hong Kong, 2008 (foto: Peter Steinhauer)

Tots som gasteròpodes, animals tofencs i llefiscosos, i ens arrosseguem per la mateixa terra d'on hem sortit, deixant darrere nostre un solc argentat de saliva. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 471-72.

notes de classe

Fotograma de L'africain qui voulait voler (2015). Dir. Samantha Biffot

[...] perquè, com explicava als seus col·legues a la sala de professors, «el deu és només per a Déu, el nou és per al professor, el vuit és per a l'estudiant que no només se sap la lliçó perfectament, sinó que a més estudia pel seu compte.» 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 260.

fracàs

María Martín seu a la cuneta on van executar la seva mare durant la Guerra Civil

No he viscut debades, em dic a cada instant de la vida, perquè no soc escriptor, perquè soc un pobre professor de romanès, perquè ni tinc família ni possessions, ni cap sentit en aquesta vida, i perquè visc i he de morir entre les ruïnes, dins la ciutat més trista de la faç de la terra. I tanmateix se'm va fer una pregunta i encara no hi he trobat resposta, vaig demanar i no se'm va donar, vaig trucar i ningú no em va obrir, vaig buscar sense trobar. Vet aquí el fracàs que més m'esfereeix. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 324-325.

l'escriptura

Obra de Chant Avedissian (1950-2018)

Sempre he sabut que tota escriptura és com un palimpsest, és anar gratant a la superfície d'un full que ho conté tot, és descobrir-ne els senyals i els bucles, treure'ls a la llum, igual que, de nen, girava les pedres per mirar, dins el clot humit que havien deixat, la miríada de formigues esvalotades pel pànic.

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 647-648.

sol

Vigilància nocturna en una granja de salmons a Escòcia. Foto: Euan Myles.

De tan sol com estava el seu cos ja no feia ni ombra. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 600.

lluita de classes

"Que no pot anar menjant només el que ell vol. Has sentit, manyaguet? T'has tornat més sorrut que la lluita de classes, però no pateixis, que ja t'adreçarem..." 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 337.

vida interior

Cua de cotxes en una autopista xinesa 

 

Sempre m'he preguntat si la vida interior de totes les persones és així d'extenuant, de complicada, si els altres també els han deixat anar, com si fossin un ratolí blanc, al mig de la seva ment laberíntica, amb un sol recorregut correcte, el bo, mentre tots els altres porten a paranys inextricables.

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 316

bravada

Una turista descansa sobre l'altar de Sant Miquel del Port a la Barceloneta (19.6.2018). Foto: LVD

dins l'aire flotava una bravada d'apocalipsi que fa setmanes que em sento a la pell. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 663.

tapís

Cartell de teatre kabuki (Tòquio, 2017)

Estem incrustats a l'existència, estem brodats en un tapís gegantí, no s'espera de nosaltres que prenguem decisions, perquè tot està decidit per endavant, com els travessers d'una cadira no han decidit sostenir-la, per més que sigui justament el que fan. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 111.

àcars

Mercat del peix (Tòquio, 2017)

Així som, després de tot, àcars orbs barbullint a la nostra partícula de pols en la infinitud desconeguda, irracional, dins l'atzucac horrible que és aquest món. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 152.

deliris

Istanbul, 1930

El vell delirava, però jo sabia millor que ningú que el deliri no és una despulla de la realitat sinó que n'és una part, i molt sovint la part més valuosa. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 85.

polls

Pintura de Lita Cabellut (Serinyena, 1961)

He tornat a agafar polls.

Mircea Cartarescu Solenoide. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2017

Nines

Hospital de nines de Sidney. Foto: Mark Kolbe 

"[a la Romania de Ceaucescu] no hi havia televisió que t'oferís qualitat de vida. Tothom llegia molt, i la gent molt senzilla, ploraven amb Ana Karènina i reien amb el Quixot, mentre que avui ningú llegeix res. És una paradoxa, una raresa de la història" [...] Ell, des que va néixer, va posar "els ulls sobre els llibres, tal com els nens d'ara obren els ulls amb l'ordinador". El seu pare tenia una petita biblioteca, i aquells trenta llibres que hi havia a casa eren tan importants per a ell "com les nines per les nenes". Els recorda "cadascun per separat, el text, l'olor, la seva textura".

Entrevista a Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956), candidat al Premi Nobel de Literatura. Ara, 28.2.2013